dissabte, 23 de febrer de 2008

NOVAMENT, LA VIOLÈNCIA A LES AULES

No m'acostume a la violència a les aules ni enlloc. La notícia de la xica d'Ermua apallissada amb una barra de ferro, pixada i atropellada per una moto trobe que passa totes les alarmes de prevenció. Què mou uns adolescents a actuar d'una manera tan bèstia, tan inhumana? Si la violència sempre és dolenta, quan se li afegeixen totes les vexacions que va patir la pobra xica... fa angúnia. Em fa plantejar-me moltes coses tot plegat. Quina mena de societat estem creant entre tots/es? Quins valors d'humanitat i respecte no estem transmetent com cal? Per la meua feina em trobe sovint amb alumnes que demostren poca, per no dir-ne no-gens, d'empatia (la capacitat de posar-se a la pell de l'altre) amb el subjecte amb qui han entrat en conflicte. De vegades, parles amb pares i mares que, en comptes d'apaivagar el desacord encara hi afegeixen més llenya al foc. Alguna cosa falla en aquesta societat. Falten valors socials i l'escola no ho pot fer tot.

2 comentaris:

Kazahn ha dit...

Hi, look here

Teresa ha dit...

Jo trobe que tot este rebotament és, en realitat, una manca de seguretat que cada vegada és més generalitzada. Vull dir, que la gent es troba tan perduda dins la societat i el sistema en què vivim, que com que no troba la manera d'eixir-ne, mira, els pega per alliberar-se'n fent barbaritats com esta de la xica d'Ermua.

Ja vorem com acaba tot açò...