dimecres, 22 d’octubre del 2008

DESTRUIR LA LLENGUA


Ja fa temps que, per una qüestió d'higiene mental democràtica no veig Canal 9. Tanmateix, pel seu interés, crec que paga la pena reproduir un article d'opinió que publica el diari Levante-EMV, referit a l'embastardització idiomàtica que perpetra cada dia la TVV quan prova de fer programes en "valencià":

Desgavell en Canal 9






EUGENI S. REIG He observat que en Canal 9, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i està molt deteriorat, mai cau, sempre es cau i si la borsa va malament, no cau, es cau. En la nostra televisió, el verb caure s´usa, de manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L´Alqueria Blanca, en programes d´humor com Autoindefinits, Maniàtics o Socarrats com, fins i tot, en els informatius. En Canal 9, les persones o les coses, sempre es cauen, mai cauen. Cal deixar ben clar que en la nostra llengua, el verb caure no és pronominal i no ho ha sigut mai des de l´any 1400, data en què el tenim documentat per primera volta.

En el capítol de L´Alqueria Blanca corresponent al 6 de juliol, hi ha un moment en què el capellà, mossén Cipriano, en una conversa telefònica que manté amb un altre capellà, parla de «manar cartes». Animalada lingüística més bestial que eixa no l´havia sentida mai de la vida. Ara resulta que les cartes no hem d´enviar-les, hem de manar-les. Clar, com que en castellà, les cartes «se mandan», doncs quina cosa podem fer els valencians més que manar-les? Això és una bestiesa apoteòsica, d´antologia. I en el capítol de la mateixa telenovel·la emés la nit del diumenge 13 de juliol -darrer capítol de la temporada, per cert- mossén Cipriano diu «manes a pastar fang». De nou el valencià castellanitzat de Canal 9 comet la barbaritat d´emprar el verb manar amb el significat de trametre. El verb manar, en valencià, té únicament i exclusivament el significat de donar ordes. Per al significat de trametre hem d´usar imprescindiblement el verb enviar.

En el capítol de L´Alqueria Blanca del 6 de juliol, un personatge diu que algú ha passat tota la nit «sense pegar ull». Això és un calc de l´expressió castellana «sin pegar ojo». Els valencians, quan no podem dormir gens en tota la nit, ens la passem «sense tancar els parpalls», no «sense pegar ull». Això també és una barbaritat ben grossa.

I en el capítol del 13 de juliol de L´Alqueria Blanca un personatge diu que algú «es cau de tos». De nou el verb caure usat com a pronominal, com fa el castellà. Als responsables de Canal 9 els hauria de caure la cara de vergonya (no se´ls hauria de caure) de permetre aquest valencià postís i degradat. I també en el mateix capítol -no recorde si Jaume o Robert- diu al germà que li «done» un abraç. Em tem que els guionistes de L´Alqueria Blanca no saben que, en valencià, els abraços o abraçades -com els besos o besades- sempre es fan o es peguen, mai es donen. Però, clar, com que en castellà «se dan»...
En el capítol de Socarrats corresponent al 5 de setembre d´enguany, hi ha un moment en què Pilar explica que, en certa ocasió, mentres ballava, se li havien trencat els pantalons. Des d´eixe moment tothom li deia: Pilar cul a l´aire, Pilar cul a l´aire. El pantalons que duia Pilar haurien de ser per força de vidre o de porcellana. Si se li varen trencar, és l´única explicació possible. Uns pantalons de tela no poden trencar-se, és completament impossible. Una peça de roba només pot esgarrar-se, mai trencar-se. El 7 de juliol d´enguany es va emetre per Punt 2, doblada en valencià, la pel·lícula italiana titulada El signe de Venus. No la vaig veure tota, però prou per a sentir com un personatge diu que algú havia «trencat» el permís de circulació d´un automòbil. Es veu que a Itàlia, en aquella època, els permisos de circulació els farien de vidre i per això varen poder trencar-lo. Un paper és impossible trencar-lo per molt que el reballem a terra amb tota la força del món, només podem esgarrar-lo.

En un altre programa de Canal 9 vaig sentir que algú deia que se li havia trencat el rellotge. Supose que el llançaria al carrer des de dalt del Miquelet i per això se li va trencar perquè, si el rellotge, senzillament, va deixar de funcionar, se li va desbaratar, no se li va trencar.

Em preocupa molt el valencià innecessàriament castellanitzat que fan servir en la nostra televisió autonòmica. Si el problema és, simplement, una qüestió d´ignorància, es pot resoldre amb facilitat fent revisar els texts per un bon professional abans d´emetre´ls. Ara bé, si eixe acostament al castellà és conseqüència d´intentar que de manera subtil i subreptícia, dissimuladament i amb obrepció, «de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado», la nostra llengua s´assemble cada volta més a la veïna, caldrà exigir responsabilitats.

*Lexicògraf.


Ací teniu l'enllaç a l'article publicat:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008102200_5_509574__Opinion-Desgavell-Canal


Eugeni S. Reig és autor d'un interessantíssim llibre sobre lexicologia valenciana titulat: Valencià en perill d'extinció, Eugeni Sempere Reig, València, 2005.
Hi recull un munt de paraules tradicionals valencianes que estan a punt de desaparèixer, bé per oblit, bé per la seua substitució per altres d'origen castellà.

15 comentaris:

La Taula d'en Bernat ha dit...

Òstres, Francesc, aquest article és la pera! Em dones permís per imprimir-me'l i fer-ne una còpia per als meus alumnes?

Realment és una llàstima que els mitjans de comunicació permetin aquest excés de castellanització, i no cal que anem al canal 9; sovint les notícies de TV3 estan plenes de barbarismes i calcs semàntics de la llengua veïna. I si els mitjans de comunicació estan així, et pots imaginar la quantitat d'expressions malsonants que es poden arribar a senir dins una aula: "senyu, pot cridar més que no escolto?,"ja s'ho he dit", "ja s'ho he donat", "em pot donar una fulla?", "se m'ha caigut el llapis", "s'ha trencat el peu i porta muletes"... I ja no diguem d'expressions completament integrades a la nostra llengua com "buenu","puestu", "pues", "vale", "aconteixement"...
Qui sap... Potser algun dia L'Institut d'Estudis Catalans haurà d'acceptar aquests nous vocables i marcar com arcaismes paraules com "doncs", "val" o "esdeveniment".

Salutacions!

miquelet ha dit...

Si aquestes errades es cometeren en programes d'una emissora castellana, les incorreccions eixirien a tots els "zapping" possibles. Potser siguera una bona idea que la TV3 realitzara un programa dedicat a recollir les bestieses més grans de Canal 9. Potser ridiculitzant els guionistes, posaren una mica més d'interés en parlar bé.

Salut.

Francesc ha dit...

Anna: només faltaria! És clar! Fes-ne ús així com vulgues. És clar que patim un fort procés de castellanització, però fomentar-lo des dels mitjans públics ja és massa per a la carabassa!

Miquelet: No sé si això que proposes fóra bo. Ja m'imagine les campanyes anticatalanistes que es muntarien de l'estil: "Els valencians parlem com volem" o cosa així. Fa molta ràbia, tot plegat.

xisco ha dit...

uep francesc.. aprofit els meus darrers instants de bateria per dir-te que a casa s'unic que mira o mirava canal9 era mon pare, perque deia que sempre feien ses millors pelis de l'oest... i com que ell és un bandoler... jajaja sempre les mirava! ala. tanc es portatil mem si dema encara puc encendre'l una estona! una abraçada gran i forta per n'oreto i per tu. salut i bon jeure.

Sara Maria ha dit...

Aquí també patim el desgavell lingüístic als mitjans, en especial a TV3... Una llàstima i una pèrdua per la llengua!

josep ha dit...

Francesc,
Estic d'acord amb tu sobre les campanyes anticatalanistes que es muntarien, però l'Anna té raó, en els darrers temps els doblatges a TV3 són vergonyosos, és fan servir expresions gens catalanes i s'obvien per sistema els pronoms febles. Això passa ara, però no passava fa uns anys, ja que ha vegades fan reposicions de sèries i aquests errors gramaticals no hi surten. Que ha passat? Qui són els resposables d'aquesta degradació de la llengua?
Una abraçada

Bruguers ha dit...

La mania que ténen els mitjants de comunicació d'expresar-se "tal i com es parla al carrer" Creuen que d'aquesta manera tindran més audiència i seran més propers a la gent.
Salutacions.

Teresa ha dit...

Estic d'acord amb els comentaris: la llengua a Canal 9 és una merda, però a la TV3 també fan cagades molt grosses. Crec que les comparacions, la major part de les vegades no són gens productives. Sembla millor tractar de millorar les coses de casa des de dins, perquè al cap i a la fi les circumstàncies d'un lloc i d'un altre tampoc no es poden comparar.

Molt bon post, Francesc.

b7s

dospoals ha dit...

La cosa és que els qui s'encarreguen ara de fer els guions de qualsevol programa no està tan ben preparat com abans. Hi ha hagut una relaxació i una contractació de personal poc encertada. També passa amb el castellà, que fan pena alguns programes o fins i tot els teletext.

Em fa la sensació que les nostres generacions i les que vénen no tenen gaire ganes d'esforçar-se en la cura lingüística.

Q ha dit...

Hola, Francesc! jo també m'apunte a treballar aquest article amb els alumnes de 2n. L'altre dia vam parlar de l'estàndard com a varietat comuna i adient als mitjans de comunicació, i vam fer una petita anàlisi del que passa a Canal 9, i també a les intervencions dels polítics als mitjans. Tot plegat (el "mèrit" de Maria Abradelo inclòs_que no hi ha professionals ací?) evidencia el menyspreu que patim per part de qui ens governa.
Un bon bloc, el teu! Sucós i amb un puntet de pebre. Continua així!

Anònim ha dit...

hei jo no sé escriure en valenciá,
perdoneu. Pero canal 9 es indignan.
també observe que en cada poble
tenen unes maneres diferents de
parlar, en el vostre poble diuen:
anem a llevarli els ous al rector.
salutacions dedsde bocairent.

cardaor

Francesc ha dit...

Xisco: Hi ha molta gent que es mirava les pel•lis de l'oest. Cal que carregues la bateria de l'ordinador o connectar-lo a la llum. :)

Sara Maria: ja sé que a TV3 també fan alguna que altra bestiesa. Sembla mentida, veritat?

Josep: sembla que tornem a l'època prefabriana amb les lluites entre els puristes i els partidaris del "català que ara es parla". La culpa? Supose que dels criteris dels gestors de TV3.

Bruguers: Mania? Pense que és falta de professionalitat de tots plegats.

Teresa: a tot arreu couen faves. Tanmateix, pense que, encara que les situacions sociolingüístiques no són les mateixes, caldria, si més no, per part de Canal 9, buscar un registre correcte que mantinguera tot el bo que té el valencià que es manté als pobles: solució: estàndard no empobrit.

Josep Vicent: estic totalment d'acord amb tu. Jo també ho pense. Ara, segur que hi ha professionals ben preparats, però potser no són "de la corda" dels actuals gestors de TVV.

Queti B: Hi ha textos, com aquest de l'Eugeni, que poden donar molt de joc a l'aula i traure'n tot el suc. A veure si els alumnes prenen consciència de tot el que passa. Ells són el nostre futur de la llengua.

Cardaor: sí, a Beneixama usem el castellanisme "llevar" en comptes del valencianíssim "portar" o "dur" en alguns casos. També a Bocairent fan "Pac ací" en comptes de "Cap ací", com diem a Beneixama o d'altres coses diverses. Precisament, per esquivar eixes diferències locals, comarcals o regionals hi ha el que els lingüistes anomenen "llengua estàndard", que permet superar les diferències dialectals i que tothom s'entenga vinga d'on vinga. Salutacions a Bocairent.

enric ha dit...

Ja fa temps, em mirava un programa de TV3 d’aquells que fan a la tarda en directe i vaig sentir que el presentador deia que “saltamontes” en català era un “saltamarges”. Els vaig enviar de seguida un mail per fer-los veure l’error, i em van contestar dient-me que a l’estudi i en directe el locutor no podia accedir, tal i com segurament havia fet jo, a cap diccionari. És a dir, que en lloc de donar-me educadament les gràcies i, sobretot, de rectificar l’error dins el mateix programa, vaig tenir la sensació que fins i tot em renyaven per fer-me el “savi”.

I és que gasten molts fums, aquests de TV3, ja que una altra vegada que vaig escriure per queixar-me de la defectusosa retransmissió que van fer des del Liceu de Barcelona de l’òpera “Norma”, em van contestar així mateix: “No som conscients d’haver fet una mala retransmissió”. Em vaig quedar d’una peça!

Moncho Pais ha dit...

É unha vergoña! O que están a facer co catalán de València é unha vergoña. Para cando a xente tomará conciencia e os porá no seu lugar?

Co galego acontece o mesmo. Un apoio político e cultural absoluto, mais logo no mundo cotiá, no traballo, no lecer, obríganche practicamente a non o falar. De que serve que os meus dereitos lingüísticos estean garantidos cando logo ninguén te contrata por falares galego? Hai que buscar o xeito de dar STATUS á lingua.

Un apreixo forte. Estaría atento ao teu blogue. Beixos!

Francesc ha dit...

Enric: m'he quedat paradíssim amb tot això que esmentes. Devies trobar-te amb algun poca solta. Ho sent.

Moncho: gràcies pels teus ànims. Em sembla molt lleig que a Galícia facen això amb el gallec. No sabia que al teu país maltractaven d'eixa manera un símbol tan important com és la llengua pròpia.