dimarts, 18 de gener del 2011

LES NOIES DE XANGAI


LES NOIES DE XANGAI. Títol original: Shanghai girls. Lisa See. Traducció d'Esther Roig. Col·lecció "El Balancí", núm. 638. Edicions 62.

A l'any 1937, dues germanes, la Pearl i la May viuen despreocupadament en un Xangai cosmopolita. Són joves, boniques i amb una intensa vida social. Gaudeixen del dia a dia de la seua joventut sense tenir en compte el pes de la tradició de l'educació xinesa, o quasi. Es relacionen amb joves d'altres nacionalitats i països que viuen a les zones internacionals de la ciutat. Parlen anglès, sze yup i altres dialectes regionals. Fins i tot vesteixen i "posen" amb cheongsams preciosos per a calendaris de propaganda, com a "noies boniques". La qual cosa els proporciona uns diners que gasten, gairebé sempre, en estar a l'última moda en el vestit i la modernitat. Tot plegat, enmig del drac xinès adormit.
Els seus pares, educats en la cultura i les tradicions xineses, gaudeixen d'una certa posició social, guanyada a força d'anys de treball i privacions. De sobte, un daltabaix econòmic familiar capgirarà la seua situació: el pare ha perdut tots els diners i, pitjor encara, en deu molts a un senyor xinès, membre de la família Louie que resideix als EUA. Per saldar el deute, la Pearl i la May són casades, en un matrimoni concertat, amb dos dels fills del creditor del seu pare. Però això no s'acaba encara. La Xina serà envaïda pels japonesos i elles dues es veuran immerses en una espiral de violència que les marcarà per sempre. Un secret inconfessable les unirà fins a límits insospitats per a totes dues.
Això és només una part de l'argument d'aquesta novel·la de la Lisa See on, a més d'aprendre un munt d'història, et va guiant per una etapa bastant controvertida de la història americana: la que va des dels anys quarantes als seixantes. La relació dels EUA amb els estrangers, sobretot els xinesos, va canviant segons el ritme que prenen els esdeveniments històrics, socials i polítics que transformaran la Xina mil·lenària en la República Popular de la Xina. Hi podrem llegir, de primera mà, com era de difícil per a una persona xinesa arribar als EUA i, no només això, adaptar-s'hi. Com renunciar a segles d'educació i cultura rebudes per arribar en un sistema de valors totalment diferent on tot es capgira i, el més important no és el respecte a la tradició sinó esdevenir un americà com qualsevol altre? Com t'ho fas si, malgrat tot, els teus trets físics et delaten com a "estranger" per sempre?
Per una altra banda, el llibre també fa palés la idea dels estereotips que tots tenim sobre les altres cultures i que, la majoria de les vegades, només són això: tòpics. Com es pot lluitar contra la imatge que difon la "cultura hollywoodenca" de les cultures "reals" del món? Només és pot ser xinès als EUA si s'adiu amb la idea tòpica que els mateixos americans tenen sobre els xinesos? Quin preu s'ha de pagar per adoptar una identitat estrafeta per la percepció que els altres tenen sobre la teua llengua i cultura i, alhora, el teu desig de ser una persona "normal"? Quan "normal", vol dir ací ser "
com qualsevol altre ciutadà americà", malgrat els entrebancs que el propi sistema et posa a cada moment.
Per si tot plegat no fóra prou, la Pearl i la May s'hauran d'enfrontar a la percepció que, malgrat que sempre els ho havien dit i elles ho havien rebutjat per ser una creença tradicional antiquada, el passat sempre torna i et duu al principi de tot. Com un cicle. Però, ara ja no les afecta només a elles, hi ha una altra generació que en rebrà les conseqüències.
Una nova novel·la de la Lisa See que m'ha agradat moltíssim, malgrat el gust agredolç que et queda amb el final. Potser l'autora planeja escriure'n una continuació o ens vol deixar a nosaltres que pensem com acabarà tot i si l'univers personal i familiar de les dues germanes trobarà, finalment, el repòs que semblen haver-se guanyat.
D'aquesta autora xinoamericana ja en vaig llegir "Flor de neu i el ventall secret" i "El pavelló de les peònies" i també em van agradar molt. La Lisa See ha creat tot un univers "oriental" d'històries, de personatges i de tradicions on ara ja no sé si el que ens hi conta s'adiu amb la realitat (tot i que novel·lada) de diverses etapes de la història i la cultura xineses. O potser només respon a una part dels tòpics que ens han venut sempre sobre tot allò que ve de l'orient des del prisma de la "societat occidental" i que ella embolcalla amb el que sap de la veritable cultura xinesa per tradició familiar? No tinc prou elements per a emetre'n un judici. Malgrat tot, amb "Les noies de Xangai" crec que sí que es pot veure, des de dins, una part de les penúries que molts ciutadans i ciutadanes xinesos van patir per escapar d'un país que s'ensorrava per a crear-ne un de nou i fugir a un altre món més enllà de l'oceà, on serien tota una altra cosa.

10 comentaris:

Q ha dit...

Francesc,
amb la ressenya tan estupenda que has fet d'aquesta novel·la, m'has fet entrar gana (sempre em passa quan visite aquest bloc), i queda anotada per la propera incursió en una llibreria. Gràcies.
Besets

josep ha dit...

Francesc,
Queda anotada la recomanació, m'ha semblat molt interessant i es nota que t'ha agradat per l'entusiasme amb que ho expliques.
Gràcies. Una abraçada

Xavier ha dit...

Molt bona ressenya!
És de veres que penses que potser faça una continuació?

Una abraçada!

Xavier ha dit...

Molt bona ressenya!
És de veres que penses que potser faça una continuació?

Una abraçada!

xisca ha dit...

Jo també vaig llegir La flor de neu i el ventall secret i em va agradar molt , com entra dins els costums ancestrals com el de reduir els peus per a poder ser més belles i tot el sofriment que això comportava. És una societat que coneix ( crec que ella descendeix de xinesos venguts a EUA) i que retrata molt bé. En aquesta me l'apunto.

Una abraçada

Gemma ha dit...

Des que fa anys vaig llegir "vent de l'est, vent de l'oest", les històries ambientades en aquesta època i situacions m'agraden molt. M'apunto la recomanació, ara mateix he acabat el llarguísssim "La caiguda dels gegants" i no tenia res previst ;)

xaro ha dit...

Prenc nota de la teva recomanació, doncs amb la teva interessant ressenya crec que m'agradarà.

Ptnts per tots dos

Francesc J. López ha dit...

M'apunte la recomanació; no sé quan trobaré el moment de llegir-la però el món oriental sempre m'ha atret i ara està molt present també entre nosaltres; a més el que expliques m'ha agradat.

Anna ha dit...

Gràcies per la recomanació, realment es nota que t'ha agradat! No coneixia Lisa See però pel que expliques crec que t'ho agraïré quan ho faci!

Francesc ha dit...

Queti i Josep: Moltes gràcies.

Xavier: no ho sé del cert, és clar. Tal i com acaba la novel·la, bé se'n podria fer una altra que la continuara.

Xisca: besades. ;D

Gemma, Xaro, Francesc i Anna: ja em direu si us agrada. A mi em va agradar molt.