L'altre dia vam trobar al bloc de "Cuina per llaminers" aquesta recepta. De tot d'una que la vam descobrir, Oreto va pensar que la volia fer, i això ha estat aquest diumenge. Nosaltres, però, n'hem canviat les proporcions perquè, ací som molt llépols. Ací va la recepta de
MOUSSE DE MADUIXES
INGREDIENTS: 1 kg de maduixes
150 g de sucre
2 taronges
7 fulles de gelatina
500g de formatge Mascarpone
2 taronges
7 fulles de gelatina
500g de formatge Mascarpone
PREPARACIÓ:
Escalfem aigua en el microones i hi posem a remull les fulles de gelatina.
En un llibrell aboquem 750 g de les maduixes a trossos, el mascarpone, sucre i ho batem tot amb la batedora fins que quede com un puré de tot plegat. En estar, hi afegim l'aigua amb les fulles de gelatina i ho tornem a batre tot perquè es mescle bé.
Repartim aquest puré per les copes de cristall o el recipient que vulguem. Les posem en el frigorífic per tal que la mousse n'agafe la textura adient.
Ara preparem la salsa de maduixes de damunt: posem en un llibrellet 200 g de les maduixes que havíem deixat, el suc de les taronges i sucre. Ho passem tot per la batedora i per un colador fi per tal que hi queden les llavoretes.
Quan la mousse ja ha agafat la textura adient gràcies a la gelatina, aboquem per damunt de cada copa mig ditet de la salsa de maduixes.
Amb les maduixes que ens han quedat, fem algun adornament i ja està.
És millor deixar-les a la nevera fins el moment de servir-les per tal que estiguen més fresques.
Ara preparem la salsa de maduixes de damunt: posem en un llibrellet 200 g de les maduixes que havíem deixat, el suc de les taronges i sucre. Ho passem tot per la batedora i per un colador fi per tal que hi queden les llavoretes.
Quan la mousse ja ha agafat la textura adient gràcies a la gelatina, aboquem per damunt de cada copa mig ditet de la salsa de maduixes.
Amb les maduixes que ens han quedat, fem algun adornament i ja està.
És millor deixar-les a la nevera fins el moment de servir-les per tal que estiguen més fresques.
.JPG)
.JPG)
13 comentaris:
OHHH...us ha quedat genial i la presentació maquíssima!! Jo també vaig fer ahir una crema de maduixes...però aquesta ha d'estar insuperable!!
Petons
Núria
Francesc, oi que és ben senzilla de preparar i boníssima?? :)
Vosaltres n'heu fet quantitat per un regiment!! ;)
El pastís mousse també l'haureu de provar perquè també va tenir molt d'èxit i el gust és molt semblant! ;)
Petons!
Francesc,
Us ha quedat un presentació boníssima i el gust m'imagino que encara havia de ser millor.
Una abraçada, amics llépols!
Hola estimats llèpols, ens quedem amb les vostres proporcions en la recepta, sembla genial i mooolt bona! moltes besades guapos.
quin goig fan!!! I jo que tambe soc una llepolona...i les maduixes amb taronja estan requetebonissimes...!
Quina presentació mésw bonica que us ha quedat!!!
Petunets,
Eva.
Doncs mira: Al so del “Tio canya” (no em puc estar de tornar-la a escoltar), et felicite per les tres darreres receptes publicades, i m’alegre cada volta que veig en els comentaris que t’arriben l’interès per part dels que en Matisset ens anomene “principatins” :) per les vostres formes de dir, que no solament ens enriqueixen, sinó que ens fan sentir més a prop a tots plegats.
Quina pinta! Ja em venen ganes de menjar-me'l!
Francesc; El vermell de la passió i la primavera... la sang altera¡. Josepb -menja de bacallà-
Núria: gràcies. Tot el mèrit és d'Oreto. ;D
Mercè: ens agrada molt el teu bloc i les receptes de maduixes encara més. Besades.
Josep: la mescla de la mousse amb la salseta era sensacional. Som uns llépols sense remei. Salutacions.
Amics Vermells: és el que té ser tan llaminers. Amb poquet no en tenim prou. ;D
Belén: gràcies, guapa!!! Besades.
Eva: la presentació és molt versàtil perquè el vermell de la maduixa dóna molt de joc. :D
Enric: el coneixement mutu és el que ens fa i ens farà fort. Recorda l'exemple de la mata de jonc. Salutacions
Marta: és una recepta molt fàcil i que té un resultat espectacular. Si t'agraden les maduixes, hi gaudiràs.
JosepB: ets un crac!!! Salutacions
Que bona!!! Ara que les maduixes són tan bones, val la pena aprofitar la temporada, oi? I amb el mascarpone lliguen tan bé... mmm... ara jo també tinc ganes de fer-lo, com l'Oreto ;)
Ostres, que bé que us ha quedat aquest copa, a més pel que veig no és gaire complicat. Molt bé!
Una abraçada
Gemma: si la proves, la mousse, repetiràs. Està boníssima. Salutacions
Rubén: és facilíssima de fer i té un sabor fantàstic. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada