Com encara em queden recialles de la festa d'ahir, li prenc prestats uns apunts a l'amic Josep de "El cafè de nit" per a fer el post d'avui, amb una cançó de l'Ovidi Montllor que és tota una declaració d'intencions i amb la qual m'identifique molt i molt. Fa així:
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots aquells qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València
Ovidi Montllor
La imatge l'he treta de:
ximo.wordpress.com/.../
9 comentaris:
Feliç diada!! Salut i Independència!!!
Dèlfica: gràcies guapa!
Francesc,
Jo encara recordo quan l'Ovidi va presentar en directe el disc "Bon vent i barca nova" (mes o menys l'any 79 0 80) i va cantar aquesta cançó, i com diu una amiga valenciana, sen's va esborronar la pell.
L'Ovidi va tenir sempre les coses molt clares i convé que nosaltres també les tinguem.
Una abraçada
Tot un mestre, l'Ovidi. Gràcies per recordar-nos algunes dels seus millors cants.
Salut.
Josep: l'Ovidi ha estat i és tot un símbol d'idees clares sense renúncies interessades. Per això els poders polítics el van menystenir tant al País Valencià. Gràcies pels teus comentaris i pel "apunts" que t'he agafat. Espere que no t'haja sabut greu... ;-D
Miquelet: això mateix.
Va marxar, però menys mal que ens va deixar les seves idees! Salut i república!
No crec en totes aquestes monsergues de ressurreccions i de vides eternes però, per a molts de nosaltres, l'Ovidi no morirà mai.
Una pregunta lingüística: què vol dir "recialles"? Interpreto que deu es deu apropar a l'expressió "un bon cabreig", no?
Amics vermells: l'Ovidi sempre és a la vora.
Enric: hi estem ben d'acord.
Anna: una recialla és el dolor o eldefecte físic que queda com a residu o conseqüència d'una malaltia. Però vaja, no n'anaves desencaminada.
Publica un comentari a l'entrada