dimarts, 2 de juny del 2009

LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS


LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS. Gerald Durrell. Títol original: My Family and other Animals. Traducció: Pep Julià. Ed. Edicions 62. Col·l. La Butxaca. Barcelona.

La família de Gerald Durrell decideix abandonar Anglaterra per instal·lar-se a l'illa de Corfú. Es tracta d'una família ben poc convencional, on cada component de la mateixa té un caràcter tan diferent dels altres que, en conjunt, composen un mosaic variopint i enriquidor. L'arribada a l'illa suposarà la descoberta per al xiquet Gerry de tot un món de bestioles i insectes, a cada vegada més increïbles. Això desenvoluparà la seua afició a col·leccionar i classificar tot allò que trobarà i, alhora, li buscarà tot de problemes amb la resta de germans i la seua pròpia mare. Tota l'estada a l'illa de Corfú és narrada com una successió d'esdeveniments més esbojarrats i divertits on xoquen dos móns: el de l'educació i cultura angleses i el del goig de viure atàvic de l'illa grega. Dues realitats, aparentment irreconciliables, però que conflueixen en un viure lúdic i gens convencional. Gerry (Gerald Durrell) hi viurà tot d'aventures, com en un safari constant de cerca d'animals i descobertes. La mare d'en Gerry, tota una dama anglesa traslladada a l'altre cap del món civilitzat, serà capaç de convertir vil·les gregues en estat d'abandó en llars perfectes per a viure amb els seus fills, amb un encant i un punt de bogeria divertidíssims, amerats, això sí, d'una educació exquisida. Cuinera excel·lent, serà l'ànima de les nombroses festes que acostuma a celebrar la família, amb el daltabaix que tot plegat suposa. Els germans seran cadascú d'una manera: maniàtics, hipocondríacs, escriptors diletants, enamoradissos, tocats, també, d'un punt d'irracionalitat educada, on els límits estan sempre a punt de ser ultrapassats.
Gerald Durrell s'amerarà de la cultura local i sabra traure'n el màxim profit, ajudat per tot de personatges de l'illa, que mostren la seua admiració pels anglesos, alhora que mantenen una dignitat encomiable en tota circumstància. També hi coneixerà persones enteses en el món de les bestioles i els insectes, la qual cosa l'encaminarà als seus estudis de naturalista. Una mostra variopinta de la societat del Corfú del moment, passada pel sedàs dels ulls d'un xiquet que, quasi sense adonar-se, està deixant de ser-ho. Acaba l'estada a Corfú i tota la família ha de tornar a Anglaterra. A Suïssa rebran la fiblada mestra d'un agent duaner ben perspicaç. Quasi la constatació del que han esdevingut tots plegats.
Es tracta d'un dels llibres amb els quals m'ho he passat millor llegint. Més d'una vegada he esclafit a riure per les circumstàncies tan divertides que explica Durrell de la seua família. No m'estranya gens que fóra un best-seller a l'època de publicació a Anglaterra (1956). El treball del traductor trobe que ha estat ben lluït. Només ha col·locat les notes a peu de pàgina necessàries per a poder entendre determinats jocs de paraules o referències culturals angleses que un lector normal pot no arribar a captar. Un bon llibre per a qualsevol moment de l'any.

11 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Hola bonic! Vam veure la pel·lícula inspirada en aquest llibre i vam fruir moltíssim. A més, com bé expliques passa a Corfú, una de les nostres illes preferides.
Molts petonets amic.

Josep ha dit...

Aquest estiu cauran uns quants llibres, probablement aquest també

Chis ha dit...

És una passada de llibre. El vaig llegir fa molts anys i en tenc un record molt especial.

Francesc ha dit...

Amics Vermells: gràcies per les vostres informacions. M'ha picat la curiositat això de la pel·lícula. Recordeu com es deia?

Josep: m'acabe d'adonar que no ets el "Josep" de "El café de nit". Salutacions i gràcies pel teu comentari

Chis: a mi m'ha agradat molt, ja ho saps. Besades.

Marta ha dit...

Aquest llibre no l'he llegit però ho faré. Jo vaig aprendre molt amb la sèrie El Naturalista Amateur que presentava en Gerald Durrell. Era molt amena, didàctica i divertida.

xisco ha dit...

jo no el som llegit, i estava en una crisi de lectura, per què no trobava res que me fés ganes de posar-m'hi. provaré amb aquest amem com va.

enric ha dit...

Vet aquí un d’aquells llibres que he recomanat llegir a bon lectors i a persones a qui no els agrada massa la lectura. És un libre, com tots els de Gerald Darrell, divertit malgrat que sota l’aparença que l’autor “només” vol fer-nos passar una bona estona s’hi amaga la fascinació, respecte i, sobretot, amor envers la Natura.

Fa pocs dies que vaig acabar de llegir la magnífica traducció (això ja comença a ser una singularitat) que va fer Jordi Arbonès de “El lloro del vicari i altres històries”, del mateix Gerald Durrell (Viena Edicions, 2009), un llibre que vaig anar llegint anant i tornat amb el tren i el Metro de casa a la feina, i va ser al tren que un dia no em vaig poder aguantar el riure i el vaig encomanar a unes persones que seien davant meu.

Aquest magnífic post em porta, a més a més, a revindicar que el món del llibre és molt més ric que el que ens ofereixen les novetats literàries, sense que això vagi en detriment de les novetats.

maia ha dit...

Jo tambè el vaig llegir fa molts anys i vaig disfrutar molt. Salutacions

Francesc ha dit...

Marta: estic content que t'haja agradat el post.

Xisco: anima't a llegir-te'l, és moooolt divertit. ;D

Enric: prenc nota del teu comentari i cercaré el llibre que esmentes. Això que dius del metro... deu haver estat antològic :D

Maia: veig que hi ha molta gent que se l'havia llegit i li havia agradat. Bé, no? ;D

Xisca ha dit...

Hola Francesc,

Aquest llibre no l'he llegit i m'ha entrat unes ganes loques de començar a llegir-lo , com que a la biblioteca a on treballo , coordino un club de lectura faré el teu suggeriment , a veure si hi ha sort i decideixen llegir-lo.

Gràcies pels teus suggeriments tant culinaris com literaris

Francesc ha dit...

xisca: estic content que t'haja engrescat. Ja me'n diràs. Salutacions