Hui, repassant velles llibretes de receptes familiars m'hi he trobat amb una recepta que feia molt de temps que no llegia. Es tracta de la "picada" per a afegir més gust a alguns plats. La meua àvia de Beneixama la usava, bàsicament, per al guisat de creïlles, les llentilles i poca cosa més. Ma mare ja la usava més per a plats de carn i algun de peix. Jo, fa uns anys, també em va pegar per fer-ne ús. Bàsicament es feia amb pa fregit, ametlles, avellanes, o cacau. Però, anem a pams. Serà millor que us en pose la recepta tal com era a l'original.

PICADA DE L’ÀVIA DE BENEIXAMA

Ingredients:

llesques fines de pa.

1 grapadet d’ametlles (8 o 9), pelades o no.

1 pessiguet d’avellanes (5 o 6), crues o torrades.

all cru.

julivert trinxat.

sal.

(opcional) 1 culleradeta de vi ranci, aigua o brou.

Estris:

1 morter

1 mà de morter

1 ganivet

1 plat

Preparació:

En una paella, sofregirem, primer de tot, el pa. Ha de quedar ben daurat i no s’ha de cremar gens, que amargueja. En el mateix oli sofregirem les ametlles i les avellanes (si són torrades, no caldrà sofregir-les). També anirem amb compte que no es cremen.

En un morter, posarem un pessiguet de sal, el julivert i l’all trinxadet petit i el picarem ben picat. La sal evitarà que esguite. Una vegada fet, hi abocarem el pa, les ametlles i les avellanes i seguirem picant fins que en quede com una crema. Se li pot afegir una miqueta de vi ranci (una culleradeta menuda) o aigua o brou del que s’està coent si quedara massa espés.

S'abocava al plat que es volia enriquir quasi a l'últim moment, per tal que la picada es notara més (aproximadament cinc o 10 minuts abans d'acabar-se de coure).

En tota aquesta classe de picada, s’aprofitava l’oli que quedava a la paella per sofregir-hi una ceba capolada a trossos menuts i, tot plegat, s’afegia a la cuita. Quan no hi havia ametlles ni avellanes, s’hi posava cacau.