Portem una pila de sentències que avalen que el valencià és el català de València, que amb el titol de Filologia Catalana no cal fer cap prova que avale el coneixement del valencià. Doncs no hi ha manera. El govern del PP que mana a la Generalitat Valenciana segueix sense acceptar a les oposicions de "Llengua i literatura valencianes" el títol de Filologia Catalana. Ara que han perdut el judici, ja anuncien que recorreran al Tribunal Suprem. Saben que hi perdran perquè ja hi ha la tira de jurisprudència que ens protegeix contra els seus excessos. Però ells no. Cabuts que cabuts: a recórrer les sentències. I jo em pregunte: no hi ha cap mecanisme legal que ature aquesta cadena estúpida de judicis per arribar a la mateixa conclusió? Per què el PP del senyor Francisco Camps, Alejandro Font de Mora i tota la resta de polítics de la seua corda no compleixen el que diuen la llei i els jutges que t'han s'afanyen a demanar als altres que ho facen? Per què malbaraten diners públics, temps i energies en eixes beneitures? No hi ha cap figura del codi legislatiu que explicite el delicte de cometre una falta a la llei tot sabent que es fa a posta? Perquè açò de, any rere any, anar botant-se les sentències i haver de recòrrer i fer nous judicis no és cap "casualitat". Ací sembla que l'ètica política i la consciència eren verdes i un ase se les va menjar. Quina vergonya de polítics de llanderola que només serveixen que per a tocar-nos els nassos, a poc a poc i sense pressa! Fan fàstic tots plegats!
Ací teniu dos enllaços a la notícia:
5 comentaris:
Aquest és el joc que fan i tant per a açò com per als esdeveniments faraònics hi han diners. Misèria porca...
Facin el que facin, l'essència de les seves maquiavèliques intencions són l'anihilació de la nostra llengua i de la nostra cultura. És una labor lenta però imparable que va drenant la moral dels que no parlem com ells voldrien. Empleen el castellà com a llengua de poder perquè el nostre vagi quedant reduït a un codi domèstic en fase terminal.
Hem de ser molt conscients d'aquest desgast parcialment solapat que es practica des dels despatxos més luxosos, en els pisos més alts dels estaments amb vertader poder de decisió.
Besades, Francesc!
Josep Vicent: Així és. Son una colla de...
Glòria: volen acabar amb nosaltres per desgast. Doncs els ho hem de posar difícil. Com més bèsties siguen ells, nosaltres haurem de ser més ferms i assenyats. Besades des de l'Alcúdia.
Cansa, millor dit: esgota aquesta cançó enfadosa del català i el valencià utilitzada només per treure vots i provocar enfronataments... I és que fa tants anys que dura!, i espera el que ho faran durar, perquè a ells tant se'ls enfot que sigui o no la mateixa llengua ja que ni tan sols saben o, el que és pitjor, no volen parlar-la.
Quina pena em fan els que, sentint les cançons de bressol que sa mare els cantava, ara els sembli que aquell sentiment era, tan sols,un acte folklòric més...
Enric: és exactament com dius tu. Fa pena i ràbia tot plegat. Però ells són així.
Publica un comentari a l'entrada