Hui, a Vilaweb, veia un anunci que explicava que cent atletes catalans competiran a la Xina sota una altra bandera (l'espanyola). Ignore si ací ens havien inclòs als valencians i als balears. Tanmateix, si no fóra aquest el cas, pensava: quants valencians hi deuen haver anat? Si juntàvem tots, valencians, balears i catalans, quin percentatge de la selecció "espanyola" sumaríem? I si competiren tots/es sota la nostra bandera, com un estat més? Què en quedaria de "l'altra" selecció? També pensava que potser molts dels nostres esportistes ja es senten comodíssims sota l'etiqueta de l'altre país. No sóc massa de veure competicions esportives jo, tanmateix, en tant que l'esport és un espectacle que concita moltes passions i adhesions, necessitem guanyar espais afectius d'identificació col·lectiva. L'esport podria ser-ne un, sempre que fóra de la nostra banda, és clar. Hi ha qui dirà que no s'ha de mesclar esport i política. Bé, només cal veure'n l'ús que en fan els espanyols com a marca identificativa del seu país. Ep, i també el Barça!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola Francesc,
Segons l'Avui d'abans d'ahir, dels 287 esportistes que componen la delegació "espanyola" 125 són dels Països catalans (concretaments 95 del Principat, 16 del País Valencià i 14 de les Illes)en total un 44%. El que a mi m'agradaria saber és quants d'aquests 125 triarien competir amb els PPCC i quants amb Espanya si poguessin i no tinguessin coaccions. És un tema dificil i els mateixos esportistes tenen moltes presions. Sense anar més lluny vaig llegir fa temps, que el Pedrosa o altres motociclistes que corren amb l'equip Repsol o abans amb el Movistar, tenien prohibit per contracte fer cap alusió ni ensenyar emblemes que no fossin els d'Espanya. Amb aquestes presions, per tant, és dificil saber que pensen, ja que s'hi juguen el sou. Ah!, però Espanya és un país democràtic, eh?
Josep: gràcies per les dades. Ja veus tu si en faríem una de grossa si hi competíem plegats. Això de les pressions als esportistes per tal que no puguen lluir cap emblema que no siga l'espanyol em sembla d'una ètica democràtica francament dubtosa. Quina barra! Salutacions. ;D
Crec que va �ssar el Sito Pons el que va destapar la capsa dels trons. Quan va guanyar el mundial de motos, un seguidor o una persona del seu equip, va lliurar-li una senyera i Sito va donar tota la volta al circu�t amb la bandera catalana.
Nom�s �s van queixar quatre fatxes per� casualment, ja no s'ha pogut fer m�s.
Les empreses patrocinadores tots sabem de quin pal s�n.
Un vol explicada l'an�cdota, dir-vos que estic d'acord amb vosaltres tot i pensant que els esportites s�n "treballadors" que es mouen per diners i fama encara que els agradi molt la feina que fan i decantar-se per la selecci� Catalana o Valenciana �s perdre de tot.
Espanya els ofegaria i tindrien unes carreres molt limitades.
Bruguers: amb això que expliques, que són, al cap i a la fi, "treballadors", tens raó. Tanmateix, fa molta ràbia que els espanyols controlen les emocions de la gent d'aquesta manera.
I els mateixos que no veuen gens malament el que va passar amb Pedrosa, van posar a parir sense pietat al Barça perquè pretenia que tots els seus jugadors parlaren català. Vegeu això:
http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276315162.html
Miquelet: és la mateixa hipocresia de sempre del nacionalisme espanyol, tan demòcrata com ja sabem.
Publica un comentari a l'entrada