ISTAMBUL. CIUTAT I RECORDS

ISTAMBUL. CIUTAT I RECORDS. Orhan Pamuk. Títol original: İstanbul: Hatıralar ve Şehir. Traducció: Carles Miró i Emma Piqué. Ed. Bromera.

Fa uns anys vaig tindre la sort de visitar Istambul i em va semblar una ciutat preciosa. Una mica caòtica, això sí, com altres grans ciutats, com ara el Caire o Roma. Era com una perla desgastada d'un collar antic. Es notava tota la seua passada esplendor i una decadència actual que omplia de malencolnia molts racons del centre històric i de la resta de la ciutat.
Quan va eixir publicat aquest llibre, vaig pensar que me l'havia de llegir. I no la vaig errar, l'elecció. Aquesta obra és la biografia novel·lada dels primers anys de l'autor fins a la seua jovenesa. Però és molt més que això. És una descripció exhaustiva de la ciutat d'Istambul, des de les acaballes de l'Imperi Turc fins a l'actualitat. Com diu el mateix autor:
"Al contrari de les ciutats occidentals que han format part de grans imperis enfonsats, a Istambul els monuments històrics no són coses que es protegeixin com si estiguessin en un museu, que s'exposin, ni de les quals es presumeixi amb orgull. Senzillament s'hi conviu. Això ha agradat molt a alguns viatgers occidentals que han deixat constància de la seva visita. Però per als habitants de la ciutat, amb els sentiments a flor de pell, la força i la riquesa del passat són coses que van desaparèixer amb aquella cultura i que els recorda que el present és incomparablement més pobre i confús".
Tot molt ben travat a través de les visions que ens ofereix Orhan Pamuk. Amb aquesta novel·la podrem comprendre molt bé perquè Istambul és avui com és. i perquè els seus habitants tenen aqueixa melangia pel passat esplendorós perdut. Es tracta del "Hüzün":
"A Istambul, el "hüzün" és tant un sentiment important de la música local i un terme fonamental de la poesia com una manera de veure la vida, una actitud mental i el que fa que la ciutat sigui el que és. Com que conté totes aquestes particularitats alhora, és un estat espiritual que la ciutat ha fet, o que aparenta haver fet, seu amb orgull. Per aquesta raó és un sentiment que es considera tan negatiu com positiu".
La descripció que fa de la ciutat des de multitud de llocs diferents en n'ofereix una visió polièdrica que no deixa indiferent. Hi ha centenars (o milers) d'Istambuls a Istambul. El llibre s'acompanya de moltes fotografies en blanc i negre que són el complement ideal a l'escrit, perquè et permeten entendre millor de què parla l'autor.
Particularment, he passat molt bones estones recordant la meua imatge d'Istambul, borrosa en part en la memòria i aclarida de bellnou a través de la prosa tan ben treballada d'Orhan Pamuk. Com ell mateix explica:
"Com a individus i com a comunitat, a tothom ens preocupa fins a cert punt el que els estrangers, els desconeguts, pensin de nosaltres. Si aquesta preocupació ens fa patir, si enterboleix les nostres relacions amb la realitat, si s'amplifica i arriba a ser més important que la mateixa realitat, aleshores s'ha convertit en un problema. La meva relació -com la de tants habitants d'Istambul- amb el resultat de la mirada occidental de la meva ciutat sempre ha sigut problemàtica, i com tots els autors de la ciutat que tenen un ull a Occident, jo també em sento confús moltes vegades [...] En aquest breu avís es resumeix el dilema que les observacions dels occidentals provoquen en els habitants d'aquesta ciutat educats i que tant els molesten. D'una banda, a causa de l'occidentalització, per al lector d'Istambul les valoracions i els judicis dels escriptors occidentals són extremadament importants, i de l'altra, i per aquesta mateixa raó, el cor del lector d'aquí, que presumeix de conèixer l'autor i la cultura occidental que representa, es trenca amb facilitat quan l'observador occidental "passa de la ratlla" en qualsevol tema. El pitjor és que ningú no sap en què consisteix això de "passar-se de la ratlla". Molt sovint s'oblida que el que forma el caràcter de les ciutats, i de les persones, és el fet de "passar de la ratlla" o certes coses que l'observador exterior analitza en excés precisament "passant de la ratlla"."
És a dir, que a mi m'ha passat el contrari. He "redescobert" la Istambul que vaig visitar a través dels ulls d'O. Pamuk. I m'ha semblat encara més bonica. Si Istambul sempre mereix una visita, amb la lectura d'aquest llibre encara es fa més necessària.