Avui, llegint el diari "Levante-emv", m'he trobat amb aquest titular dins del mateix:i serà la veu del teu poble,
Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
Avui, llegint el diari "Levante-emv", m'he trobat amb aquest titular dins del mateix:
No m'acostume a la violència a les aules ni enlloc. La notícia de la xica d'Ermua apallissada amb una barra de ferro, pixada i atropellada per una moto trobe que passa totes les alarmes de prevenció. Què mou uns adolescents a actuar d'una manera tan bèstia, tan inhumana? Si la violència sempre és dolenta, quan se li afegeixen totes les vexacions que va patir la pobra xica... fa angúnia. Em fa plantejar-me moltes coses tot plegat. Quina mena de societat estem creant entre tots/es? Quins valors d'humanitat i respecte no estem transmetent com cal? Per la meua feina em trobe sovint amb alumnes que demostren poca, per no dir-ne no-gens, d'empatia (la capacitat de posar-se a la pell de l'altre) amb el subjecte amb qui han entrat en conflicte. De vegades, parles amb pares i mares que, en comptes d'apaivagar el desacord encara hi afegeixen més llenya al foc. Alguna cosa falla en aquesta societat. Falten valors socials i l'escola no ho pot fer tot. 

Segons el Papa Benet XVI, l'infern existeix i no està buit. Vaja, i jo que em pensava que això de l'infern s'havia acabat segons l'anterior Papa Joan Pau II! La veritat és que aquestes contradiccions tan properes en el temps no li fan gens de bé a l'Església. Com diuen pel meu poble: "Igual fan so que arri!" . Em fa tot l'efecte que aquest Papa que tenim està més interessat a fer-nos la vida més culpable que no de transmetre l'alegria de la fe en una vida plena, lluny de cabòries "pecaminoses". Què la vida no es pot viure sense tindre damunt el jou de l'"ai, no, que això és pecat"? Per cert, sabran alguns bisbes i cardenals valencians que potser tenen tots els números per anar de cap i de morros a eixe infern que predica ara el Papa Benet XVI? Si està tan ple, com se suposa, potser s'hi trobaran molt estrets... i calentets. Laus Deo.


Ahir tot van ser records per al nostre rei En Jaume I. Fins i tot, Canal 9 en va fer un bon reportatge, malgrat alguna "patum" castellanera que hi va aparèixer i que van passar de puntelletes per damunt de la catalanitat de la llengua i el repoblament. Malgrat tot, feia goig de veure a la tele el Penó de la Conquesta. Quant als actes institucionals... fluixets i massa tòpics i folclòrics. Ara, hem de reivindicar Jaume I com a referent nostrat (al País Valencià i a les Illes Balears) amb més ganes encara.
LLIBRE DELS FETS
(Rei en Jaume I)
De com fou l'engengrament del rei i de com li posaren Jaume:
5. Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren -13- nos a sent Fermie quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.
De com fou la conquesta de la ciutat de València: