LLUÍS COMPANYS. POLÍTIC FINS A LA MORT

L’altre dia vam anar a València a l’OCCC. Allà hi havia una exposició ben interessant anomenada “Lluís Companys. Polític fins a la mort”. Es tracta d’un recorregut vital i polític d’aquesta figura històrica cabdal en la nostra història.

Des del seu naixement, fins a la seua mort, ens permet conèixer amb tot de panells explicatius, fotos i documents, una època d’efervescència cultural i política de la Catalunya republicana i la desfeta posterior, a mans del feixisme genocida franquista. La figura de Lluís Companys i la de Francesc Macià unides en un desig de llibertat per al seu poble.

Resulta curiós veure que moltes de les reivindicacions del moment continuen sent ben vigents avui dia. El que potser caldria pensar és si serem tan valents o agosarats com aleshores per a demanar el que ens pertoca com a poble.

Tot seguint els panells explicatius podem veure des de la infantesa de Lluís Companys a El Tarròs (l’Urgell), la seua formació d’advocat laboralista, regidor i diputat, governador civil, president del parlament, ministre de marina, president de la Generalitat i líder d’esquerra... la guerra d’Espanya, el seu exili, la seua detenció i posterior lliurament al govern franquista. Les seues vexacions als calabossos de Madrid, el seu trasllat al castell de Montjuïc on, després d’un consell de guerra sumaríssim, serà assassinat el 15 d’octubre de 1940 per un escamot d’afusellament.

D'aquell assassinat polític, encara no se n'han penedit els espanyols. Ni se'n penediran mai. La seua "memòria històrica" no dóna per a tant.