dijous, 16 d’abril de 2009

ROSTRES DE ROMA A VALÈNCIA

Hem anat a València de compres i amb la idea de veure l'exposició "Rostres de Roma" que està a La Beneficència.
Es tracta d'una mostra organitzada pel "Museo Arqueológico Nacional" i patrocinada per la CAM. Hi ha una bona mostra de busts, caps i sarcòfags de la societat romana.
N'hi ha de les dinasties més importants: Júlia-Clàudia, Flavis i Severs. Fa curiós de veure-hi com els pentinats, les robes i d'altres signes evidencien la posició social del retratat i el tractament distint que es feia dels hòmens i les dones.
Els hòmens solien tindre una imatge molt semblant a l'original mentre que les dones s'havien de conformar amb una imatge idealitzada d'elles mateixes. Bé, això deien els panells.
Com sempre, la qüestió lingüística planava per l'exposició: el cartell anunciador: en valencià. Tots els panells explicatius de les peces i/o la seua història: en castellà. Clar, com que ho organitzava el "Museo Arqueológico" d'Espanya, doncs això. A la colònia ho fan en la llengua de l'imperi.
No cal dir que el catàleg és igual: la portada en valencià, tot l'interior (tot) en castellà. Com podeu comprovar, el "bilingüisme" campa pertot arreu.
S'ha fet hora de dinar i hem dinat a la mateixa cafeteria del museu. Ha estat bo i barat per a ser València. De primer hem demanat: amanida tèbia de bacallà i pasta de full amb sèpia i gambes. De segon: col farcida de porc i arròs de carxofes i bolets.
De postres: tatin de bresquilla amb gelat de xocolate.

7 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

bonics, una sort menjar bo i barat en un museu... a nosaltres no ens passa mai sempre ho trobem car i mal fet! si ja ho dic jo que ens hem de traslladar a la millor terreta!!

Belen ha dit...

@ Franesc: Hola Frances, gracies per compartir l'art dels romans mab nosaltres. Aixo que dius de l'imatge idealitzada de les dones avui tambe es mes o menys aixi no? Johesentit dir que a les models a les fotos comercials les retoque amb el fotoshop ( comque son tan lletges....)

A veure? Quan penses que fotran als peperos al carrer??? Estic farteta xiquets.....

josep ha dit...

Francesc,
Bon reportatge d'una interessant exposició. Pel que fa al "bilingüisme" que es fa a València, penós!. Aquí, de moment, les explicacions de qualsevol exposició sempre estan en català i després en castellà i anglès. Que duri!!.
Al dinar posterior a la visita, ja veiem que no va faltar el toc xocolater. Ets incorregible!.
Una abraçada per a l'Oreto i tu.

Francesc ha dit...

Amics Vermells: això de trobar-hi un bon preu ha estat qüestió de sort. Jo de vosaltres no m'hi traslladaria. Ací l'ambient democràtic va enrarint-se dia rere dia. De tota manera, si veniu, sereu molt i molt benvinguts. Besades guapos.

Belén: diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys. Si fóra per mi, ara mateix voldria un canvi de color polític a la nostra Generalitat. Estan volent acabar amb tot el que ens fa valencians i, realment, a moooolta ràbia. Serà qüestio de seure i anar prenent tisanes tranquil·litzants. Besades.

Josep: açò que passa a València no té nom!! Bé, sí que en té: genocidi lingüístic. Segur que els de "ciutadans" n'estan ben contents. Jo també desitge que dure. Estem tots al mateix vaixell. Pel que fa a la xocolata, què hi farem? No me'n puc estar... sóc un feliç xocolataddicte. Salutacions

glòria ha dit...

Francesc,
Fa uns dies vaig estar a Roma i ara Roma ens la portes tu. Continua fent-me vergonya aquesta desgraciada combinació que us fan de valencià i castellà. La llei no hauria de permetre un poti-poti com aquest. El que es fa aquí, com explica en Josep, és més respectuós per ambdues llengües i es te en compte l'anglesa pels visitants.
Veig que varau menjar d'orgia romana. Jo sóc molt partidària de dinar als restaurants dels museus perquè són arregladets i no gaire cars. El campió dels meus és el Museu Jueu de Berlín-interessantíssim-on fa tres estius- i vaig dinar per 6 euros. No era Haute Cuisine però vaig sobreviure.
Rebeu molts petons Oreto i tu.

Josepb. ha dit...

Francesc; Rostres de Roma, mossegats de fam d'imperi,i, pentinat amb el pensament dels "status" de cada u. Bons perfums de menjars per recordar-ho. Josepb -menja de bacallà-

Francesc ha dit...

Glòria: el que fan ací és el que algun dia faran a Catalunya si no ens espavilem. Pel que fa a això de dinar a museus, ho tindrem en compte més sovint. Roma sempre paga la pena. Quina envegeta!!! Besades.

Josepb: gràcies pel teu comentari. Salutacions