Aquesta coca ja fa dies que tenia ganes de fer-la. Des que la vaig veure al magnífic bloc de "La cuina de casa", de la Gemma Clofent. També vaig seguir les provatures (amb bons resultats) de la mateixa coca, en el bloc "El cullerot festuc", de l'Eva. He seguit fil per randa les explicacions que podeu veure ací. El resultat el teniu a les fotos. A mi m'ha quedat una miqueta més "moreneta", potser perquè li vaig posar més caramel líquid. Si la torne a fer (cosa quasi segura), li'n posaré menys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Que bona!!!! T'ha quedat fantàstica...a mi tb em va quedar moreneta...xo el caramel li donava un toc molt bo!!!! Realment és una coca per repatir!!!
Petunets,
Eva.
Eva: Ui! Se m'havia oblidat que també l'havia vista al teu bloc! Ara mateix ho rectifique. Besadetes.
Francesc, vull un trosset...t'ha quedat més morena, però amb una pinta bonísssima!! de veritat..Aquesta la faré però sense licor..encara que sigui petitona i per mi sola..Es que a casa no agrada gaire la pinya en postres...
Es que aquesta coca sense caramel no val res!!! a mi m'agrada moreneta i lluenta... així com els jugadors de bàsquet americans...
Digues que sí, les morenes al poder, no? que la majoria de dones blocaires castosferiques i na Oreto som morenes i guapes!!!! ;)
Escolta, aquest pastís s'haurà de fer, esteu creant moda i tendència!!!
besades fortes!
Eiiii!! promet molt aquest pastis. Jo quan el vaig veure a la cuina de casa ja em va fer paxoca.
A veure si per aquest cap d'any m'ha queda un ratet lliure i me'l faig.
Bon 2009!!
La vella carmanyola: gràcies pel teu desig. Paga la pena fer-lo perquè resulta molt bo i és ben fàcil de fer. Salutacions i bona entrada d'any.
Núria: si vols que et diga la veritat, a mi tampoc no m'agrada el licor. Tanmateix, en aquest dolç queda molt bo, si no n'hi poses massa. Besades.
Chis: el caramel, com tu dius, hi està boníssim. Et propose una maldat per a cap d'any: enviar-t'hi, untat de caramel, un xicot d'aquells morenots i altots de la NBA embolicat només amb celofana. D'acord?
Amics Vermells: amb tots els meus respectes per les rosses, és cert, preferesc les xiques morenes. ;D . Aquest pastís està boníssim. I com més passen els dies encara està més bo.
Frances i Oreto,
Feliç Any Nou.
No us queixareu de que la frase és original, eh?
Besades!!!
Glòria: Gràcies. Sí que és original, sí. ;D
Publica un comentari a l'entrada