diumenge, 26 d’abril de 2009

LES TROBADES D'ESCOLES VALENCIANES: PETRER

Que el valencià no és la llengua més prestigiada al País Valencià (tot i ser-hi la pròpia) és una cosa sabuda. Que la Generalitat Valenciana fa tot el que pot per a destruir-la, també. Tanmateix, no és tot negatiu. Encara batega fort el cor de la llengua al sud del País. Avui glatia especialment fort a Petrer. Ací s'ha fet la Trobada d'Escoles Valencianes de les Valls del Vinalopó. Un riu de gent: xiquetes i xiquets, pares, mares, avis, àvies, mestres... i la il·lusió del futur.
Hi hem arribat quan passava la cercavila d'inauguració: gegants i cabuts, dolçaines i tabalets interpretant cançons tradicionals valencianes i marxoses!!! La gent contenta, el dia esplèndid: sol, malgrat els auguris negres de pluja i vent de la tele. De seguida, els parlaments: de molts llocs de la comarca, de la Universitat d'Alacant, d'Escola Valenciana. Ha tancat els parlaments l'alcalde de Petrer (PP), una persona que no parla mai en valencià als plens de l'ajuntament i que, òbviament, és un mal exemple. Més encara quan, en posar-se a parlar, hem pogut escoltar el valencià de Petrer. Per als que no l'hàgeu escoltat mai, us diré que té una sonoritat fantàstica, de saba antiga i tradicional. Emociona escoltar el català de Petrer. És tan bonic el seu accent!! Té una música tan bonica... I, tanmateix, hi ha molts petrerins i petrerines que no es senten segurs amb la seua llengua. Tenen molts prejudicis sobre la qualitat de la mateixa, sobre si aprofita... i és com escoltar la veu del Poble Valencià a través dels segles expressant-se a Petrer. Ja voldria que molts pobles valencians tingueren eixe accent tan nostrat.
I parades de llibres, tallers de les escoles i els instituts, música, cançons, titelles... FESTA PER LA LLENGUA!!! I ple de gom a gom. Si voleu veure'n totes les fotos, només heu de clicar ací.
A Petrer tenim bons amics, entre d'altres, Francesca, una xica de Petrer. Valenciana de pedra picada i lluitadora incansable per la llengua del poble. És com moltes dones fortes valencianes que es neguen a ser forasteres, que s'arrelen amb mans i ungles a la terra que les ha vist nàixer. S'estima el seu poble amb deler. És una gran professional en la seua feina de professora de valencià a l'IES "Paco Mollà de Petrer".
També tenim el Pepe Medina. Mestre dels de "tota la vida" (en el bon sentit de la paraula). S'estima la feina i els seus alumnes com si foren fills seus i els xiquets (fins als més entremaliats) també el volen molt. Ens ha convidat a dinar a sa casa de Petrer. Bé, casa no, casassa. Allà ens han rebut la Lola (la seua dona) i el Xavier (un dels fills).
Hem dinar al pati: un desficaci de menjar!!
Hem començat amb una "picadeta" (un pica-pica "lleugeret"): papes, encurtits, ametlles fregides, sèpia amb salsa verda, ensalada russa i clòtxines al vapor, acompanyat d'aigua i lambrusco fresquet.
I ara direu: encara heu dinat? Doncs, sí. El plat principal n'ha estat una fantàstica paella valenciana de marisc. Com diem per Beneixama, de les que "cada cullerada val un sou". L'arròs tenia tots els sabors del brou del marisc i era una delícia. Tot plegat acompanyat d'una amanida refrescant que li anava com anell al dit.
Les postres han estat: amanida de kiwis i maduixes (feta pel Xavier) i un pastís de fruites comprat a Beneixama que hi hem portat nosaltres.Finalment, cafè i té.
El Pepe, la Lola i el Xavier són un encant. Xarrar amb ells podria ser estar-s'hi hores. També són uns grans viatgers. Han recorregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra i tenen uns àlbums de fotos que no desmereixerien els del "National Geographic". El Pepe sap de fotografia i en fa moltes i molt bones.
Quan hem acabat de dinar, encara hem tornat a la trobada perquè hi actuava el grup "Tres fan ball" que han aconseguit que una bona part de la gent que hi havia ballara i cantara ben feliç. En fi, un dia redó.


12 comentaris:

Oreto ha dit...

Ho hem passat de cine!

Sara Maria ha dit...

Us cuideu bé l'escola valenciana... Ja us fa falta: necessiteu forces per tirar endavant!!! Ànims amics!!

glòria ha dit...

Oreto,
La crònica d'en Francesc i les fotografies de les exquisides menges testimonien aquest "passar-s'ho de cine" que dius tu.
Bon profit per totes les activitats que heu portat a cap.
Besades!

Anònim ha dit...

Jo anava a les primeres trobades quan era alumna, quan estava a l'institut aprofitava per a quedar amb els ex-companys d'escola, i a la universitat participava en els tallers per als xiquets, i en més d'una per any.
Este any serà el primer q no vaig a cap trobada des de fa molts anys. Una llàstima. Però m'ha agradat saber-ne d'elles a través del teu blog.

No t'havia escrit mai, tot i q sempre 'furonejava' a vore q contaves per ací, i esta entrada m'ha animat.

Salutacions,
Elisenda

josep ha dit...

Francesc,
Ja veiem que us ho vau passar d'allò més bé. Cal reivindicar i no defallir, no pot ser que a més dels diners, també ens fotin la cultura i les tradicions. Ara bé, cal reforçar-se i veig que alhora de menjar no us guanya ningú, vaja "festorro" que us vau muntar.
Una abraçada i sempre endavant!

Bruguers ha dit...

He vist un petit reportatge per TV3 i he pensat: deuen ser-hi? Doncs sí, no us en perdeu ni una. Sort de gent com vosaltres que surt al carrer per reivindicar i celebrar alhora.

La cuina vermella ha dit...

Estimada família. No sabeu com ens n'alegrem d'aquesta festassa! La vostra tossuderia per salvaguarda la identitat, la llengua, la cultura, el patrimoni ens posa la pell de gallina. Aquí, al Baix Vallès n'hi ha dos que us estimen i us donen tot el suport del món.
Petons.

Francesc ha dit...

Oreto: e que sí?

Sara Maria: el moviment "Escola Valenciana" és una agrupació nombrosíssima de mestres, mares i pares que aglutina els moviments més progressistes del País Valencià. És la nineta dels nostres ulls.

Glòria: en dies com aquests recarregues piles contra les barbaritats diàries de la gent que ens vol colonitzar lingüísticament i cultural.

Elisenda: benvinguda! Estic content que t'haja agradat. Ja saps que pots dir-hi sempre la teua. Salutacions.

Josep: si defallim, malament. No ens podem permetre eixe luxe. Quant al menjar, què hi farem?... jo sempre tinc un budell per estrenar. ;D

Bruguers: ja ho veus. Cal fer tot això. Ens hi juguem moltes coses. Enfront d'un PP espanyoler i antivalencià només podem que resistir, reivindicar i avançar. Això o el no res.

Amics Vermells: gràcies pel vostre comentari. És la militància constant per la llengua i pel País el que ens pot salvar. No podem deixar-hi cap escletxa. A l'Alcoià i La Ribera també teniu dos persones que us estimen bona cosa. Besades. ;D

Francesca ha dit...

Francesc, has fet una crònica preciosa de la trobada a Petrer.Sabia que eres una persona molt treballadora, però no m'imaginava que faries un relat tan ben escrit. Com t'he comentat en altre lloc, ets un artista!
Evidentment, no podia faltar la part gastronòmica que molt sovint il·lustra els teus escrits...quina gana!
Gràcies per les coses que dius de la meua persona, es nota que em veus amb bons ulls, xiquet!
Molts besos i fins aviat!

Francesc ha dit...

Francesca: no és que et mire amb bons ulls, és constatar en viu i en directe el que l'Oreto em diu de tu. Estic content que t'haja agradat l'apunt. Espere que ens vejam ben aviat. Salutacions.

Gemma ha dit...

A mi em va passar com en Bruguers, al sentir la notícia per tv3 vaig pensar... en Francesc segur que hi és! I ja veig que sí, je je je...
M'alegro que fos una trobada reivindicativa, una festa i un desfici de menjar tot alhora :)

Francesc ha dit...

Gemma: tots hem de fer costat. A més, l'Oreto hi participava amb un taller del seu departament. Ens ho vam passar pipa allà, de veritat. Salutacions :D