Hui hem anat a una comunió a Tavernes de la Valldigna. Hi combregava Lluís, el fill menut dels amics Luís i Ana. El convit l'han fet al mateix lloc que la de Carla, la seua filla major: al restaurant "Palau Miramar", a Miramar (La Safor). Ens hi han rebut amb un còctel i un pica-pica d'entrada.
El dinar, a la sala "Corall", ha estat fabulós! No cal dir que avui m'he passat el règim que duia per l'arc de Berà, que ningú no l'ha vist ni el veurà...
Com a aperitiu ens han tret: safata d'ibèrics del país, llagostins bullits, fritada diversa (croquetes, calamar a la romana, mini panada), conquilla de sant Jaume gratinada, encenalls de formatge amb romaní i plugim d'oli.
De primer plat ens han tret rellom de lluç amb allioli d'all cremat i tomata que estava per a tocar el cel!
De segon, ossobuco amb guarnició. La carn, de tan tendra, es desfeia a la boca.
Per a les primeres postres, mousse de taronja amb salsa i un cumquat (crec que es diu així aquesta fruiteta).
Després, el pastís del combregant: un semifred de trufa i crosta de xocolate que m'ha arribat a l'ànima, després de tants dies sense tastar-lo!
Tot ha anat acompanyat de vins, aigua i cafès, cava i licors als moments adequats.
Ens ho hem passat pipa amb els amics i amb l'acompanyament musical. Ara bé, açò destrossa qualsevol règim. I és que en aquest lloc s'hi menja tant bé!!!
Per tal que feu salivera, ací teniu una foto de les primeres postres...
.JPG)
.JPG)
11 comentaris:
Amb un menú així jo també m'hauria passat el règim per l'arc de Berà ;)
A la meva família no tenim costum de fer convits així per les comunions... més aviat sembla un banquet de casament! Amb l'aperitiu i les postres ja gairebé n'hauria tingut prou... per cert, què és la conquilla de Sant Jaumne? M'imagino que un marisc, oi?
La foto de les postres és per fer salivera de veritat, quina ganaaaa!
Gemma: efectivament és un marisc. Es tracta de la closca d'allò que en castellà anomenen "vieira" amb un farcit de gambetes, pebrot, ceba ratllada i beixamel amb formatge suau i gratinat. Boníssim. I gens de règim. Què hi farem!
"Vieira" no és castellà, és gallec!
Mare meua, quin dinarot, quina pinta té allò de la foto! mmmm...;p
Francesc,
M'encanten les teves frases fetes, com aquesta de l'arc de Berà.
Sort que ja he sopat abans de llegir aquesta crònica. Per cert, i la foto de les segones postres?.
Fins aviat
Teresa: Gràcies pel teu comentari. No sé si aquest tiberi és apte per a esportistes com tu. Què hi trobes?
Glòria: malauradement no en tinc fotos. Però era un pastís senzill (alhora que boníssim) de capes. Encara tinc el gust de la xocolata al cervell. Salutacions.
Home, segurament és més apte per a esportistes com jo que no per a antiesportistes com tu, jajajaja.
Puc assegurar-te que me'l menjaria. I després... una hora més de bici, jajajaja.
Home, segurament és més apte per a esportistes com jo que no per a antiesportistes com tu, jajajaja.
Puc assegurar-te que me'l menjaria. I després... una hora més de bici, jajajaja.
Home, segurament és més apte per a esportistes com jo que no per a antiesportistes com tu, jajajaja.
Puc assegurar-te que me'l menjaria. I després... una hora més de bici, jajajaja.
Teresa: jo, no és que siga antiesportista. El que passa és que encara no he trobat el meu esport. Què tal provador de matalassos? Besets.
P.S. Quan penses actualitzar el teu bloc? És que cobres dels d'Almeria per fer-los propaganda permanent? Ja, ja, ja! XD
DEixant de banda la cosa gastronòmica, trobe una aberració els extrems a què s'han arribat en les celebracions d'un acte tan irracional.
Josep Vicent: la veritat és que, a hores d'ara, és ben dificil diferenciar entre un convit de noces i un de comunió, per no parlar de la munió de regals que se li fan al combregant... deuen ser les gangues de la societat de consum.
Publica un comentari a l'entrada