VIATGE A PRADA DE CONFLENT (IV)

Quan visites Catalunya Nord és quasi obligat parlar de la situació del català en aquesta part del nostre País. Tot i que ja n'he fet alguna referència a d'altres posts dedicats al nostre viatge, en aquest em centraré, sobretot, en aquesta qüestió.

En quina situació s'hi troba la nostra llengua? Difícil, no ho hem d'amagar. Tanmateix, sóc dels qui pensen que hem de mirar l'ampolla mig plena i no mig buida. Hi ha indicis engrescadors que les coses poden canviar.

Prèviament al nostre viatge m'havia posat en contacte amb una persona de la Bressola de Prada perquè volia lliurar-li uns exemplars del llibre "Rondalles de la Vall d'Albaida i l'Alcoià" per als xiquets i xiquetes que hi estudien en català. La persona en qüestió era Cesc Franquesa, el seu director, que apareix a la foto de sota al costat d'Oreto. He de dir que tant a Oreto com a mi ens feia molta il·lusió conèixer de primera mà una institució tan emblemàtica com la Bressola. Cesc Franquesa el vam trobar a la plaça del mercat de Prada i, ben amablement, ens va conduir a l'escola. L'edifici es trobava en obres de condicionament per tal d'oferir unes millors condicions als alumnes que reprendran estudis al setembre.

Ell ens va explicar que allà es dóna un ensenyament cooperatiu en què els grans ajuden els menuts i viceversa. Tot s'hi fa en català amb l'ajuda dels pares i l'esforç dels professionals que hi treballen. La veritat és que va ser tot un plaer conèixer el Cesc. Es nota, quan hi parles, que creu en allò que fa. Tal i com ens explicava la seua feina, tots els entrebancs que havien hagut de superar des que eren una escola totalment privada (els primers cinc anys) fins que l'Estat Francés ja hi col·labora. Ens va contar com pares que no parlaven català però que sí que el parlaven els avis dels seus fills havien volgut que aquests el recuperaren. Que hi havia molta gent preocupada i engrescada en recuperar el català i que avui dia el ser català i catalanoparlant estava recuperant un prestigi que havia perdut.
Va ser un gran plaer i molt emocionant conèixer de boca del director de la Bressola tot el que ells fan per la nostra llengua a Catalunya Nord. Com a ensenyants que som Oreto i jo, trobe que tindre persones com ell dins la nostra professió és tota una sort. Amb ells els xiquets i xiquetes de Prada i els catalanoparlants del nostre País del Nord tenen una basa guanyada per al futur de la nostra llengua.

Però Prada també té coses curioses que mereixen la pena, com ara saber que allà va viure durant uns anys exiliat el nostre Pompeu Fabra, gràcies al qual tots escrivim en el mateix català arreu de les terres on s'hi parla. Ací hi ha la placa que recorda la seua estada i mort a Prada.

Una de les sorpreses que em vaig trobar a Prada va ser aquesta placa dedicada a Mossén Alcover que recorda la seua estada a la localitat per a fer-hi enquestes dialectològiques. El text de la mateixa "...enlloc del món no hi ha aqueix entusiasme per la llengua pròpia; enlloc del món no trobarà el filòleg tantes de facilitats per estudiar la llengua viva...", em va fer reflexionar sobre què pensaria ara si visitara Prada. La llengua hi ha perdut molts espais. Algú em va explicar que la llengua, a Catalunya Nord, va afluixar veritablement cap a la segona meitat dels anys quarantes del segle passat. Enmig de les guerres i tota la pesca. Llàstima. Jo vull pensar que es recuperarà, per tots els indicis que adés esmentava. Hem de ser realistes, però també veure les coses amb positivitat, així es treballa millor.

Que alguna cosa es mou a Prada ho demostren moltes coses, com ara algunes pintades que hi vam trobar enmig de l'omnipresent nacionalisme lingüístic francès (com per ací, l'espanyol, o l'italià, a l'Alguer). Aquesta foto la vam fer de camí cap a Sant Miquel de Cuixà.

Aquesta pintada no suposa cap dubte del que significa. Altra cosa són les possibilitats reals de realització del desig.

Si la UCE és una institució emblemàtica que ha fet i fa molt pel redreçament de la nostra llengua i cultura no només a Catalunya Nord, no podem deixar de parlar d'altres dues associacions com ara Terra Nostra i Radio Arrels. Totes dues, des dels seus àmbits d'actuació, treballen per dignificar el que som en aquesta part del nostre territori.

Ho he dit i ho pense des de fa molt de temps: només sobreviurem si som conscients que totes les parts del territori són importants. La llengua i la cultura catalanes només continuaran existint si totes i tots els qui en formem part hi treballem plegats. Les divisions regionals fictícies i, sobretot, les mentals, no ens hi duran res de bo.

Precisament, avui, una boníssima notícia relacionada amb tot plegat: la xarxa d'escoles "La Bressola" ja té centre d'ensenyament secundari, el "Pompeu Fabra", situada a la població del Soler. Ací davall teniu l'enllaç a la notícia de Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2980019