Ahir vam decidir eixir una mica de la rutina casolana d’endreçar i vam decidir la humorada d’anar a un restaurant xinés de Villena (Espanya pròxima subtropical). Vam anar al que hi ha només entrar a Villena, el “Hong Kong”. Entràrem directes al sector “Fu-Man-Xú” (fumadors) i allà ens vam asseure a veure-les vindre.
De seguida ens va atendre un xicot xinés que ens va dur la carta i un aperitiu de pa de gambes amb salsa agredolça. No he sabut mai com fan eixes corfes blanques que fan “crec-crec” i tenen un gust indefinit. Semblen suro blanc d’embalar.
Va ser curiós trobar a la carta un plat que es deia “La formiga puja a l’arbre”. Li vam preguntar al cambrer de què anava la cosa i ens va explicar que eren una mena de fideus. I és que vam malpensar atés que hi ha la fama que a la Xina s’ho mengen tot... però no era el que un podia arribar a pensar-se.
Arròs a l’estil “Hong Kong” (un arròs fregit amb molta salsa de soja, tanmateix, bo), arròs tres delícies (el de sempre), tallarines Tie Pan (com uns fideus arrissats amb pebrot verd, gambes, ceba i molta salsa de soja, una altra vegada), fideus amb gambes (com les tallarines però amb uns fideus llarguíssims i ben difícils de menjar) i pollastre al curri (bo, però massa salat).
La majoria de plats semblaven cuits amb molta sal i amb un sospitós sabor a “brou concentrat”. Sort de l’aigua mineral i la infusió del final. Ens van convidar a licoret de móra amb gel.
Ja vos devíeu imaginar que era massa menjar per a sopar. Sort que li vam demanar que ens posara les sobres (moltes) per a endur-nos-les a casa. I al congelador que s’hi han quedat fins que hàgem de menester traure-les i menjar-nos-les.
En fi, una experiència per a no repetir-la massa sovint. Jo que sóc de menjar amb poca o gens de sal, vaig trobar el menjar especialment salobrenc. Coses d’anar a eixos llocs. Ara, vam riure un munt amb els noms, la decoració del local (plàstic pintat i farolets de plàstic, imitació fusta lacada més coents que un all!) i l’ambient en general.
.JPG)
.JPG)
11 comentaris:
Sempre he tingut el dubte de si la sopa d'aleta de tauró és de veritat de tauró o només és un llobarro disfressat.
Salut i felicitats pel teu blog. Visca la terra.
Miquelet: de vegades és millor no saber del tot què et menges, per exemple, si entres en alguna "burguer" americana. La sopa d'aleta de tauró l'he tastada una vegada i recorde que era molt gelatinosa i salada. Gràcies pels teus elogis. Salutacions.
Jo he menjat "La hormiga en el arbol" que així ho diuen en un restaurant xinès de Castelldefels i la veritat que no em va agradar gaire.
El menjar xinès m'atipa de seguida i al cap de poqueta estona torno a tenir gana.
Gràcies pel vostre comentari.
Salutacions.
Bruguers: A nosaltres ens va fer gràcia el nom però ja no volíem res més. També ens passa com a tu, ens ompli de seguida i al moment ja tens una altra vegada fam.
Ens fa molt feliços el nou rumb que ha pres la teua vida. Salutacions
es pa de gambes a makro en venen per fer. Quan es crua, és com una moneda de 2 euros, la mitat de gruixada i transparent, l'has de fregit amb oli molt calent i anant molt alerta perque tot d'una s'infla i agafa color. ara no tenc es pot a ma, però ja vos posaré els ingredients, però el sistema és el mateix que totes aquestes coses de xurreria... acabats de fer son mmmmmmmmmmmmmmm melassa puta!
Francesc,
El menjar podia ser salat però més que tu, ho dubte. Escrius amb una gràcia que s'agraeïx moltíssim -la redundància és volguda-.
Aquí tenim: "El palacio de Oriente", "El gran dragón", "Oriente" etc.. No acostumo a freqüentar-los. Corre la brama de que els xinesos no es moren -els registres civils no entenen constància- i per tant, potser que...era un acudit negre. Prefereixo pensar que els deuen repatriar, un cop morts.
El que sí visito són els bazars:llibretes, marcs per fotografies, fundes per cedés i devedés.
Treballant divuit hores diaries s'estan quedant amb Europa. No és una crítica.
Besades!
Entre l'Ikea i el Xino, últimament no heu tingut gaire sort amb els restaurants, eh?
Jo també trobo la cuina xinesa massa salada, suposo que és per la salsa de soja... vols dir que us mnenjareu les sobres congelades? No sé, no sé... ;)
A mi em passa com a tu, acostumo a menjar sense o amb molt poca sal i als xinesos , com que la salsa de soja ( o el concentrat de carn com dius tu) aparereix per tot .....
Quan he vist la foto m'he pensat que havíeu anat al xines que hi ha a València, passant la Guardià Civil i abans d'arribar a Vicent Saragossà. És un xinés que teníem prop del pis i que hi anaven alguna volta esparsa.
Home, està clar que no pots demanar la lluna en un cove, però al remat, per 7 euros pots satisfer a bastament la necessitat física de menjar, millor que un entrepà de qualsevol cafeteria.
Xisca: mira, aquesta no me la sabia. No me ho hauria imaginat mai que es prepararen així. Ja veurem si ho provarem. Salutacions. ;)
Glòria: m'he posat vermell de llegir els teus elogis i Oreto n'ha rigut molt. Jo també vaig de botigues xineses alguna vegada (poques) per comprar-hi fundes de plàstic i algun material d'escriptori. De la resta, no me'n fie gens ni mica. :)
Gemma: tens tota la raó, no tenim gaire sort darrerament amb els restaurants. Pel que fa a les "sobres", potser esdevindran material orgànic més que no un àpat... :)
Xaro: m'hi vaig acostumar fa un munt d'anys i no entenc per què cal tanta sal per donar sabor aliments que, ben cuinats, ja en tenen prou. :)
Josep Vicent: no m'estranya que t'ho semblara. La majoria de restaurants xinesos semblen tots tallats per un mateix patró. S'hi menja barat, però... :D
xisco: Disculpa'm que t'he posat abans "Xisca" per error. Coses de la poca traça en escriure al teclat. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada