divendres, 29 d’agost del 2008

POLLASTRE EN SALSA

-->
Aquesta és una altra de les especialitats de la meua sogra. Es tracta d’una recepta senzilla i barata. Per als que els agrada molt el pollastre, com a mi, segur que en fruiran bona cosa.
POLLASTRE EN SALSA

INGREDIENTS:
Pollastre (cuixes i besanques(=contracuixes)) (una o dues peces per persona)
Carlotes (=pastanagues)
2 alls
½ tomaca
½ ceba pelada
Sal
Farina
Oli de Beneixama
1 got d’aigua (o una mica més, si cal)
Puré de creïlla (fet a casa o del de sobre)

-->

ESTRIS:
2 plats grans
1 ganivet
1 pelador de verdures
1 paella ampla
1 cassola amb tapadora
1 cullerot (o 1 cullera) de fusta
PREPARACIÓ:
Posem una bona xorrada d’oli a la paella i encenem el foc. Agafem dos alls i els fem un tallet i els posem a fregir. Partim la tomaca per la meitat i l’afegim a la paella junt amb mitja ceba.
Posem a calfar aproximadament 1 got d’aigua a la cassola.



-->
Netegem els trossos de pollastre (els podem desossar si volem) i els torquem perquè es queden ben eixuts. Els col·loquem en el plat gran. Els salem i els arrebossem amb farina (generosament, així el brou resultant de la cuita s’espesseirà una mica). A la paella que teníem al foc, els fregirem fins que estiguen ben daurats i sense cremar-se. Possiblement, haurem de traure’n els alls i la ceba abans que estiga el pollastre amb bon color daurat.


-->
Mentre això va fent-se, pelarem les carlotes amb el pelador de verdures i les farem a rodanxes primes.
En estar el pollastre com cal, l’aboquem a la cassola que teníem al foc amb l’aigua.



-->
En l’oli de fregir el pollastre, sofregirem les rodanxes de pastanaga sense que se’ns arriben a cremar i, en estar, les afegirem a la cassola.


-->
Hem de preveure que a la cassola hi ha d’haver aproximadament 2/3 de l’altura de la carn i les pastanagues amb brou. Per a això, si en cal, podem agafar la paella i tirar-li una mica d’aigua per damunt per afegir-la a la cuita. Així n’aprofitarem les restes que hi puguen quedar.

-->
Ara ho posem a coure a foc moderat durant aproximadament 1 h o 1h i mitja.
De tant en tant parem atenció a fer una ullada a veure com va la cuita.
Poc abans de servir el plat, podem preparar el puré de creïlla, bé casolà, bé el de compra (seguint les instruccions del fabricant).

-->
A l’hora d’emplatar, col·locarem dues cullerades de puré al plat, al costat el pollastre amb les rodanxes de carlota i una bona quantitat de brou per damunt del puré i la carn.

8 comentaris:

La Taula d'en Bernat ha dit...

Molt ben il·lustrada aquesta recepta! Fa venir ganes de tastar-la...
Per cert, tinc un petit dubte sobre la teva procedència:
PAÍS VALENCIÀ: Andorra????

Fins aviat!!!

Francesc ha dit...

Anna: Sóc del País Valencià. Això d'Andorra és un petit eufemisme per obviar segons quines identitats no desitjades. Ja m'entens, veritat? ;D

miquelet ha dit...

Ja trobava a faltar les teues receptes. Com sempre, amb una pinta deliciosa. Ara no tinc massa fam ja que he dinat (a les sis de la vesprada) un plat de pasta amb carn picadeta, tomata, xampinyons i un toc de les meues espècies del Marroc. Molt bo, i quan tens fam acumulada, encara millor.

Salut.

Francesc ha dit...

Miquelet: és el que té això de tindre bona gana. ;D

enric ha dit...

Ai, Francesc: Aquest pollastret..., aquest suquet... el puré de patates... Aquests són els plats que a mi m'agraden!

La cuina vermella ha dit...

Francesc, saps? ara en menjaria per esmorzar!!! que bona és la pastanaga quan fa xup-xup, xup-xup!
Per cert, ens ha fet molta il·lusió veure't en foto en l'entrada de les bressoles!

Francesc ha dit...

Enric: a mi el pollastre m'agrada moltissim i si pots sucar-hi pa, aleshores... pecatòrum!!!

Kike i Txell: ja m'agradaria a mi estar tan prim com el xicot de la foto. No, no sóc jo.Aquest xic tan eixerit és el Cesc Franquesa, el director de la Bressola de Perpinya. Per dir-ho suau: ell i jo gastem talles de pantaló "lleugerament" diferents. És que a mi la roba em minva cada any... Salutacions.

Francesc ha dit...

Kike i Txell: M'he equivocat. El Cesc és director de la Bressola de Prada, no de Perpinyà. Per cert, si les pastanagues són acabades de collir el plat guanya moltíssim amb sabor. A veure si trobe una recepta de ma mare d'una crema de pastanaga que estava per a llepar-se'n els dits...