dilluns, 25 d’agost de 2008

VIATGE A PRADA DE CONFLENT (II)





























































La vila de Prada és bonica. Té alguns racons miradors, com ara l'església o la plaça que hi ha a la vora. Les vistes des del liceu Renouvier són boniques, a més, hi tens al fons el Canigó, la nostra muntanya més màgica. L'església de Prada té un campanar i uns retaules molt interessants. Tot i que és una església una mica fosca, paga la pena visitar-la i veure'n les imatges que hi ha. Els dimarts es fa mercat i és un goig passejar entre les parades i trobar-te tantes coses curioses. Allà vaig veure un tipus de cebes que no havia vist mai. De tant en tant sents algú que parla català (pocs) amb un marcat accent francès, tot s'ha de dir. Tanmateix, a les botigues sí que s'esforcen per parlar-te en català i sembla que va recuperant el seu prestigi. Tot i que, no ens hem d'enganyar, allà tenim la nostra llengua quasi a la vora de l'extinció. Un altre dia parlaré de tota la gent, de les associacions que es preocupen de vetllar pel nostre català a la Catalunya Nord.

11 comentaris:

Belen ha dit...

Frances mira que eres poruc! Si les ananyes no fan res. Pero tens raó que les papallones son molt mes boniques. Mira lo de les hortensies ho fas aixi: Fas un ramet quan conmencen a pedre color i primer tu les fiques en aigua, en un bucaro. I quan se sequen, donc les deixes sense aigua i ja veuras que t'alegren tot el ivern.

Per cert, m'agrada molt auwest post de viatges. Graies per la info.

petons

Enric ha dit...

Ei Company!! Just fa un parell d’hores que el vaixell m’he tornat a la meva estimada roca i ja trobo a faltar l’ambient de Prada .

Ara estic refent, ampliant i corregint el Bloc i es que des que me vas donar aquelles quatre nocions bàsiques ( i alhora indispensables) estic la mar de motivat i amb ganes d’escriure-ho tot (a veure si la constància ni m’abandona!!).

De totes formes, quan consideri que el Bloc ja és acceptable en un 100% t’ho diré, a veure si ho aconsegueixo!!!.

Tu de mentre em vas donant la teva opinió, jeje.

Gràcies Mestre!!! ( Mestre de Blocaries!!!)

xaro ha dit...

Ei, benviguts a la normalitat!!!
Tot el bo s’acaba ràpid , oi??
Me n'alegro que hagueu disfrutat força.
Trobava a faltar els teus abellidors...jejeje

La cuina vermella ha dit...

Hola amic,
El català és responsabilitat de tots nosaltres, mantenir-lo viu és la nostra obligació!!
Quin viatget més xulo que heu fet, va, escriu més que volem saber més cosetes!!

enric ha dit...

Hem estat vàries vegades a Prada -et parlo de fa anys- i és cert que tant a les botigues com als restaurants t'hi pots entendre bé en català, però també vaig observar que el francès que parlen sembla talment que el llegeixin sense fer ni gota de cas a les regles de la pronúncia. Serà, potser, penso, la manera de recordar que allà hiva haver abans una altra llengua que la que imposa "la grandeur"?

Anònim ha dit...

Ostres!!
Fa més de 30 anys que vaig estar a Prada (estius 74 i 75, o potser 75 i 76). Els teus posts i les fotos encara m'han fet sentir anyorança. Veig que el Renouvier encara existeix, i la plaça amb la font i potser fins i tot el Cafè de la Paix ...
Moltes gràcies

Sefa

dospoals ha dit...

Jo també he estat a Prada, d'això fa ara cinc anys. Va ser una experiència diferent i nova, perquè anava a visitar una terra exòtica de què havíem sentit a parlar tant durant la carrera. Pel que fa la universitat, me'n vaig endur un gust agredolç: bé pels cursets, pel taller de danses i pels moments de companyonia, malament per l'actitud d'un sector de la joventut que es va dedicar a controlar les meues hores de son (cosa que em va emprenyar moltíssim, tant que he decidit de no tornar-hi en prou anys).

manel ha dit...

francesc, ja vaig veure que havies tornat de vacances i veig que han estat ben aprofitades entre la universitat, les lectures i les excursions. ben tornat!

josep ha dit...

Francesc,

Ben trobat de nou. M'alegra tornar a llegir-te i esperem més informació de com et va anar a la UCE. Nosaltres també bam estar a principis d'agost pel Conflent, i molt bé la pujada a Sant Martí del Canigó i la "trobada" amb les pedres de Sant Miquel de Cuxà, però una pedragada de nassos ens va fer fora de Vilafranca. Hi tornarem!

miquelet ha dit...

És un viatge que tinc pendent. Vaig travessar el Rosselló des d'Andorra fins a Perpinyà. Però va ser en cotxe de tiró, i a més anàvem amb pressa, per a arribar a Niça abans de que es fera de nit.
Poques vegades he escoltat el català del Rosselló i m'ha paregut com fóra el d'un francés que haguera aprés la nostra llengua.
Quina llàstima la seua situació. Diuen que a Perpinyà tan sols parlen català els més vells i els gitanos (un fet curiós).

Salut.

Francesc ha dit...

Belén: les aranyes i jo no ens entenem massa, i això que de menut m'encantava agafar-ne del camp. Ara, només de pensar-ho...ecs! Salutacions

Enric: això dels blocs és anar fent i aprendre de tot allò que t'equivoques. Salutacions.

Xaro: besades guapa! ;D

Sefa: ben trobada/trobat. Pel que m'han dit, Prada no ha canviat massa els darrers anys. Salutacions

Josep Vicent: nosaltres estàvem a la "secció jove" i la veritat és que hi hem dormit la mar de bé. La resta, com tu dius.Salutacions.

Manel: Salutacions i gràcies. :)

Josep: doncs, quina llàstima això de la pedregada perquè Vilafranca és preciosa. Ja te'n faré cinc cèntims de les excursions. Salutacions. :)

Miquelet: és com tu dius. Tanmateix, jo vull pensar en positiu i que encara hi ha alguna esperança. Quan parle de les associacions que treballen pel català allà dalt, veuràs perquè ho dic. Salutacions :)