ONCE: UNA TASCA POC DIVULGADA

Durant la nostra estada a Barcelona hem conegut gent molt interessant per raons ben diverses. Una d'aquestes persones va ser l'Enric de "Samfaina d'arts". Ens va dir que treballava a l'ONCE de Barcelona i que ens volia mostrar el seu lloc de treball. Com que no coneixíem l'Enric i, a més, mai no havíem entrat en una seu d'aquestes característiques, ens va fer ganes de veure-ho.

Vam arribar a la seu de l'ONCE (C/ Sepúlveda 1, 08015 Barcelona) i hi vam conèixer l'Enric. Ens va ensenyar unes màquines ben antigues que s'utilitzaven per a marcar els punts que corresponien a les lletres de l'alfabet Braille, anomenat així per haver estat inventat per Louis Braille. Era com una màquina d'impremta que marcava, un a un, els símbols de les lletres o nombres que calguera. Molt laboriós.

Vam abaixar al soterrani i ens vam trobar amb una biblioteca per a cecs amb tot de llibres per a persones invidents. Però el millor era el que ens esperava: el lloc on s'imprimeixen els llibres d'aquesta mena. Hi ha un programa informàtic que transcriu els textos a l'alfabet Braille sobre un paper on es marquen els puntets de cada lletra. Part d'aquesta feina és mèrit de l'Enric: ell revisa que a cada pàgina de paper hi estiga tot correcte perquè a cada conjunt de punts li ha de correspondre l'espai precís per tal que càpia en el palpís del dit. També fa que els fulls de cada llibre continguen les indicacions precises de la paginació en lletra "normal", per dir-ho així.

Els llibres resulten molt voluminosos perquè l'espai que ocupa el conjunt de punts és molt més ampli que les lletres habituals.

Hem pensat mai com és d'important tot plegat quan comprem el cupó? No, ben possiblement. Tot això ha significat, des de la invenció de l'alfabet Braille, l'accés a la cultura de totes aquelles persones que han estat cegues des del seu naixement o que s'hi han tornat en alguna etapa de la seua vida.

En aquest centre de Barcelona imprimeixen llibres en Braille (en català i en castellà) dels més últims als més clàssics. També, si ho demanen, llibres de text o lectura per a estudiants. I solen ser prou ràpids. Fan, de vegades grans tiratges i exporten a països sudamericans una bona part d'ells. Però, també imprimeixen revistes per a joves i xiquets, com ara "Tocar i Parar" i algunes altres (d'esport, escacs, vida social, etc.) els noms de les quals no me'n recorde.
I els més menuts? També hi tenen el seu espai: ara fan contes per a xiquets i xiquetes amb tot de textures que intenten reproduir allò de què parlen. Tenen la impressió Braille i la tradicional alhora perquè, bé els pares, bé els companys de classe o els mestres, els puguen llegir el conte que ells estan "llegint" amb els dits.
Aquest centre de Barcelona disposa d'una biblioteca i de diversos materials adaptats per tal que les persones que els cal en facen ús.
No sabria descriure amb paraules l'emoció tan intensa que em va produir descobrir tota aquesta feina tan necessària que fan per tal de fer una mica més normal la vida de les persones invidents. Em fa ràbia no ser capaç de transcriure tot el cabal d'informació important que ens va transmetre l'Enric i altres col·laboradors que treballen en aquesta institució. Demane disculpes a tots ells per si m'he equivocat en més d'una cosa i per no poder recordar tot això com caldria.