JUBILATS POBRES

Aquest matí, mentre desdejunava, he vist a la tele una notícia sobre com viuen (malviuen) amb pensions de misèria pobres jubilats. N'hi havia que cercaven coses per menjar als contenidors dels mercats on els venedors hi aboquen el que no poden vendre (fruites matxucades, carn d'aspecte sospitós). Uns altres que viuen (és un dir) en unes cofurnes infumables, plenes d'humitats, insectes i poquíssim espai. D'altres que dormen en cotxes abandonats. I darrere de cadascu, la mirada trista de la resignació, d'una vida que no els ha estat fàcil. Sols, moltes vegades. O amb l'única companyia d'un gosset, un ocell o un gatet.

Tot seguit, la notícia dels darrers models de mòbils amb tot luxe (i mai millor dit) de detalls...

No he pogut estar-me de pensar en la societat en què vivim. Una societat on sembla que, si no ets productiu, ja no aprofites per a res. I les persones? Ens hem oblidat que, darrere de la pobresa, de la misèria més terrible sempre hi ha l'ésser humà?

He sentit molta, molta tristesa.