dimarts, 23 de desembre del 2008

LLOMELLO A LA MEL

Aquesta recepta és d'una amiga d'Oreto que es diu Sonia. Originàriament es feia amb costelles de porc. Tanmateix, com que les costelles que es troben a la carnisseria solen tindre poca carn, les he canviades per talls de cap de llomello.
LLOMELLO A LA MEL

INGREDIENTS:
(Per a 6 persones)

6 talls de cap de llomello (=llom) de dos dits de grossària cadascun.
1 kg de ceba blanca.
4 cullerades soperes generoses de mel (en aquest cas era de flor de taronger).
1 sobret de sopa de ceba "Hacendado".
1 got i mig d'aigua.
Oli d'oliva de Beneixama.
Herbes provençals.
Pebre blanc.
Assaonador de barbacoa.
Sal.
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt, a baix i amb l'aire a 250º C.
Aboquem una bon raig d'oli en una paella i el posem a calfar. Mentrestant, empolsimem els talls de cap de llomello ben nets amb les herbes provençals, el pebre negre, l'assaonador i una mica de sal.
En estar l'oli ben calent, hi col·locarem els talls de llomello i els farem ben daurats per totes dues bandes. Mentre s'hi fan, podem anar pelant les cebes i les tallarem a trossos irregulars de no massa grossària. Hem d'anar amb compte que no se'ns cremen els talls de carn. Han de quedar ben daurats però no cremats.
En estar la carn, la traiem i la deixem en una plata de moment. En el mateix oli on hem daurat la carn, abocarem la ceba i l'anirem fregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.
Ara agafarem una cassola de fang i hi abocarem la ceba. Damunt col·locarem els talls de carn.
Prepararem ara la sopa de ceba. Posarem en un cassó l'aigua i quan bulla hi posarem la mel. Quan torne a bullir, hi abocarem la sopa de sobre i l'anirem remenant amb unes varetes de les de batre perquè no faça pilots (=grumolls). L'anirem remenant durant 5 minuts. En estar, l'abocarem per damunt de la carn i la ceba.
Enfornem la cassola i abaixem el foc a 200º C. Mantindrem aquesta temperatura durant 20 minuts. Passat aquest temps, l'abaixarem a 170º C i continuarem coent-la durant 20 minuts més. Quan hauran passat aquests minuts, apagarem el foc de dalt del forn i només hi mantindrem el de davall i l'aire. Continuarem la cuita durant 20 minuts més i, passat aquest temps, apagarem el forn i hi deixarem dins la cassola amb el forn apagat, però calent, durant altres 20 minuts més aproximadament. Així ja estarà.
Queda una carn molt i molt tendra amb una salseta per a llepar-se'n els dits!!!
Si es vol fer més consistent l'àpat, es pot servir a taula amb unes creïlles (=patates) fregides a daus amb la salsa de la cassola per damunt.

8 comentaris:

Belen ha dit...

Molt bo...Jo ho coneixia amd "llibrets" de llomello, farcits de mel, pinyons i formatge parmigiano...pero amb elgustes de la ceba te que estar bonisim!

Teresa ha dit...

Per favor, Francesc, controla't, que ja et veig després de festes fent hores extra d'el·líptica...:-)

josep ha dit...

Francesc,
Molt bó el xup-xup que has fet. En prenem nota.
Suposo que la sopa "Hacendado" deu ser per a fer país, no?
Una abraçada

Unknown ha dit...

Bon Nadal i bona cuina!

Gemma ha dit...

Mmmm... un plat ideal per a sucar pa! Entre les sebes i la mel, ha de quedar ben dolç... deliciós!

Francesc ha dit...

Belén: doncs, jo no coneixia aquesta recepta que tu dius. Algun dia la provaré. ;D

Teresa: tens raó, però ara és època d'inaugurar mitxelins... Besades

Josep: amb aquest plat et pots menjar un kilo de pa sucat si vols. Això d'"Hacendado" és perquè era la més barata i funciona igualment.

Mar: Mooolt BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!! Petonarro.

Gemma: doncs, sí que queda bo. El que passa és que engreixa una mica. Besades.

enric ha dit...

Curiosíssim plat, amb sopa de ceba i mel! No he comprat mai sopa de ceba en sobre: com queda?: com una crema, és a dir, sense trossos de ceba?...

A mi m'encanta que ens vagis posant tots els noms tal i com els dieu a les diferents parts del País Valencià, és un enriquiment pel nostre cada cop més migrat vocabulari.

Per cert: del estri amb varetes per batre, a casa sempre n'havien dit un "enganyamarits", i això ve perquè les mestresses de casa d'abans l'utilitzaven per batre els ous a l'hora de fer truites, i com que l'ou queda molt més escumós, les truites semblaven que fossin de dos ous i no d'un. (És allò que diuen: Si no è vero, è ben trobato.) :)

Francesc ha dit...

Enric: la ceba queda com una salsa molt suau. Gairebé no es nota que hi ha trossets de ceba de tan tova com queda. Això de "l'enganyamarits" és tota una troballa! ;D