LA MEUA TIETA LEONOR

Divendres passat va morir la meua tieta Leonor. Tenia 89 anys i unes grans ganes de viure. Feia temps que no es trobava bé i el dia del seu traspàs tot se li va complicar. D’ella vaig aprendre moltes coses, des de receptes de la cuina de sempre del nostre poble a com usar segons quines plantes medicinals. Però, sobretot, molta cultura popular. Ella, sense pretendre-ho, n’era tota una experta. Tenia una memòria prodigiosa i sabia mil i una històries de Beneixama i moltes rondalles tradicionals. A cada cert temps em solia sorprendre tot dient: “Hui me n’he recordat d’un conte que em contava mon pare que...” i ja em tenies a mi content com un gínjol gravant-li la narració i transcrivint-la... Però no només me’n contava a mi, li’n contava a qualsevol persona que li ho demanara, des dels xiquets del carrer fins a algunes persones més majors que els agradava escoltar-la. I ella sempre hi accedia de bona gana. Era molt generosa amb tot el que havia aprés i li agradava compartir-ho. Parlava un català preciós, el de Beneixama i em va ensenyar un munt de paraules i expressions que havia aprés dels seus pares i de la gent del nostre poble de moltes generacions enrere. Diuen que quan mor una persona d’edat avançada es perd una biblioteca. En el cas de la meua tieta era més que cert. Sempre la trobaré a faltar.

JA HEM ESTRENAT LA PANIFICADORA DEL LIDL

Feia molt de temps que havíem comprat la famosa panificadora del Lidl i ja era hora d'estrenar-la. Com que a Nadal teníem molt de temps, en vam fer la primera prova. El mateix dia de comprar-la-hi, també hi vaig comprar diversos preparats de farines per a fer pa. Ens vam decidir per un preparat de farina que es diu "Sonnenblumen-Kernbrot", que traduït vindria a dir "Clau del pa de girasol". Més fàcil encara: "Pa de pipes de girasol". Com que mai no havia fet servir la panificadora, vaig estar ben bé vint minuts llegint-ne les instruccions per a descobrir que només havia de prémer el botó per seleccionar el programa d'enfornar i decidir el grau de torrada de la corfa del pa. Vaig fényer la farina (tot afegint-hi un bon pessic més de pipes pelades) amb l'aigua corresponent i, després de pastar-la bé i del temps de repòs, el vaig col·locar a la cubeta de l'aparell... i a esperar.

El resultat va ser un pa tou, saborós, una mica humit i que no es feia dur encara que passaren les hores. Estic segur que seguiré usant aquesta panificadora més vegades.

UN SOPAR DE NADAL... BONÍSSIM!!!

Anit tocava fer un sopar una mica especial, com s'escau a la Nit de Nadal. Ens vam passar tota la vesprada cuinant l'Oreto i jo. Portàvem dues o tres setmanes tot pensant que hi faríem. La Chis, de "Coses de Can Loi i altres herbes" ens havia fet present, temps enrere, d'un munt de coses bones fetes per ella mateixa i vam decidir que les havíem d'usar en una ocasió especial. I quina millor que al sopar de la Nit de Nadal?

Oreto va trobar algunes receptes per internet i vam anar combinant-hi les coses bones que ens havía enviat la Chis. Ara quan puga aniré penjant-ne les receptes.

LA PANIFICADORA DEL LIDL

Bé, ja la tinc. L'altre dia vaig anar a l'Alcúdia, al Lidl i, sense cap problema, em vaig comprar la panificadora. N'hi havien dut una pila. Ara, jo ja estava a la porta esperant-m'hi ben abans de l'hora d'obertura. Només m'hi vaig trobar un xicot davant de mi, que també la volia. Molt més barata que les del seu nivell a d'altres establiments. Pot fer, fins i tot, melmelada. Molts blocaires en parlen i en conten meravelles. De moment ha passat a formar part de les andròmines de la cuina. Ara només falta que em decidesca a fer alguna de les receptes de pa. A Beneixama es fa un pa boníssim i de moltes classes. Ja veurem. Temps al temps.

TANQUEM PER VACANCES

L'agost, la calor, relax... en fi, que ja toca fruir de les vacances. Fins a setembre, si no ens hi trobem abans.

TANCAT PER EXCÉS DE FEINA

Estimades i estimats que em llegiu, ateses les meues circumstàncies personals de feina a l'institut (avaluacions, caporalia, reunions...) que ja dura prop d'un més, em veig obligat a deixar descansar el meu bloc durant un temps indeterminat. Gràcies per la vostra paciència.

BON ANY NOU!!!!

MÚSIQUES PER AL RECORD

Avui m'he assabentat de la mort de Joan Baptista Humet. No és que fóra un dels meus cantants preferits, però he de reconèixer que algunes de les seues cançons han format part del paisatge musical de la meua vida en moments determinats. Ací en van dues de les més conegudes i d'altres.

LA TXELL

Això de les virtualitats informàtiques arriba a ser alguna cosa més que realitat. Coneixes persones via internet. T''hi relaciones. Per aquelles casualitats (més o menys buscades) de la vida, les arribes a conèixer i et sembla que les coneixes de tota la vida. Això ens va passar a l'Oreto i a mi quan, ja fa un temps, vam anar a Barcelona a la "Trobada blocaire". Vam conèixer-hi un munt de gent amb qui compartíem moltes coses. D'entre tota la colla recordarem ara una parella que molts coneixeu millor que nosaltres per la proximitat geogràfica i pels magnífics posts que solen fer. M'estic referint a la Txell i al Kike. Sí, ells, "els vermells". Ara la Txell ha tingut una operació d'aquelles que solem anomenar per ací com "de collons de mico". Ens han avisat que tot ha anat beníssim i que en un temps serà a casa recuperant-se amb la millor medecina: el Kike. Des d'ací volem desitjar-li una recuperació el més ràpida possible. Segur que, valenta, alegre i animosa com és no li costarà gaire.

Besades Txell!!

ONCE: UNA TASCA POC DIVULGADA

Durant la nostra estada a Barcelona hem conegut gent molt interessant per raons ben diverses. Una d'aquestes persones va ser l'Enric de "Samfaina d'arts". Ens va dir que treballava a l'ONCE de Barcelona i que ens volia mostrar el seu lloc de treball. Com que no coneixíem l'Enric i, a més, mai no havíem entrat en una seu d'aquestes característiques, ens va fer ganes de veure-ho.

Vam arribar a la seu de l'ONCE (C/ Sepúlveda 1, 08015 Barcelona) i hi vam conèixer l'Enric. Ens va ensenyar unes màquines ben antigues que s'utilitzaven per a marcar els punts que corresponien a les lletres de l'alfabet Braille, anomenat així per haver estat inventat per Louis Braille. Era com una màquina d'impremta que marcava, un a un, els símbols de les lletres o nombres que calguera. Molt laboriós.

Vam abaixar al soterrani i ens vam trobar amb una biblioteca per a cecs amb tot de llibres per a persones invidents. Però el millor era el que ens esperava: el lloc on s'imprimeixen els llibres d'aquesta mena. Hi ha un programa informàtic que transcriu els textos a l'alfabet Braille sobre un paper on es marquen els puntets de cada lletra. Part d'aquesta feina és mèrit de l'Enric: ell revisa que a cada pàgina de paper hi estiga tot correcte perquè a cada conjunt de punts li ha de correspondre l'espai precís per tal que càpia en el palpís del dit. També fa que els fulls de cada llibre continguen les indicacions precises de la paginació en lletra "normal", per dir-ho així.

Els llibres resulten molt voluminosos perquè l'espai que ocupa el conjunt de punts és molt més ampli que les lletres habituals.

Hem pensat mai com és d'important tot plegat quan comprem el cupó? No, ben possiblement. Tot això ha significat, des de la invenció de l'alfabet Braille, l'accés a la cultura de totes aquelles persones que han estat cegues des del seu naixement o que s'hi han tornat en alguna etapa de la seua vida.

En aquest centre de Barcelona imprimeixen llibres en Braille (en català i en castellà) dels més últims als més clàssics. També, si ho demanen, llibres de text o lectura per a estudiants. I solen ser prou ràpids. Fan, de vegades grans tiratges i exporten a països sudamericans una bona part d'ells. Però, també imprimeixen revistes per a joves i xiquets, com ara "Tocar i Parar" i algunes altres (d'esport, escacs, vida social, etc.) els noms de les quals no me'n recorde.
I els més menuts? També hi tenen el seu espai: ara fan contes per a xiquets i xiquetes amb tot de textures que intenten reproduir allò de què parlen. Tenen la impressió Braille i la tradicional alhora perquè, bé els pares, bé els companys de classe o els mestres, els puguen llegir el conte que ells estan "llegint" amb els dits.
Aquest centre de Barcelona disposa d'una biblioteca i de diversos materials adaptats per tal que les persones que els cal en facen ús.
No sabria descriure amb paraules l'emoció tan intensa que em va produir descobrir tota aquesta feina tan necessària que fan per tal de fer una mica més normal la vida de les persones invidents. Em fa ràbia no ser capaç de transcriure tot el cabal d'informació important que ens va transmetre l'Enric i altres col·laboradors que treballen en aquesta institució. Demane disculpes a tots ells per si m'he equivocat en més d'una cosa i per no poder recordar tot això com caldria.

JA ENS QUEDA POC!!!

Divendres coneixerem a una bona part de la colla de blocaires. Estem que no ens ho creiem encara! Barcelona!!!!

UNA CELEBRACIÓ INESPERADA

Ahir, a poca nit, vam decidir eixir a sopar. Sempre hi ha motius per a celebrar. Com que ens abellia alguna cosa bona, vam anar a Biar a un restaurant que ja coneixíem d'altres vegades, "El Solet". Es tracta d'una construcció antiga que han restaurat amb encert.

El primer dels entrants va ser un cuixot ibèric que ens vam menjar ben a gust. Estava en el seu punt i acabat de tallar encara més.

El segon entrant va ser un pastís de verdures amb base de pasta fullosa que estava per a mejar-se'n una arrova.

Per a desgreixar una miqueta, vam demanar una amanida d'espàrrecs. Estava tan bona i teníem tanta gana que quan vam pensar a fer-li una foto ja l'havíem encetada de bon tros.

Els plat principal va ser llobarro a la planxa amb guarnició de creïlles i verduretes cuites. Molt bo i ben presentat.
No he explicat que la beguda va ser, bàsicament, aigua i vi blanc. Era un vi alacantí molt fruitat i fresquet. Es bevia a gust, tot i que jo no sóc massa de vins.

I quin millor acabament per a un sopar que unes postres a l'alçada? És clar, un bon pastís de xocolate. Estava... en fi, de tocar el cel...

I ací podem veure una part de l'interior del restaurant, amb estris antics del camp i altres objectes que decoren un interior que resulta acollidor. Érem dues parelles més i nosaltres, amb la qual cosa, vam poder gaudir d'una intimitat ben tranquil·la mentre sopàvem.

Això és l'entrada, amb un "solet" de forja que explicita molt bé el nom del restaurant. Per a acabar-ho d'adobar, el preu, ben interessant en la relació qualitat/preu.

MÒBIL RIP

Ahir em vaig quedar sense mòbil. Així, de manera fortuïta. Va caure i ja no reconeixia la targeta SIM. M'ha durat quasi dos anys i, la veritat, li n'han passat de blanques i de negres: molts bacs, alguna dutxa imprevista, oblits, pèrdues i retrobaments... El fotut del cas és que amb el seu traspàs he perdut, també, una bona pila de telèfons que no cabien a la targeta i no tots els podré recuperar perquè encara no els havia passat a una llista de l'ordinador. En fi que, ràpidament, me'n vaig anar a una botiga de mòbils i m'hi van aplicar el pla de renovació. Ara en tinc un de nou, de franc. El que passa és que encara no m'aclarisc massa amb totes les funcions que té. I això que li vaig dir a la dependenta que el volia senzillet: telefonar i enviar i rebre missatges. Bé, també té càmera, ràdio, blutooth i no sé quantes coses més que potser no usaré mai.

Per cert, ara que parlem de la dependenta: xicota jove, d'origen andalús, vuit anys a Villena (Espanya profunda, al costat, prop de Beneixama), desperta i sabedora de tot el que cal quant a mòbils. Ella em parla en castellà i jo li responc igualment així. Li dic: Què me'l podries posar en català? I ella que es queda mirant-me: "Joder, los catalanes, eh?" (amb un mig somriure). I va i sí, aquest nou mòbil també té el català, l'eusquera i el gallec. I la xica que amolla, novament en castellà:
-"Cony, no m'ho hauria pensat mai!".
I li dic:
- "És clar, dona, si és ben fàcil!".
- "I per què el vols en català?".
- Veritat que tu parles sempre en castellà i penses en castellà?
- Sí.
- Doncs jo parle i pense en valencià i quan parle en castellà el que faig és traduir. Per a mi és com parlar en anglès o en francès. No és la meua llengua habitual.
- Però, et costa molt?
- No, però és un esforç suplementari que la gent que parleu i viviu en castellà no heu de fer mai. Coses de la vida...
- Però el valencià i el català no és el mateix...
- Sí dona, és com parlar d'andalús o extremeny o murcià...
- Doncs els meus caps són de Palamós i quan parlen jo no els entenc. Parlen així: "muxumuxuc" (Literalment) i el valencià sí que l'entenc. Que jo he estudiat valencià a l'escola...
- Dona, això passa perquè no tens l'oïda acostumada. Segur que si escoltares un andalús tancat o un sudamericà, al principi, et costaria entendre'ls. Valencià és la manera casolana d'anomenar el català que tenim els valencians, però la llengua es diu, científicament, llengua catalana...
- (Cara de perplexitat) Doncs, potser tens raó...
Ja veieu si dóna de sí la compra d'un mòbil nou. Coses de l'idioma...
I jo ara pense: què deu haver estudiat una xicota de Villena del valencià per a no parlar-lo, només entendre'l i no saber ni un borrall del seu abast geogràfic... ja es veu que el castellà està amenaçat al País Valencià.

TANQUEM PER VACANCES

Durant uns quants dies aquest bloc romandrà tancat. Ens n'anem de vacances! Ens espera Catalunya Nord i un munt d'amigues i amics de Mallorca. Fins a, més o menys, el 20 d'agost. Ja ens tornarem a veure!

"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques".

PER A ÍNGRID BETANCOURT

LLIBERTAT

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom

En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom

En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conèixer-te
Per anomenar-te

Llibertat

Paul Éluard (Fragment) Traducció de Marc Granell
M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX, Edicions 96, Carcaixent, 1999.