divendres, 26 de desembre del 2008

POLIT ROSTIT I SOPA COBERTA

Ahir era el dinar de Nadal i vam fer una cosa nova: polit rostit. No n'havíem fet mai abans. El meu sogre té una mini-granja al camp i allà cria polits (=gall dindi). Aquest l'havíem batejat com "Juan Carlos". En tenim un altre que es diu "Felipe", però viurà una mica més de temps...

POLIT ROSTIT

INGREDIENTS:
1 polit.
100 g d'orellanes
100 g de prunes seques
100 g de panses
100 g de nous pelades
100 g de pinyons
5 pomes verdes
3 ous
Oli
Aigua
Brandi
Sal
Sucre
Canella
Romaní
Nou moscada mòlta
Pebre roig a boletes

PREPARACIÓ:
3 dies abans, desossem el polit i en guardem l'espinal i la resta dels ossos, el fetge, la morella, etc. Untem la carn amb brandi i el deixem a la nevera fins el moment de servir-lo.
El dia d'abans preparem el farciment: posem les orellanes, les prunes, les nous, els pinyons i les panses en un llibrell i les cobrim d'aigua, sucre i brandi. El cobrim amb plàstic de cuina i el deixem a la nevera.
El dia de cuinar-lo, traiem el polit i el dipositem en una safata de forn. Encenem el forn i el posem a foc fort (220º C).
Preparem el farciment final: en un llibrell posem la carn picada, nou moscada, romaní, pebre blanc, pebre negre, pebre roig a boletes, sal, tres ous. Agafem els elements que estaven en maceració i els tallem ben menuts (orellanes i prunes). Ho afegim a la resta, però ben escorregut (en reservem el suc de la maceració). Ho mesclem tot ben mesclat. Ara pelem les dues pomes i les fem a trossets petits i també ho afegim. Ho mesclem tot i li afegim 1/2 gotet del suc de la maceració.
Amb aquest farciment, farcim el polit, omplint-lo ben ple per totes bandes. Ara cosirem tots els talls i el recompondrem una mica. Unirem les ales al cos i les cuixes també. Untarem el polit amb oli i sal i li posarem per damunt una mica de brandi, sucre i aigua.
Ara l'enfornarem durant 1/2 hora. Passat aquest temps, el polit s'haurà daurat per damunt. Ara el cobrim amb paper d'alumini i abaixem el foc a 120º C. Abocarem a la safata del forn un got de brandi mesclat amb sucre i aigua. I continuarem rostint el polit durant 4h i 1/2. És que "Juan Carlos", farcit pesava 7 kg!
Poc abans de servir-lo, prepararem una compota per a acompanyar-lo. Pelarem les tres pomes que havíem reservat i les posarem en un cassó amb aigua perquè es facen com una compota suau.

SOPA COBERTA

INGREDIENTS:
L'espinal, els ossos, el coll, el fetge i la morella del polit.
2 porros.
4 pastanagues grosses.
Aigua.
Oli.
Sal.
2 ous
Pa torrat a daus o rosquilles petites.

PREPARACIÓ:
Posem en una olla tots els ingredients i els fem bullir una bona estona. Quan ja hagen amollat tot el gust, els treiem i llevem la carn que quede i la reservem. Colem el brou.
Bullim els ous, els pelem i els fem a trossets.
Posem als plats part de la carn i els ous, trossets de pa torrat i els cobrim amb el brou ben calent. I ja està.

Curiositat lingüística: a d'altres llocs del País Valencià als "polits" els diuen "titots" i "titos".

17 comentaris:

josep ha dit...

Francesc

Magnífic l'aspecte d'aquest polit rostit i no dubtem que el gust encara era millor. També la sopa coberta té una presència impressionant. Per cert els noms dels polits em sonen però no sé de què.
Una abraçada

Gemma ha dit...

Caram, Francesc, aquest cop us heu superat! Aquest gall d'indi us ha qedat fantàstic! L'acompanyament amb la compota de poma és dels meus preferits.
Però crec que jo no podria cuinar un gall d'indi batejat... em faria cosa :( Clar que sempre em queda el recurs d'anar a comprar-lo a plaça ;)
Bon Nadal i bons àpats!

enric ha dit...

A mi em passa com a la Gemma: els animals batejats em faria cosa menjar-me'ls... Ara bé: Els noms s'ha de reconèixer que estan però que molt ben triats! HAHAHAHAHAHA!!!

A l'anterior comentari no us ho he dit, però ja sabeu que tant l'Anna Maria com jo us destigem, a vosaltres i a les vostres famílies, unes bones festes i un venturós any 2009.

Francesc ha dit...

Enric: MOOOOLTES GRÀCIES PELS BONS DESITJOS. Igualment per als dos. Pel que fa als noms, estan triats a posta. Ja m'entens. ;D

xisco ha dit...

si no fós per s'embafament que duc... me faria més mengera de sa que me fa ara mateix!. Ja vareu tastar es torrons? esper que no n'hagueu deixat mica! vaig a fer horeta, que avui horabaixa he d'anar al cine i després al parc infantil de nadal(obert per als "grans" a partir de les 23) i després una estona a la demence. salut i que demà no vos facin moltes putades!

Cuinagenerosa ha dit...

francesc, aquest juan carlos té una pinta excel·lent, i el dinar de nadal devia ser memorable, amb la sopa coberta i aquest polit immens. celebro que les festes vagin per tan bon camí, i bon any!

Francesc ha dit...

Xisco: els teus torrons han resultat espectaculars!!!! A tots en han agradat moltíssi. A mi, però, m'han agradat particularment els de : cruu amb codonyat i de llet amb praliné d'avellana. Sobretot el cruu amb codonyat. És una delícia!!! Jo també vaig embafat amb tanta menjuga cada dia. Però, què vols? Són dies d'això. Salutacions!!! I, gràcies novament!!! Ets un artista!!!!

Manel: Gràcies! El que passa és que no podem continuar amb aquest ritme de menjades. La nostra salut és ressentiria massa. Toca fer bondat amb em menjar i tornar a les verdures, les amanides i el peix torrat o bullit. Salutacions i molt bon any 2009!!!

Chis ha dit...

Jo si que estic embafada! avui feim matances i ara som acabada de fer frit per 25. He fermat 14 bufetes i 14 pultrús, 39 llangonisses i la resta que ha quedat de 150 kilos de sobrassada, en format de culanes i sobrassadetes petites.
Ara menjaria una tallada d'indiot d'aquest amb molta compota!

Francesc ha dit...

Chis: Mare de Déu, quina feinada!!! I com és que es fan ara les matances, en plenes festes nadalenques? Què n'és el temps? Disculpa'm si sóc tan ignorant i "urbanita"... tot i que sóc de poble, no sé totes eixes coses.
La compota de poma suavitza molt i molt el sabor de l'indiot. El fa molt més passador perquè aquesta menja és "potent". Besades.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Umm què bo tot i molt ben explicat!!!

Francesc ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Ho faig el millor que sé. ;D

La cuina vermella ha dit...

Eh! sabeu què en Kike sí que ha menjat sopa coberta, li feia la tia Consuelo de Ibi. Li heu portat un munt de records (diu que és boníssim!).
Ai, amics l'heu posat melancòlic! un munt de besets!

Francesc ha dit...

Amics Vermells: Hola Txell! Com va guapa? Quina casualitat! Aquesta sopa és un clàssic de la cuina de Beneixama i de bona part de la del País Valencià. Ja veus que és molt bona de fer. Ara, normalment es fa amb brou d'ossos de pollastre o de carn d'aquesta au. També hi solen posar morella i fetgets i "l'overa" d'una gallina i la fan a trossets uns vegada cuits. Ai el Kike! Si és que és un tros de pa!!! Besades per als dos.

El cullerot Festuc ha dit...

Quina pinta que fa el Juan Carlos: Mort al Borbó!!! jejeje!!! Quina feinada farcir aquest gall d'indi...ha quedat espectacular!!!
Petunets,
Eva.

Francesc ha dit...

Eva: gràcies! És una mica feinós, però compensa. Besades

glòria ha dit...

A mi no m'entusiasma el gall dindi però us fa molt de goig i m'agraden molt els noms que els heu posat.
Bon profit!

Francesc ha dit...

Glòria: nosaltres no és que en mengem molt sovint, però aquest Nadal ens abellia provar-ho. Els noms? Una petita broma... o no? ;D