L'altre dia vam anar Oreto i jo a la famosa manifestació contra la política educativa (és un dir) de la Generalitat Valenciana. Abans de manifestar-nos cívicament i democràtica, vam poder anar de botigues. En una d'elles, em vaig poder comprar un disc d'Erik Satie. És un dels meus autors preferits i, casualitats de la vida, no vaig saber qui era fins que el Kike, de "La cuina vermella" en va penjar la melodia que més m'agradava.
Així doncs, crec que és de justícia dedicar-li aquest post. Bé, i a la Txell, també (guapa!).
Així doncs, crec que és de justícia dedicar-li aquest post. Bé, i a la Txell, també (guapa!).
.JPG)
.JPG)
16 comentaris:
Vaja, ja veig que la mani va ser molt productiva en tots els sentits...
Jo tampoc no sabia qui era l'Erik Satie... de fet no sabia ni que existia, però gràcies al Kike i a tu he pogut descobrir-lo en este post i he pogut sabe que m'agrada moltíssim.
Quantes coses ens perdem per ignorància...
Gràcies als dos.
Amics estimats!!!
Gràcies de nou per la dedicatoria i una recomanació si ets amant d'aquest tipus de música tant minimalista. No té massa a veure, però a casa ens agrada molt, és la Pinguin café Orchestra.
besades
Totalment d'acord amb vosaltres. Per mi, també és un dels meus reis de la música.
Aquest CD és una meravella... El tinc i m'agrada posar-lo de fons a casa.
Eric Satie està també entre els meus nombrosos compositors dels qual no se m'acabaria mai la llista.
Sempr penso que en ells, i si voleu en tota la música, els silèncis són especialment valuosos, com els blkancs en un poema.
Salut, Frances i Oreto!
Estic d'acord amb la Sara, es una música perfecta per escoltar-lo mentre fas altres coses. Hi ha una música per a cada moment i aquesta es per a molts moments.
Teresa: amb açò dels blocs no saps les coses que arribe a aprendre i a descobrir. ;D
Amics vermells: la tindré en compte! A veure si en trobe cap disc per València.
Martha, Sara Maria, Glòria i Josep: així veig que compartim gustos musicals! Què bé! ;D
Curiosament, fa uns dies que, com sempre em passa, buscant no sé què al Google vaig anar a parar a un magnífic article dedicat a Erik Satie que es va publicar el 1996 a la revista "Ajoblanco". L'he tornat a rellegir, i us el recomano. Aquí en teniu l'adreça:
http://es.geocities.com/juanbonillaweb/erik.htm
satie és un dels compositors més delicats que conec. No se per què el relaciono amb temes infantils. Serà perquè també és el hit parade de les caixes de música.
Petons.
Enric: me l'he mirat i està molt bé. Aquest autor és molt interessant. Salutacions
Délfica: és un goig poder-lo escoltar de tant en tant. ;D
Potser si us agrada aquest estil de música, possiblement us agradi aquesta també.
http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/felicitacio/index.html
Està modestament inspirada en els impressionistes com Satie o Dubussy. És la meva petita correspondència d'agraïment al Blog, hi he entrat per casualitat, buscant una recepta del suquet de rap :-) Bon any a tots.
Anònim: gràcies per la teua referència. La tindré ben en compte. Esperem que t'isca bo el suquet de rap. Salutacions i bona entrada d'any. =)
Satie és la nostra debilitat...
Una abraçada quintera i bon any nou!
...Aquesta tarda preparo el suquet. Perdoneu que he escrit malament "Debussy". Per cert, la música, si us agrada, és meva :D
La Quinta de Luculus: no us coneixia, però gràcies pel vostre comentari i els vostres desitjos. Salutacions.
Anònim/a amic/ga: no passa res amb això del Debussy. Jo m'equivoque ben sovint també. Per cert, he buscat l'enllaç que em proposaves, estire de la corda aquella i no passa res... Ah, una altra cosa, per què no dius com et diuen i d'on ets? Així ens coneixeríem una miqueta, no? ;D
Publica un comentari a l'entrada