divendres, 22 d’agost de 2008

VIATGE A PRADA DE CONFLENT (I)


El bloc torna a estar obert després de les minivacances que hem tingut. Durant uns dies hem estat a Prada de Conflent, a la UCE. Enguany n'han fet l'edició que en fa quaranta. Quaranta anys del "miratge" de Prada. La bona veritat és que no he assistit a massa conferències de les que s'hi fan, més que res perquè hi havia altres coses més abellidores a fer: llegir, passejar, desconnectar... i no perquè no n'hi haguera coses interessantíssimes, però, ja se sap. Allà em vaig trobar amb amics i amigues de Mallorca, i d'altres del País Valencià que també hi assisteixen cada any.
Ja ho he dit abans. Prada és un miratge del que podríem ser tots plegats si volíem. Hi ha hagut moments molt bonics dels que m'han emocionat molt. Supose que deu ser pel lloc, per l'ambient, per les amigues i amics que t'hi trobes. No ho sé. Recorde, especialment, quatre moments: el parlament de l'alcalde de Prada, amb un català propi del lloc, defensant la nostra llengua i cultura des d'un lloc especialment difícil. Un altre va ser l'actuació de l'Orquestra Jove de la Societat Coral "El Micalet" de València. Escoltar "L'entrà la murta" i "Es xopà "hasta" la Moma" (malgrat el trosset de música que té que no m'agrada) em va ser especialment emotiu. També va ser emotiu el fort aplaudiment que se li va fer a Antoni Bassas abans i després del seu parlament durant l'homenatge a Joaquim Maria Puyal. I, finalment, la visita a l'escola "La Bressola" de Prada i conèixer en directe la seua feina de boca del seu director Cesc Franquesa. Impressionant el seu esforç i dedicació per tal de fer del català una llengua de feina i estima diària en un ambient moltes vegades hostil.
També vam fer algunes excursions. De tot plegat en parlaré en diversos posts. Queda temps per a fer-ho.

6 comentaris:

enric ha dit...

Bentornats, parella abellidora! :))

De mica en mica tot torna a la "normalitat": el forn del pa tornarà a obrir dilluns que ve, i el bar on saben que t'agrada la cervesa amb aquella copa, i ja no hauràs de fer una excursió per anar a l'estanc... (Sembla que tot sigui vici, oi?) :)) I ja tornem a tenir en Francesc aquí (llegir-te, un vici com un altre).

Chis ha dit...

Jo hi vaig estar la setmana anterior a vosaltres, però participant al Festival Internacional de Música Pau Casals.
M'encanten aquells paratges, i un bistro de la plaça que fan un magret boníssim.
Ah, i la foto del meu blog, sí que ho és d'allà.
I pensant, pensant... pot ser tenim amics en comú i tot, tu i jo.
Salut i força!

glòria ha dit...

Francesc!
Que contenta estic de que tu i Oreto hagiu fruït d'una estada divertida i alhora trascendent!
Benvinguts!

La cuina vermella ha dit...

Ei, benvinguts, bentrobats i enyorats Franesc i Oreto!!! Quina alegria ja esteu aquí!
petons i llargues cròniques!

glòria ha dit...

Frances i Oreto,
M'alegro de que haguèu tornat. Pel que puc llegir, la vostra estada a Prada de Conflet ha estat estupenda.
Rebeu besades afectuoses.

Francesc ha dit...

Enric: hi ha "vicis" que són molt i molt plaents, veritat? Gràcies.

Chis: Hola bonica! Potser sí que tindrem amics comuns. Mallorca és estupenda i t'hi trobes gent ben agradabel. Besades i gràcies ;D

Glòria: Prada val la pena. T'hi relaxes un munter. Besades i moltes gràcies.

Amics Vermells: ja us aniré contant alguns plaers gastronòmics que hem pogut tastar...