dimarts, 23 de juny de 2009

NIT DE SANT JOAN 2009


En aquesta nit màgica de sant Joan totes les terres dels Països Catalans ens unim al voltant del foc, de la música, de la festa. La flama del Canigó ens agermana amb els amics d'Occitània. Que tots els bons desitjos per a la nostra nació s'acomplisquen!!!

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

12 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

Visca els Països Catalans lliures!

Oreto ha dit...

Quin poema més preciós! Era una mestra de la poesia!

Bona nit de la màgia i del nostre poble.

Queti B. ha dit...

Preciós, el poema. La nit? Com tot, a la platja de la Malva-Rosa ja és gairebé (ai, Rus i els gilipolles!) impossible d'anar-hi: quan es converteix en moda, malament. Cal, doncs, reinventar "la nit més curta i el dia més llarg".

La cuina vermella ha dit...

La flama del Canigó també ha arribat a Mollet. Al rebre-la hem desitjat fermament la llibertat absoluta i la fraternitat del nostre poble.
Visca els Països Catalans Lliures, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!

CocinArte ha dit...

Francesc, preciós aquest poema!!Espero que hague passat una bona nit de Sant Joan...T'enyoravem pel mon blocaire!!


Núria

josep ha dit...

Sembla mentida que la nit més curta de l'any ens recordi que vivim la nit mes llarga i negre. Que la flama del Canigó il·lumini els Paisos Catalans i ens guii cap a la llibertat.

Agnès S. ha dit...

És admirable tot el que ens va deixar la Maria Mercè Marçal.
Bonic post!

Agnès S. ha dit...

Bonic post!
Admirable la Maria Mercè Marçal, en tot.

I si, cada cop és més difícil trobar un lloc on permeti que aquesta nit sigui tant màgica, però qui busca, troba! :)

Mercè ha dit...

Francesc, espero que passéssiu una bona revetlla!
El poema de la Maria Mercè Marçal, molt bonic!
Visca els Països Catalans lliures!
Petons!

Francesc ha dit...

Marta: Visca!!!

Oreto: ho sabem ben bé, eh?

Queti B: si t'agafa el Rus veuràs!!! ;D Ara, que ben mirat, a mi també m'agafaria. Besades

Amics Vermells: hi estic totalment d'acord.

Núria: gràcies guapa!! És que vaig de bòlit darrerament. Ara quan puga m'hi posaré més.

Josep: aquesta llarga i negra nit ja dura massa. Però algun dia s'haurà d'acabar, no?

Agnès: la nostra Maria Mercè Marçal és una bona mostra del que és saber d'on ets i on vols ser. Vaig tindre la sort de conèixer-la personalment i poder parlar-hi. Era encantadora i molt intel·ligent.

Mercè: igualment!! Ja ens tocaria, no? ;D

Anna ha dit...

La flama del Canigó també va arribar a Badalona i ha estat uns dies encesa a l'entrada de la llibreria del carrer on visc.

Aquest poema de Maria Marcè Marçal m'ha fet venir ganes de gaudir d'una nit de bruixes com la que vam viure fa uns anys a Vallgorguina. Quina nit tan màgica!

Petons!

Francesc ha dit...

Anna: les nostres bruixes sempre són bones amb nosaltres. ;D Besades