dissabte, 20 de febrer del 2010

POLLASTRE AMB CUIXOT I VERDURES

Els pollastres de compra (al contrari dels criats a casa), malauradament, no solen tindre massa gust de res. Tanmateix, a mi és la carn que més m'agrada. Avui volia preparar alguna recepta de pollastre i rebostejant per casa i afegint alguna coseta més que he comprat, doncs, m'he "inventat" aquesta recepta.

POLLASTRE AMB CUIXOT I VERDURES

INGREDIENTS:
Cuixes i besanques (=contracuixes) de pollastre
150 g de cuixot tallat a dauets
3 cebes grosses
500 g de xampinyons
4 carlotes mitjanes (=pastanagues)
1 bajoca roja (=pebrot vermell)
1 gotet de vi blanc
1/2 gotet (dels de vi) d'oli de Beneixama

Per a la picada:
8 avellanes torrades
2 alls secs pelats
Julivert tallat
1 polset de sal
3 cullerades del brou de la cuita per a deixatar-la

PREPARACIÓ:
Tallem la ceba en juliana. Posem la meitat de l'oli a la cassola i l'anem sofregint fins que estiga daurada i sense cremar-se. Mentrestant, rentem els xampinyons i els tallem a quarts. En estar, l'aboquem en un colador perquè amolle tot l'oli que li quede. Reservem la ceba i l'oli que ha amollat l'aboquem novament a la cassola. Hi sofregim els xampinyons. Mentrestant, ratllem les carlotes i tallem la bajoca a trossets petits. Quan estiguen quai fets els xampinyols, hi aboquem la carlota ratllada. Una poca estona després, la bajoca trossejada, i continuem sogregint-ho tot. Una mica més tard, hi afegirem la ceba que havíem reservat abans i ho mesclem tot. Continuem coent fins que quede cuit. En estar, traiem tot de la cassola i ho reservem en un llibrell.
A la cassola, posem l'altra meitat d'oli que havíem reservat. El posem a calfar i hi sofregim els trossos de pollastre fins que queden daurats sense cremar-se. Quan estiga la carn al punt, la'n traiem. Aboquem ara el sofregit de les verdures i els dauets de cuixot i ho mesclem tot amb l'ajuda d'un cullerot.
Col·loquem per damunt la carn, hi afegim el gotet de vi i ho deixem coure. Primer pugem el foc perquè comence a bullir i, llavors, l'abaixem al mínim perquè continue fent xup-xup durant una hora.
Mentrestant, preparem la picada: posem al morter els alls a trossets, la sal, el julivert i l'anem fent. Quan estiga tot ben picat, hi afegim les tres cullerades (de cullerot) del brou de la cuita per deixatar la picada. En estar, l'aboquem sobre la carn i el brou.
Convé que ho tastem de sal, tot i que, com la picada ja en duu i el cuixot també, potser no li'n caldrà. Continuem coent tot durant vint minuts més, a foc molt baix. i ja només queda servir el pollastre a taula.
CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES:

De les "contracuixes", a Beneixama en diem "besanques", a Tavernes de la Valldigna "entrecuixes" i a L'Alcúdia "recuixes". Coses de l'idioma.

12 comentaris:

Pepin ha dit...

Hola Francesc,
A la meva família li hem dit sempre "contracuix".
Per cert, el que has fet te una pinta estupenda.
Salut,
Pepin

El pare ha dit...

Francesc,

Amb aquesta cocció llarga segur que aconsegueixes que la carn del pollastre estigui tendríssima, gairebé se us deuria desfer a la boca.
Salut.

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
A mi, si està ben cuinat, m'encanta el pollastre. A la planxa amb herbetes provençals o el pollastre inoblidable de la meva cosina Montserrat, ja morta, i que feia un rustit daurat pel defora, cruixent i, per dins, blanc i tendríssim. Va deixar la recepta que fan els seus nebots en el restaurant de la seva propietat.
Ara mateix clavaria queixalada a les fotografies que ens mostres.
Una besada, superchef!

Gemma ha dit...

Aquests guisats calents i amb salseta per sucar pa són els que vénen més de gust aquests dies de fred... Es digui contracuix, besanques, entrecuixes o recuixes, segur que quedarà el plat ben net ;)

Francesc ha dit...

Pepín: he escrit "contracuixa" perquè és la forma estàndard que proposa el diccionari. Això de contracuix està molt bé. Gràcies pel teu comentari.

Els fogons del pare: estava molt tendre i saborós. A mi m'agrada així, ben cuitet. Gràcies pels teus consells culinaris. Em vénen molt bé.

GLÒRIA: si t'agrada el pollastre, com a mi, amb aquest plat hauries gaudit bona cosa. Ha eixit molt bo. Crec que la gràcia ha estat coure'l a foc lent, com es feien abans les coses.

Gemma: vam deixar el plat escurat!!! El pitjor del cas és la quantitat de pa que hi vam sucar... brutal!!!

Xavier ha dit...

M'encanten les curiositats lingüístiques!!!
Jo en dic (Torrent, l'Horta) "entrecuix" en masculí, heheh!

Té una pinta deliciosa!

No tot són postres ha dit...

Hola Francesc, m'encanta la teva inventiva i segur que has aconseguit que el pollastre millorès moltíssim guisant-lo d'aquesta manera.
PTNTS
Dolça

Glòria ha dit...

Jo també sóc dels teus, el pollastre m'agrada molt. Aquesta recepta teva, ha de ser boníssima, amb aquest suquet... De moment, em conformo amb el mosaic de fotografies, t'ha quedat molt atractiu!.

Mercè ha dit...

Francesc, aquest plat és d'aquells de sucar-hi pa! Quina bona pinta!! :)
Jo estic acostumada als pollastres criats casolans... i els de compra els trobo insípids. :p
Petons!

Francesc ha dit...

Xavier: sí que és curiós. I com en feu el plural? Salutacions

Dolça: com a mínim feia bon gustet. És que els pollastres que habitualment tinc a l'abast no fan gust de res. :D

Glòria: el suquet era un pecat perillós a l'hora de sucar-hi pa. Anti-règim total!!! :D

Mercè: coincidesc completament amb tu. Besades.

Assur ha dit...

Nen..., quin guisat tan excels! Aquesta és la cuina que a mi més m'agrada, sens dubte, però a casa en puc fer molt poques vegades -parlo del pollastre- perquè l'Anna Maria no en menja i, pel que fa a la "curiositat lingüística", et diré que el nom que més m'ha agradat és, sense cap mena de dubte, el de "besanca", que mira quines coses i no sé per què em sona al vocabulari de l'Estellés.

A l'Àrea de Guisona, on les venen ja posades en safates, les etiqueten amb el nom de "contramuslos". :)

Francesc ha dit...

Assur: hi ha molta gent que no li agrada el sabor del pollastre. La bona veritat és que el que venen als supermercats no fa gust de res. On hi haja els de casa, criats a poc a poc!!! La teua referència a l'Estellés segur que és encertada. Ell era un enamorat de "les anques", i no les de granota precisament. Al Mercadona també hi posen "contramuslos". Coses de l'idioma