L’altre dia vaig poder veure a l’OCCC una exposició ben interessant. Es tractava d’una sèrie de fotografies que abasten des de l’any 1973 fins el 2008 de l’artista mallorquí Joan Ramon Bonet. Aquesta exposició s’hi podrà veure fins el 29 d’agost del 2010.
Joan Ramon Bonet era fill de Joan Bonet i de Mercè Verdaguer. Ha exercit feines diverses durant la seua vida: llibreter, mariner, cantant... no de bades va ser membre dels Setze Jutges, junt amb la seua germana, Maria del Mar Bonet.
Ha tingut la sort de conèixer persones ben interessants, tant a Mallorca com a d’altres parts del món (Robert Graves, Celià, Xim Torrents, Llorenç Villalonga, Àngela von Neumann, Joan Bibiloni, Ritch Miller, etc.).
Ha exposat a molts llocs de Mallorca i a d’altres dels Països Catalans. És un autor reconegut.
No hi ha dubte que ens trobem davant d’un artista de la fotografia. Les seues obres traspuen quelcom més que la simple mirada d’un instant. Capten, amb una sensibilitat exquisida, situacions i espais de la seua Mallorca natal. Amb tota la cruesa del moment o amb la tranquil·litat que destil·len algunes arquitectures illenques, com si el temps s’hi hagués detingut.
El fet que siguen en blanc i negre reforça les textures dels edificis, dels retrats de les persones, de les situacions, dels espais en definitiva. Fan de bon mirar. Flors, natures mortes, efímeres, eternes o quasi en la fotografia. Els personatges retratats, que diuen molt d’ells mateixos. O els espais abandonats o pobres de Son Banya o La Misericòrdia que ens expliquen que allà viu o malvivia algú. Per no parlar de la matança del porc i eixa litúrgia dels embotits que comença amb el sacrifici ritual del porc. I els patis mallorquins, bellesa serena de la pedra i d’una manera de viure potser desueta ara.
Mirades i sensibilitat concentrada en cadascuna de les seues fotografies. Una exposició per a no perdre-se-la i mirar-se-la amb tranquil·litat, com si assaborírem un vi exquisit, a glopets.
Mirades i sensibilitat concentrada en cadascuna de les seues fotografies. Una exposició per a no perdre-se-la i mirar-se-la amb tranquil·litat, com si assaborírem un vi exquisit, a glopets.
.JPG)
.JPG)
4 comentaris:
Gràcies pel teu comentari (i aclariment) al bloc dels campanars, de vegades se t'escapa alguna errada i va bé que hi hagi gent que se n'adoni.
Per cert, el teu bloc és molt bo, però no apte per a gent amb tendència a engreixar-se, no?
Fa venir salivera.
Felicitats.
Francesc,
Una molt interessant exposició. Les fotografies son excepcionals i a més amb l'encant del blanc i negre.
Un encert més (i van....) de l'OCCC, i la seva envejable tasca al País Valencià.
Una abraçada
Màrius Domingo de Pedro: hola Màrius. Primer de res, donar-te les gràcies pel teu comentari. Però no entenc massa bé això del comentari dels campanars de què em parles. Quina errada dius? No recorde haver parlat amb ningú d'eixe tema. De tota manera, com que sóc molt despistat, igual és que se m'ha oblidat. Salutacions.
Josep: gràcies Josep. La veritat és que l'OCCC de València i la gent que hi treballa estan fent molt per la llengua i la cultura nostres. Una abraçada ben grossa.
Hola.
Suposo que deu haver estat una confusió, em referia a un comentari de Tradiblog que em corregia quan esmentava els campanars de Maspujols i jo havia posat Botarell.
Vaig cercar clicant a tradibloc i em va sortir en primer lloc aquest bloc teu, per la qual cosa vaig entendre que la correcció era teva.
En qualsevol cas, m'ha servit per descobrir aquest bloc teu magnífic, on pots aprendre d'història i de menjar, dues coses prou interessants.
Publica un comentari a l'entrada