LES TROBADES D'ESCOLES VALENCIANES: PETRER

Que el valencià no és la llengua més prestigiada al País Valencià (tot i ser-hi la pròpia) és una cosa sabuda. Que la Generalitat Valenciana fa tot el que pot per a destruir-la, també. Tanmateix, no és tot negatiu. Encara batega fort el cor de la llengua al sud del País. Avui glatia especialment fort a Petrer. Ací s'ha fet la Trobada d'Escoles Valencianes de les Valls del Vinalopó. Un riu de gent: xiquetes i xiquets, pares, mares, avis, àvies, mestres... i la il·lusió del futur.

Hi hem arribat quan passava la cercavila d'inauguració: gegants i cabuts, dolçaines i tabalets interpretant cançons tradicionals valencianes i marxoses!!! La gent contenta, el dia esplèndid: sol, malgrat els auguris negres de pluja i vent de la tele. De seguida, els parlaments: de molts llocs de la comarca, de la Universitat d'Alacant, d'Escola Valenciana. Ha tancat els parlaments l'alcalde de Petrer (PP), una persona que no parla mai en valencià als plens de l'ajuntament i que, òbviament, és un mal exemple. Més encara quan, en posar-se a parlar, hem pogut escoltar el valencià de Petrer. Per als que no l'hàgeu escoltat mai, us diré que té una sonoritat fantàstica, de saba antiga i tradicional. Emociona escoltar el català de Petrer. És tan bonic el seu accent!! Té una música tan bonica... I, tanmateix, hi ha molts petrerins i petrerines que no es senten segurs amb la seua llengua. Tenen molts prejudicis sobre la qualitat de la mateixa, sobre si aprofita... i és com escoltar la veu del Poble Valencià a través dels segles expressant-se a Petrer. Ja voldria que molts pobles valencians tingueren eixe accent tan nostrat.

I parades de llibres, tallers de les escoles i els instituts, música, cançons, titelles... FESTA PER LA LLENGUA!!! I ple de gom a gom. Si voleu veure'n totes les fotos, només heu de clicar ací.

A Petrer tenim bons amics, entre d'altres, Francesca, una xica de Petrer. Valenciana de pedra picada i lluitadora incansable per la llengua del poble. És com moltes dones fortes valencianes que es neguen a ser forasteres, que s'arrelen amb mans i ungles a la terra que les ha vist nàixer. S'estima el seu poble amb deler. És una gran professional en la seua feina de professora de valencià a l'IES "Paco Mollà de Petrer".
També tenim el Pepe Medina. Mestre dels de "tota la vida" (en el bon sentit de la paraula). S'estima la feina i els seus alumnes com si foren fills seus i els xiquets (fins als més entremaliats) també el volen molt. Ens ha convidat a dinar a sa casa de Petrer. Bé, casa no, casassa. Allà ens han rebut la Lola (la seua dona) i el Xavier (un dels fills).
Hem dinar al pati: un desficaci de menjar!!
Hem començat amb una "picadeta" (un pica-pica "lleugeret"): papes, encurtits, ametlles fregides, sèpia amb salsa verda, ensalada russa i clòtxines al vapor, acompanyat d'aigua i lambrusco fresquet.

I ara direu: encara heu dinat? Doncs, sí. El plat principal n'ha estat una fantàstica paella valenciana de marisc. Com diem per Beneixama, de les que "cada cullerada val un sou". L'arròs tenia tots els sabors del brou del marisc i era una delícia. Tot plegat acompanyat d'una amanida refrescant que li anava com anell al dit.

Les postres han estat: amanida de kiwis i maduixes (feta pel Xavier) i un pastís de fruites comprat a Beneixama que hi hem portat nosaltres.Finalment, cafè i té.

El Pepe, la Lola i el Xavier són un encant. Xarrar amb ells podria ser estar-s'hi hores. També són uns grans viatgers. Han recorregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra i tenen uns àlbums de fotos que no desmereixerien els del "National Geographic". El Pepe sap de fotografia i en fa moltes i molt bones.

Quan hem acabat de dinar, encara hem tornat a la trobada perquè hi actuava el grup "Tres fan ball" que han aconseguit que una bona part de la gent que hi havia ballara i cantara ben feliç. En fi, un dia redó.