diumenge, 31 d’agost de 2008

LES SENYORETES DE LOURDES


Aquest llibre no és com el que hom podria esperar-se. Ara en sabreu el perquè...

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll. Ed. Proa.

És quasi conegut de tothom el cas de les aparicions de Lorda (el nom en occità de la ciutat de Lourdes). Aquest llibre és com una biografia de Bernadette (Bernadeto, a l'occitana). És un llibre que mostra la vida d'una xiqueta que, no sabem per què, té unes visions que semblen d'un ésser especial. És Bernadeto la qui ens conta en primera persona què va sentint a cada moment. Però no és només això. L'autor ens dóna tota una visió dels elements que figuren al voltant del fenomen “Lourdes” des del primer moment fins a tots els efectes col·laterals que comporta un esdeveniment com aquest. La pràctica totalitat dels interessos personals, polítics, religiosos i socials que s’hi juguen. Hi ha tot un ventall de protagonistes secundaris que aporten visions paral·leles del cas i que enriqueixen moltíssim una única perspectiva del fet, com podria haver estat simplement la religiosa. L’autor ha lligat molt bé quasi tots els caps per tal de fer-nos veure el pas del temps en la petita població occitana des que comencen les aparicions fins a l’actualitat. No es tracta d’una simple descripció

Només li he trobat un “però” al llibre, i és l’epíleg. Trobe que no calia o que no l’ha sabut connectar ben bé a la resta de la història, tot i que hi té una relació evident (o quasi).

De la història, m’ha resultat colpidor el fet que, suposadament, la Verge Maria es dirigeix a Bernadeto en bearnès, la varietat de l’occità que es parlava (o es parla) a Lorda i com els periòdics francesos de l’època van plens ridiculitzant el fet que la Mare de Déu parle en patuès i no en francès, com “hauria de ser”. En fi, hi ha algunes altres referències a l’occità que no desvetllaré però que expliquen molt bé el tarannà imperialista francès sobre les llengües colonitzades dins del seu estat.

En fi, un llibre que es fa molt llegidor des del seu sorprenent començament.

El llibre, malgrat les polèmiques que ha tingut amb determinats membres de la jerarquia catòlica, no és, des del meu punt de vista, gens irrespectuós amb la religió. Mostra els fets des d’un punt equilibrat entre el qui creu i el qui no hi creu.

Jo he estat a Lorda i puc dir que molt del que s’explica al llibre (negoci de venda de productes religiosos, bandositats per poders, etc.) és cert o s’acosta a la realitat. D’una altra banda, l’ambient que hi ha, fa del lloc quelcom únic, malgrat “certs excessos de la religiositat catòlica oficial”, per dir-ho d’alguna manera. De qualsevol manera com ho mires, Lorda no deixa indiferent.

Imatge extreta de

http://proallibrespremia-ed.blogspot.com

Ací teniu una mica de la “polèmica” del llibre per si voleu llegir-la en directe.

http://www.grup62.cat/ca/noticia/el-rector-de-tremp-fa-una-crida-a-boicotejar-la-presentacio-de-l-ultim-premi-sant-jordi-les-senyoretes-de-lourdes_17920.html

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Hola Francesc, acabo de tornar de les vacances i veig que tu segueixes amb el teu ritme frènetic d'articles al blog :)
Encara m'haig de llegir el teu viatge per la Catalunya Nord, que em sembla que n'ha tret moltes experiències... però a poc a poc, que aquests dies tenim molta feina!

En Pep Coll m'encanta i tinc ganes de llegir aquest llibre. No sabia que hagués portat tanta polèmica...

Gemma ha dit...

Ai per cert, que volia dir-te que estic mol contenta que pogueu venir al Museu Egipci, tota la colla d'aquí tenim moltes ganes de conèixer-vos a tu i a la Loreto!!!!

Francesc ha dit...

Gemma: tranquil·la. Setembre sempre és un més de molta feina per a tothom. Jo també tinc ganes de llegir les teues cròniques viatgeres. Pel que fa al llibre de Pep Coll, trobe que t'agradarà. Polèmica? La que un vulga veure-hi.

miquelet ha dit...

Per a l'esglèsia, fins a un gat pixant pot crear polèmica. I seguisc amb la meua tendència: tots els llibres que mostres em semblen interessants, però aquest sembla ser una mica especial. Hui he agafat vacances i si la dona em deixa en pau (és broma), agafaré un d'aquestos per a passar unes bones estones.

Salut.

Francesc ha dit...

Gemma: nosaltres també tenim moltes ganes de conèixer-vos a tots. Ja ens en queda menys!!!;D

Miquelet: gràcies pels teus comentaris. Amb això de llegir, pren-t'ho a poc a poc, eh? (És broma). Bones vacances.