Bé, sempre es pot superar la ruqueria dels polítics. Ara ja és oficial del tot: l'educació per a la ciutadania s'impartirà a les aules valencianes en anglès. La llàstima és que no hi ha professorat suficient per a atendre la demanda dels alumnes. Com és sabut de tothom, després d'anys i anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament de l'Anglès (Already it is a Spring in the Cut English Law), el Poble Valencià encara necessita més incentius per tal d'assimilar la llengua pròpia sense tindre accent de Kentucky fried chicken.
El nostre flamant conseller de cultura (Counselor of culture) s'ha compromés que tots els xiquets i xiquetes valencians incrementaran la seua competència en anglès (For my eggs!), en declaracions del senyor Font de Mora (Mister Mora's Fountain).
De més a més, atès que el futur és el japonès, la futura Llei d'Ús i Ensenyament del Japonès que el nostre govern prepara, ha començat a publicitar-se en les principals ciutats del País Valencià amb unes tanques publicitàries que diuen així:
"Perquè és la nostra llengua. Parla japonès!".
Surrealista? Vist el que hem vist, a mi no m'estranyaria gens. Penós.
De més a més, atès que el futur és el japonès, la futura Llei d'Ús i Ensenyament del Japonès que el nostre govern prepara, ha començat a publicitar-se en les principals ciutats del País Valencià amb unes tanques publicitàries que diuen així:
"Perquè és la nostra llengua. Parla japonès!".
Surrealista? Vist el que hem vist, a mi no m'estranyaria gens. Penós.
.JPG)
.JPG)
8 comentaris:
Francesc,
Sempre tan càustic i enceertat.
Sent eggs!
Quan ho he llegit aquest migdia al diari m'ha semblat PATÈTIC!
Glòria i Enric: ja veieu que ací, al País Valencià, tenim un "govern" (per dir-li alguna cosa) totalment submís a la metròpoli i propi de la colònia més bananera que us pugueu imaginar. És trist, però és així. Les elits peperes que fa generacions que renunciaren al valencià, ara s'estimen més l'anglès. I no vaig de broma. El nostre català queda per a la folklorada sentimentaloide i populista de qualsevol festa, com ara les falles o per quedar bé en un discurs polític quan hi ha eleccions. Em fan molt de fàstic, tots plegats.
Calla, jo en conec una que s'alegrarà i tot perquè la nostra nova llengua siga el japonés!
Josep V: ara sí que m'has deixat intrigat. Salutacions.
Aquí a dalt, quan es parla de "cultura" és refereix a qualsevol menys la nostra.
La nostra és anomenada "cultureta"
Per cert, a l'escola de la meva filla no es fa aquesta assignatura (no els dóna la gana) ni cap religió (ni volguent)
L'educació, saber estar, respecte, urbanitat que dirien els vells s'imparteix sempre.
Si vols donar una ullada a l'escola pots fer-ho a www.sunion.net
Home, la Tere!!!!
Bruggers: malauradament, trobe que és un signe més d'anormalitat nacional el fet que anomenem la nostra pròpia cultura "cultureta". La cultura és això, sense diminutius, que en aquest cas concret, no podem denominar "afectiu" precisament. La nostra cultura és una part més de la cultura del món, amb la particularitat que és la nostra. I ja està. Qui l'anomena d'aquella manera ja es retrata directament.
Josep V.: va ser publicar el comentari i vindre'm al cap el seu nom. De tota manera, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada