diumenge, 12 d’octubre del 2008

DE RESTAURANTS PER BARCELONA I ALGUNA COSA MÉS

Durant tot el pont que hem estat a Barcelona, els amics blocaires no ens han deixat d'acompanyar i de recomanar llocs interessantíssims per menjar. Com que hem fet un munt de passejades, potser no ens haurem engreixat massa...
El primer dia vam dinar amb la Berta (amb l'Uma) i la Laura al restaurant La Tramoia. Molt curiós i situat en un xamfrà privilegiat, cara a la Rambla de Catalunya. Allà vam menjar primer un pica-pica: cuixot de pota negra, xolos, calamars a la romana, pa amb tomata. De primer: Graellada de verdures i Broquetes de rap amb amanida. De postres, Broqueta de fruita amb crema anglesa i Prohibit de xocolate. La Uma, petita com és, es va portar com una doneta. Fins i tot la vaig poder tindre al braç tranquil·la com una bassa d'oli.
El segon dia, vam anar amb la Glòria i el Josep a dinar al restaurant La Lluna. Situat al cor de Ciutat Vella. Un lloc tranquil i acollidor on vam poder dinar amb amable i interessant companyia. L'àpat va ser molt bo: de primer, la Oreto i Jo vam demanar els dos Amanida Grega. De segon: Ratjada i Fricandó. De postres: Tatin de plàtan i Volcà de Xocolate amb gelat de iogurt.
Com que per la nit teníem el "Sopar Etern", el Josep i la Glòria van pensar que, potser, tindríem gana i ens preparaven una sorpresa a sa casa, amb l'excusa de prendre-hi un cafè. La Glòria havia preparat una un pastís de xocolate a la taronja que, encara que semble de pastisseria, era fet per les seues mans, amb la gràcia afegida de ser la primera vegada que el feia. Era d'eixos pastissos que en frueixes des de la primera mossegada. Tot era bo: la pasta, la crema de xocolate, la cobertura i els encenalls de xocolate. La recepta d'aquest postre magnífic la trobareu ací.
Al dia següent, també tocava dinar amb part de la colla blocaire. En aquest cas al Restaurant Madrid Barcelona. Hi vam anar: Josep i Glòria, Sara Maria, kike i la Txell i, és clar, nosaltres dos.
Ací cadascú va demanar la seua. Oreto i jo, vam demanar, de primer: Cogollos amb alvocat i espàrrecs i Paperina de Verdures. De segon, Confit d'ànec i Cap i pota. De postres: Canigó (merenga amb gelat de cafè) i Tres xocolates. Va ser un dinar d'aquells que no pares de riure i de passar-t'ho bé. Quan no eren el Josep o la Glòria, era el Kike o la Sara Maria. Per no parlar de la Txell que, malaltosa i tot, era un sac de rialles i bon humor. Ha estat un dels dinars més divertits que hem tingut darrerament.

I això ha estat la "Crònica culinària" del viatge.

11 comentaris:

Gemma ha dit...

Crec que ni totes les caminades del món hauran impedit que la roba us hagi minvat un xic... :)
Hem de repetir una altra trobada com aquesta, eh? La propera cap a Beneixama? ;)

josep ha dit...

Francesc,

Quan la companyia es bona, el temps vola, i a nosaltres ens van passar les hores sense adonar-nos.

Una abraçada

Teresa ha dit...

Què guai això de quedar amb els blocaires... Ara, que ja veig que a banda del bloc tots teniu una altra cosa en comú: la bona taula! jajaja

Chis ha dit...

A veure si a la pròxima quedada en Xisco i jo tenim temps de treure bitllets baratets i fer un viatget per coneixer-vos. Que ja en tenim ganes!

Francesc ha dit...

Gemma: el misteri de la roba minvant s'ha tornat a produir, malauradament... Ens veurem a Beneixama, probablement ;D

Josep: hem quedat encantats amb vosaltres. Gràcies per tot.

Teresa: això del menjar ens perd. Què hi farem!!!

Chis: seria fantàstic conèixer-vos! Nosaltres també en tenim moltes ganes. ;D

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Hola:

Enhorabona per les degustacions i les descobertes. El gaudi de llegir-ho m'ha fet engreixar.

Amb tot, una curiositat particular: això dels «Cogollos» deu ser allò que el Cercaterm vol fixa com «cabdell», que jo en diria només «cors d'encisam»... És, clar, deixaria els Cogollos (cognom) per a altres usos. ¡Vaja, en quines coses em fixe!

miquelet ha dit...

Què seria d'un viatge sense uns bons dinars i uns bons sopars?

Salut.

Francesc ha dit...

Miquel: ja sé que a tu això de "cogollos" et toca molt de prop. Ho he posat justament com ho deia al menú del restaurant. Ja sabia que no es deien així. A Beneixama la gent els diu "ensala(d)etes".

La cuina vermella ha dit...

Francesc, Oreto ens ho vam passar genial!!! arribats a casa comentàrem que xulo va ser entaular-nos, compartir i conversar!
Gràcies per voler-nos a la vostra taula. Un petó ben fort!

xaro ha dit...

Francesc i Oreto, veig que us ho vau passar d'allo mes bé!!! i aixó vol dir que repetireu i tindrem el plaer de tornar a gaudir de la vostra companyia.
Però si s'ha de anar a Beneixama jo també m'apunto!!
Una abraçada

Francesc ha dit...

Kike i Txell: sou un encant i molt divertit. Eixa alegria de viure que despreneu fa molt de bé. Salutacions.

Xaro: benvinguda al club dels blocaires viatgers. Si véns a Beneixama, ben trobada!!!