dimecres, 22 d’abril del 2009

PRIMAVERA A BENEIXAMA


Ahir vam fer la nostra excursió de les vesprades (quan no plou o fa mal oratge) cap al Salze i, la veritat, que la naturalesa resplendia. Vam veure camps plens d'unes floretes grogues que no aconseguíem identificar. De prop semblaven "agretes" (com diuen a Tavernes a unes flors que naixen enmig dels camps de tarongers), però, si t'hi fixaves més, t'adonaves que no podien ser-ho. Dubtàvem que foren flors silvestres així només. En fi, encuriosits com estàvem, vam aconseguir resoldre'n el dubte: li vam preguntar a un veí de Beneixama que passejava per allà i ens va dir que eren flors de colza. Resulta que ara hi ha llauradors que cultiven aquestes plantes perquè d'elles (de les llavors) s'extrau un oli que actualment s'utilitza com a component de l'anomenat "biodièsel". Fa molt bonic veure'n els camps plens. Però també hi trobem altres tipus de flors, com ara les roselles. Els camps de blat, ara verds i encara no espigats, també omplin d'un verd preciós d'altres camps. Tenen les arestes d'un color moradenc a les puntes que es mouen al compàs del vent. Vam poder gaudir d'una passejada relaxant i amb unes imatges que demostren que la naturalesa pot ser molt bonica amb detalls senzills.


7 comentaris:

Núria ha dit...

Unes fotos precioses del camp a primavera, molt interessant aixó que expliques de les flors de colza....No ho savia...
La música preciosa..

Núria

glòria ha dit...

Francesc,
Quan deixes eixir el poeta jo, des de casa, et faig ua reverència.
He identificat d'immediat les flors de colza ja que el meu poble n'és ple i fan molt bonic. Recorden el grog dels girasols que va inmortalitzar en VanGogh.
L'oli de colza -tu ets molt jove- va ser emprat fa uns quants anys com a oli de cuina i va matar i fer enmalaltir un munt de gent. Fins i tot existeix una associació de damnificats perquè, efectivament, era un oli destinat a l'us industrial. La tragèdia va afectar només a la classe treballadora...curiós, no?
Tornant al post, has tingut també un gust excel·lent amb la sonata de Beethoven. Indescriptible.
Repassant veig que també tens penjat el tema de In the mood for love que, en música contemporània, és un dels meus preferits.
Ah! Que bonic és Beneixama!
Besades per tu i Oreto.

Francesc ha dit...

Eva: gràcies pels teus comentaris. Jo tampoc no ho sabia fins que m'ho van explicar.

Glòria: gràcies per la floreta, però ja tinc la meua edat. Això que expliques de l'oli de colza (l'enverinament massiu) el recorde com una cosa terrible. Sort que a casa mai no hem comprat oli perquè sempre n'hem tingut de propi, l'oli de Beneixama. Que afectara només la classe treballadora, com dius, no té res de curiós. Aleshores la gent havia de fer mans i mànigues per arribar a final de mes (com ara) i cercant un estalvi a alguns els va costar la vida. Va ser vergonyós el tractament informatiu que se'n va fer i la pobra gent malalta...
Estic content que una melòmana com tu trobe encertada la música que pose. Besades

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´encanta la verdor!!! i les rosselles i les flors silvestres són les més maques per a mi!

Francesc ha dit...

Maria José: a mi també m'agraden molt les roselles. Són les meues preferides. De sempre. Estic content que t'haja agradat. Salutacions

enric ha dit...

Encara m’horroritzo recordant el vergonyós i despòtic tractament que el govern espanyol, en aquels anys en mans de l'UCD, el ministre de sanitat del qual era un tal Sánchez Rof, d'infausta memòria, va tenir davant el drama humà que va provocar l’enverinament massiu per l’oli de colza... T’has de trobar tan impotent víctima de fets com aquell!!!

M’agrada que ens expliqueu les vostres passejades fora vila, com diuen a ses Illes, i què no dir del deliciós moviment de la sonata per a violí i piano beethoveniana que heu triat per il·lustrar aquest “post”, una de les moltes peces que tinc al disc dur de l’ordinador per tenir-lo “a mà” quan m’abelleix escoltar-lo,i que ara feia temps que no ho feia. Gràcies!

Francesc ha dit...

Enric: el teu comentari m'ha fet pensar en el tractament que han rebut, més recentment, les famílies de les víctimes de l'accident del metro de València. Vergonyós, vergonyant... passejar pel camp que envolta Beneixama ens relaxa molt. Estic content que t'haja agradat la selecció musical. Gràcies.