dissabte, 18 d’abril de 2009

VIATGE A ESPANYA: MADRID

Tot i que el tenim ben a prop (de vegades, massa i tot), Espanya és un país que no solem visitar massa, i no serà perquè no ens hi volen!!! Tothom sap de la proverbial simpatia i respecte dels espanyols per tot el que ve de València, Catalunya o les Balears. Empesos per aquesta harmonia multisecular entre les nostres nacions, vam decidir que podia ser interessant anar a fer una visita a Madrid per tal de veure-hi alguna exposició interessant. Així doncs, vam agafar el primer tren que eixia cap a Espanya (a les 6:00 del matí) i cap a Madrid falta gent!!! En arribar-hi, el tren va fer parada a l'estació d'Atocha.
Una vegada demanades les informacions pertinents, ens vam dirigir cap al Museu del Prado. De camí cap allà, vam passar pel "Ministerio de Agricultura" (sí, aquest lloc tan bonic on dia sí, dia també, ens foten als llauradors valencians).
Ja al Museu del Prado hi vam poder veure dues magnífiques exposicions: l'una, dedicada al pintor Francis Bacon (amb més de 100 obres).
L'altra, anomenada "La Bella Dorment", era una mostra de pintures prerafaelites del Museu d'Art de Ponce. No hi podíem fer fotos, per això n'he baixades d'Internet.
Però ja teníem gana i vam anar a dinar en un restaurant d'aquells de buffet lliure i per quatre xavos vam pegar una fartada de por!!! També vam poder veure l'Intituto Cervantes (aquella institució que es preocupa perquè el castellà no desaparega, amenaçat de mort per culpa de les altres llengües peninsulars) i altres edificis curiosos.
Com ara el "Banco de España". És un organisme molt interessant perquè allà gestionen els beneficis que trau la metròpoli de les diferents colònies que té, entre d'altres, nosaltres, és clar!
En dinar, vam anar a ca la Tita, més conegut per Museu Tyssen-Bornemisza. Allà tampoc no ens van deixar fer fotos, per la qual cosa he hagut de buscar-ne a la xarxa. El museu és molt bonic i té un conjunt d'obres impressionant. Paga la pena visitar-lo, tot i que algunes de les que hi volíem veure eren fora a d'altres exposicions.
Cansats de tant de caminar i ja amb el temps comptat per a tornar a l'estació, vam fer cap allà per tal de tornar-nos-en cap a casa.

7 comentaris:

Bruguers ha dit...

A l'exposició de Francis Bacon crec que hi va anar mitja Catalunya.
Un bon viatge i una bona dosi de cultura.
Salutacions.

Josepb. ha dit...

Francesc; Espanya ja ciutats que tenen un encant i d'altres que tenen imàn, per seduir unes, i que t'enganxen d'altres. Aquest és el cas potser de Madrid que té l'imàn d'enganxar-ho tot. Josepb -menja de bacallà-

Marta Rieradevallink ha dit...

Quina ironia més fina! Molt bé!

La cuina vermella ha dit...

Visitar la capital del país veí, sempre ha de ser una festa, ja ho té això l'estranger, oi? El que passa, i com que estem com estem, viatjar cap a aquestes contrades, a voltes fa mal, perquè hom va comparant i t'adones que sempre surts perdent. Molts petons amics.

Francesc ha dit...

Bruggers: a nosaltres ens va agradar molt. ;D

Josepb: nosaltres no solem anar-hi gaire sovint. Preferim Barcelona. Salutacions

Marta Rieravadellink: la ironia fa més suportable el fàstic de segons quine situacions. Estic content que t'haja agradat.

Amics Vermells: hi teniu tota la raó. A més, si te'n queixes, de seguida et tracten d'insolidari. Per a ells la solidaritat vol dir quedar-s'ho tot ells i donar-te'n les engrunes. En fi, coses del país veí. Salutacions

enric ha dit...

He estat moltes vegades per motius de feina a Madrid; hi tinc molts coneguts i, també, bons amics (fins i tot hi tinc un fillol), i sempre he pensat que és una ciutat per estar-s’hi un parell o tres de dies..., més dies, ja.... I és que, com molt bé dieu, de seguida et mostren una gran simpatia, sobretot quan saben d’on ets..., però, ja dic, durant un parell o tres de dies.

Francesc ha dit...

Enric: doncs això, per a un parell o tres de dies... i prou. ´D'acord. ;D