COCA ABSTÈMIA DE BRESQUILLA

Ja fa un temps vaig fer la "coca borratxa de pinya" tot seguint les indicacions de la Gemma Clofent i l'Eva als seus blocs respectius. És una coca fàcil que ix molt bona. Resulta que la vaig tornar a fer en anar a sopar a ca uns amics i... a la nostra amiga no li agradava la pinya. Bé, com que hui venien a dinar a ca nostra, vaig pensar de tornar-la a fer però en comptes d'utilitzar-hi pinya, hi he usat bresquilla (=préssec). Si voleu seguir la recepta original, només heu de clicar ací.

Se m'havia oblidat esmentar que la meua amiga està embarassada, per això vaig decidir no posar-hi cap mena de licor i d'ací n'he tret el nou nom, per tal de fer una mica de broma.

COCA ABSTÈMIA DE BRESQUILLA

Les variacions respecte a la recepta original són les següents:

1 pot de bresquilla (=préssec) en almívar.
1 pot de cireres confitades sencer.
Caramel fet a casa i no de compra.

Vaig començar per fer el caramel en un cassó i, en estar al punt, el vaig abocar al motlle de pastís tot fent moviments perquè es repartira per tota la superfície. Quan s'hi va solidificar (cosa de cinc minuts), vaig obrir el pot de bresquilla i vaig tallar les meitats de préssec en quatre parts. Les vaig anar col·locant tot seguint la forma del motlle. Després hi vaig col·locar un cercle de cireres confitades. Seguidament, hi vaig fer un altre mini cercle de huitens de bresquilla partits per la meitat i, finalment, més cireres confitades per tal de tapar el cercle més interior i petit.
La resta de la recepta igual, llevat que aquesta no duu alcohol i que vaig usar-hi, també, l'almívar de les cireres confitades. Ha resultat molt bona i no li calia l'alcohol.

LA CENSURA INTOLERABLE DEL PP

M'havia proposat no tornar a escriure sobre les malifetes lingüístiques del PP contra la llengua. Durant algun temps me n'he estat, però avui ja no he pogut més. La nova atzagaiada ha estat la censura al moviment d'Escola Valenciana a presentar al monestir de Sant Miquel dels Reis (seu de la Biblioteca Valenciana), les Trobades valencianes de 2009. Tot això, malgrat que, prèviament, en tenien l'autorització. Sembla que ha estat decisió presa pel mateix Camps. Com que no tinc més ganes de fer-me'n mala sang, ací i aquí teniu dos enllaços a les notícíes que en parlen a bastament.

UNA ESCAPADA ESPECTACULAR

Durant molt de temps, tant Oreto com jo hem anat més que estressats per motius de feina i aliens a aquesta. Total, que estàvem en un estat que necessitàvem una "restauració" que ni la mòmia de Nefertiti. Per això, com que s'acostava l'aniversari d'Oreto, amb la complicitat d'una companya del departament, l'Eva, d'anglès, vaig reservar una nit d'hotel a Altea amb desdejuni. Es tractava, ni més ni menys, que de l'hotel SH Hotel Villa Gadea. Un hotelàs de cinc estrelles amb spa i tractaments de talassoteràpia.

Hi vam arribar el dissabte per la vesprada i, quasi a l'hora de dinar. Vam descarregar les coses a l'habitació 1008 amb unes vistes espectaculars sobre la costa Mediterrània i un solet i un bon oratge fantàstics.

Estàvem molt enfambrats i vam gaudir del dinar molt i molt. Com a aperitiu, ens van traure un xarrupet de crema d'espàrrecs amb uns granets de caviar vermell molt bo.

De primer, per a compartir, ens van portar una amanida de brots tendres de lletuga, tomates seques rehidratades, ametles, unes fulletes de menta fresca i medallons de foie amb reducció de vinagre de Mòdena que estava... per a menjar-se'n una arrova de verd!!!

El plat fort va ser lloms de rèmol amb un risotto a l'aroma de bolets, amb espàrres verds, bròcoli i oli de tòfona. Una delícia.

Per a beure vam demanar un blanc "Viña Esmeralda" de Torres i aigua "Antipodes" d'Austràlia. Una "fricada" com una altra per a descobrir que l'aigua mineral fa el mateix gust que l'aigua, és a dir: no fa gust de res, com ha de ser.

Les postres van ser espectaculars: Oreto es va demanar unes postres que eren uns canalons de pinya amb crema pastissera i trossets de plàtan, amb cumquats, nabius, gerds, licoret de pinya, fulleta de menta i unes ratlletes de dolcet. Jo vaig demanar mousse de xocolates amb teules de xocolate i els mateixos fruits que acompanyaven les postres d'Oreto. Fantàstic...
Ja havia explicat que l'hotel disposava d'un circuit d'spa i tractaments de massatge i altres comoditats. Com que ja s'havia fet una hora tardana, no ens quedava temps per a fer el recorregut de l'spa, per la qual cosa vam optar per l'opció massatge terapèutic. Un plaer!!! Primer ens van posar en una mena de tina-jacuzzi durant vint minuts, amb aigua calenteta i poca llum per a relaxar-nos. Seguidament, 20 minuts més amb folre de fang calent (Oooh!!!). En acabat, el massatge terapèutic, que em va servir per a comprovar que tenia l'esquena feta un mapa amb contractures musculars fins a les celles. En acabar el massatge, una sala de relaxació on et servien infusions si volies. Vaig recordar que la meua esquena es movia i ja no era un tot compacte i dolorós...
Com que estàvem baldats, no ens vam moure de l'habitació i allà que vam sopar.

Al dia següent, tocava "super-desdejuni". Reconec que me'n vaig passar molt. Vaig decidir que, enfront d'una munió d'exquisideses abellidores 100%, el meu règim se'n podia anar a passejar per unes hores. I pagava la pena. Per una qüestió de "vergonyeta", només diré que ho vaig tastar tot i, algunes coses, més d'una vegada...

AVUI JA ÉS PRIMAVERA

Avui ja és primavera i, després de quasi un mes d'haver "aparcat" el bloc, el reprenc. Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris de suport. Ha estat un temps de molta feina i amb alguns moments durs (no per la feina precisament). Però com no hi ha ni mal ni bé que dure cent anys, ací estic novament amb ganes de continuar. També hi ha hagut moments bons que ja us aniré contant.
Primavera és sinònim de nou, de jovenesa, de ganes de viure, de veure les coses d'una altra manera. Per això he pensat en una cançó que m'agrada molt i que canta la meua admiradíssima Maria del Mar Bonet. Com que, de més a més, tinc un enyor de Mallorca que no me l'acabe, doncs, aquesta cançó m'ho fa més passador.
M'agradaria molt que gaudíreu amb la música i amb la veu d'aquesta cantant excepcional. Primavera, l'estació més jove de l'any...

Dansa de la primavera (o La dansa de la primavera)

(Maria del Mar Bonet - Gregorio Paniagua)

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!