M'abellia un plat de bacallà i vaig improvisar una mica amb el que vaig trobar a la nevera i al rebost. El resultat va ser saborós i apte per a menjar-se una barca de pa tot sucant-ne el brou.
BACALLÀ AMB CLÒTXINES
INGREDIENTS:
4 trossos de bacallà congelat
3 llandes de clòtxines (= musclos) al natural "Isabel" (200 g)
3 cebes novelles mitjanes
3 tomates de ramellet mitjanes
1 pessiguet de pinyons
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de cafè) de sal
1/2 culleradeta (de cafè) de sucre
1/2 gotet de vi blanc (en aquest cas "Barbadillo")
PREPARACIÓ:
Pelem les cebes novelles i les tallem, incloent-hi, també, part del tros verd, que és molt gustós, i les reservem. Tallem les tomates a trossets i les reservem.
Obrim les llandes de clòtxines al natural i els llevem el brou salat de la conserva. Un per un, haurem de llevar-li els filaments verdosos que són els que fixen la clòtxina a la pedra.
Posem ara les dues cullerades d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i la sal. L'anirem sofregint fins que estiga daurada sense cremar-se. Ara hi afegirem la tomata tallada petita i el sucre fins que tot quede ben lligat. Ho sofregirem tot plegat fins que quede cuit sense assecar-se del tot.
Hi afegim els pinyons i el vi i pugem el foc perquè arrenque el bull.
Als tres minuts, posem els trossos de bacallà sense espines amb la pell a la part de baix.
Quan torne a bullir, comptem tres minuts més, apaguen el foc, tapen la cassola i deixem que el bacallà s'acabe de coure amb l'escalfor que hi haquedat durant uns deu minuts. Se serveix i ja es pot menjar.
Resulta boníssim i, si s'aconsegueix no sucar-hi pa, no és massa calòric... Ara, és difícil no caure-hi!!
8 comentaris:
És ben bé que els plats de quaresma han deixat de ser un sacrifici per convertir-se en una festa a la taula!!
Abellia, clòtxines, una barca de pa... aquest blog és un petit tresor lingüístic i un pou de receptes delicioses, com aquest bacallà improvisat que fa venir ganes de sucar-hi pa!
Petons!
La Taula d'en Bernat
Caram, per ser imporvisat et va sortir un guisadet sensacional!
El pessiguet de pinyons trobo que li queda fantàstic al bacallà, oi?
Aquest plat és de diumenge, eh?. Sort que no es pot sucar pa a través de la pantalla, je, je.
Francesc,
si el bacallà aquest té el nivell del pastís d'ahir, veritablement és de festa, de festa major! El bacallà m'encisa de qualsevol manera; gràcies per la recepta.
Besets
El taller de cuina: hi ha plats de Quaresma que, ben actualitzats, són deliciosos, no trobes?
Anna: gràcies pels teus elogis. El nostre català és ric i divers, com totes les llengües. Sempre hi descobrim paraules i expressions nostrades a cada lloc (de nord a sud i d'est a oest) que ens enriqueixen com a parlants. Salutacions.
Gemma: els pinyons queden molt bé tant en dolç com en salat. Sempre són un bon condiment.
Queti: era molt bo aquest bacallà. De veritat. Quant al pastís, tu mateixa ho saps, no? Besades
Glòria: ai el pa!! Hi ha plats que són tot un pecat!!! ;D
Ah, punyetero! Tu fent comentaris sobre les nostres carxofes i, mentre, anar menjant aquest superbacallà! jejejeje
Besets, bonic!
Massitet: Gràcies, guapos!!!
Publica un comentari a l'entrada