Avui, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha demanat a RTVE la creació d'una cadena en català per als Països Catalans, atés que és l'espai comunicatiu més gran d'Europa sense un canal de televisió propi per a tots els territoris. La veritat és que em fa gràcia la ingenuïtat de la petició: Espanya escoltarà la crida? Segur que sí. Demà mateix la tindrem la televisió dels Països Catalans... Es dirà "NTCNT-TV" (Not'hocreusnitu-Televisió).
Encara no se l'han aprés, la lliçó? Quan ens ha vingut res de bo des d'Espanya que ens ajude a consolidar-nos com a poble i cultura diferenciats? A veure que pense... Doncs, diria que mai... Això mateix: MAI!!!
L'única opció que es defensarà des d'Espanya és la que tenim ara: tres televisions per a tres regnes de taifes com més diferents millor. Els espanyols (i els francesos) només afavoriran tot allò que amague la nostra nació i ajude a destruir-la a cada dia una mica més.
Televisió dels Països Catalans, amb continguts nacionals i lingüísticament normals? Miracle de sant Vicent Ferrer!
Per què no es demana, de moment, la reciprocitat REAL de totes les televisions en català (Canal 9, TV3, IB3...) al nostre territori lingüístic?
Ací teniu l'enllaç a la notícia original:
.JPG)
.JPG)
6 comentaris:
Arriba al cor veure amb quina claredat i valentia dius el que penses.
Hi ha una Espanya que ens voldria diluïts en el no res. N'hi ha una altra que sempre s'esforçaria per entendre'ns més, però aquesta no ha tingut mai cap força.
Salutacions,
Això que dius tu: un miracle de Sant Vicent, que predicava en valencià i tothom l'entenia.
Quanta misèria que tenim, senyor!
Francesc, estic totalment d'acord amb tu, tant amb la ingenuïtat d'en Tresserras com amb lo de la reciprocitat. Ahir mateix llegia un comentari molt encertat, com els que acostuma a fer sempre, d'en Miquel Pairolí a El Punt, que es deia "llengües que fan nosa" i tot venia arran d'una pregunta més que tendenciosa (per no anomenar-la d'una altra manera) que sortia al portal Terra i que deia "¿Es necesario saber euskera para ser un buen médico?". Amb això està tot dit, aquesta és una mostra més del tipus de "democràcia" que mantenim amb els nostres impostos.
A Catalunya cada cop hi ha menys gent que parli català i el que és pitjor, joventut catalana nascuda en democràcia que està convençuda de que l'important és entendre's no en quina llengua. Gent escolaritzada 100% en català però que socialment és 100% castellana i ho troben normal. Accepten que el peix gros es mengi el petit.
Glòria: com diem per ací: "Com més amics, més clars".
Josep Vicent: això mateix.
Josep: Veig que hi coincidim.
Bruguers: hi ha molt de "demòcrata" que deixa de ser-ho quan li demanes que siga coherent amb el seu país.
Vull refrendar el que diu en Bruguers. Jo assisteixo a classes d'alemany en les que parla castellà un munt de jovent que quan surt al carrer retorna al català matern...També vaig fer un taller d'escriptura on èrem dèu, totes catalanoparlants...però set escrivien en castellà i alguna d'elles ben jove i amb cognoms inequívocament catalans.
Si algú dels que en vol mal espía aquest post, es fregarà les mans.
Publica un comentari a l'entrada