dilluns, 26 de maig del 2008

LA GUERRA DELS CUINERS


Sembla que els brous i les cassoles estan en peu de guerra. Tot açò ve a tall de les declaracions del cuiner Santi Santamaria que explica en un llibre seu que hi ha determinats cuiners "mediàtics" (directament, el Ferran Adrià, de "El Bulli") que no es menjarien, de vegades, el que ells mateixos fan. Fins i tot, que la ingestió d'alguns productes químics que utilitzen podria posar en perill la salut d'algun client... No sé què pensar sobre tot plegat. A aquest cuiner se li han tirat la resta de grans xefs damunt. Diuen que no hi ha per a tant, que l'únic que busca és publicitat per al seu llibre... A mi, la veritat, és que no se m'havia acudit que podien passar aquestes coses. No tinc l'oportunitat d'anar a aquestos restaurants que fan cuina d'última tecnologia, ni per temps ni, sobretot, per diners. No m'hi arriba la qüerna. Personalment, admire moltíssim totes les filigranes que saben fer creant plats nous o "deconstruint" (si es pot dir així), els plats de la nostra cuina tradicional. Per a mi són obres d'art culinàries. Ara bé, no sé com les trobaria en tastar-les. M'agrada molt tafanejar per blocs de cuina a internet, i trobe tot de receptes més o menys tradicionals, o de més innovadores. Fins a aquest nivell encara m'atrevisc a opinar. Dels altres, dels de molt de disseny, els trobe d'una altra galàxia.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Coincideixo totalment amb tu: aquesta cuina tan d'avantguarda em sembla d'una altra galàxia. A mi que em donguin uns ous nevats com els de la teva sogra i sóc la mar de feliç :)
No pensava comprar el llibre del Santamaria abans, ni me'l penso comprar ara. Així que tan soroll per a no res...

enric ha dit...

M’agrada molt menjar bé, la veritat, ;) però a mi també em sembla, com a la Gemma, que aquesta cuina tan d’avantguarda és d’una altra galàxia i, a més a més, la meva economia no em permet que ni tan sols em passi per la imaginació apuntar-me a la llarga llista d’espera, posem per cas, del Bulli i, per tant, mai podré saber, ni opinar, del què “s’hi bull” allà dins, i si bé sento un grandiós respecte per la gran professionalitat de tots aquests magnífics i innovadors cuiners, et diré que sóc de bon conformar, i que m’encantaria que una dia al teu bloc hi sortís una recepta que es digués “Ous nevats”. :))

Una abraçada, Francesc!