Hui venia cap a Beneixama llegint al cotxe i no deixava de pensar en la multitud de paisatges que té el nostre País de nord a sud i mar enllà. De tot d'una he recordat un poema d'Espriu que m'agrada molt i que Raimon va musicar ja fa una pila d'anys:
HE MIRAT AQUESTA TERRA
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Ací us en deixe un enllaç al youtube que...
.JPG)
.JPG)
5 comentaris:
"La teua mà en la meua, com un grapat de TERRA, arrelats l'un en l'altre". VAE
Em declaro un fanàtic d'en Raimon, i precisament aquesta versió del poema d'Espriu m'agrada tantíssim que jo, que sóc de llàgrima fàcil de mena, no l'he pogut sentir mai, sobretot als recitals en directe que he assistit, sense que els ulls se m'humitegin.
M'agrada molt el poema, i també la nostra terra. Este pont he estat a Almeria i, llevat d'un parell de cosetes no hi he trobat res d'interessant i m'ha cridat molt l'atenció el paisatge tan desèrtic que hi tenen.
Si alguna vegada em perd, busqueu-me de Madrid cap a amunt, perquè cap al sud és segur que no hi seré.
Ja em contareu com ha anat el pont.
B7s
La terra ens crida i ens clama i Espriu, delicat en la costura de les paraules i construcció d'arcàdies quotidianes, ens feia veure el paradís edènic a un recó de flors. Gràcies per recordar-lo i felicitats per l'evocació. Molt encertada.
I és que: el 'nostre' país és tant petit que quan el sol s'en va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist...
Besades,
Txell i Kike
Publica un comentari a l'entrada