DE RESTAURANTS PER BARCELONA I ALGUNA COSA MÉS

Durant tot el pont que hem estat a Barcelona, els amics blocaires no ens han deixat d'acompanyar i de recomanar llocs interessantíssims per menjar. Com que hem fet un munt de passejades, potser no ens haurem engreixat massa...

El primer dia vam dinar amb la Berta (amb l'Uma) i la Laura al restaurant La Tramoia. Molt curiós i situat en un xamfrà privilegiat, cara a la Rambla de Catalunya. Allà vam menjar primer un pica-pica: cuixot de pota negra, xolos, calamars a la romana, pa amb tomata. De primer: Graellada de verdures i Broquetes de rap amb amanida. De postres, Broqueta de fruita amb crema anglesa i Prohibit de xocolate. La Uma, petita com és, es va portar com una doneta. Fins i tot la vaig poder tindre al braç tranquil·la com una bassa d'oli.

El segon dia, vam anar amb la Glòria i el Josep a dinar al restaurant La Lluna. Situat al cor de Ciutat Vella. Un lloc tranquil i acollidor on vam poder dinar amb amable i interessant companyia. L'àpat va ser molt bo: de primer, la Oreto i Jo vam demanar els dos Amanida Grega. De segon: Ratjada i Fricandó. De postres: Tatin de plàtan i Volcà de Xocolate amb gelat de iogurt.

Com que per la nit teníem el "Sopar Etern", el Josep i la Glòria van pensar que, potser, tindríem gana i ens preparaven una sorpresa a sa casa, amb l'excusa de prendre-hi un cafè. La Glòria havia preparat una un pastís de xocolate a la taronja que, encara que semble de pastisseria, era fet per les seues mans, amb la gràcia afegida de ser la primera vegada que el feia. Era d'eixos pastissos que en frueixes des de la primera mossegada. Tot era bo: la pasta, la crema de xocolate, la cobertura i els encenalls de xocolate. La recepta d'aquest postre magnífic la trobareu ací.

Al dia següent, també tocava dinar amb part de la colla blocaire. En aquest cas al Restaurant Madrid Barcelona. Hi vam anar: Josep i Glòria, Sara Maria, kike i la Txell i, és clar, nosaltres dos.

Ací cadascú va demanar la seua. Oreto i jo, vam demanar, de primer: Cogollos amb alvocat i espàrrecs i Paperina de Verdures. De segon, Confit d'ànec i Cap i pota. De postres: Canigó (merenga amb gelat de cafè) i Tres xocolates. Va ser un dinar d'aquells que no pares de riure i de passar-t'ho bé. Quan no eren el Josep o la Glòria, era el Kike o la Sara Maria. Per no parlar de la Txell que, malaltosa i tot, era un sac de rialles i bon humor. Ha estat un dels dinars més divertits que hem tingut darrerament.

I això ha estat la "Crònica culinària" del viatge.