A LA TAULA I AL LLIT...: DIADA DE SANT JORDI: LLIBRES I ROSES

dijous, 23 d’abril del 2009

DIADA DE SANT JORDI: LLIBRES I ROSES

Per a totes i tots els qui creiem que tot està per fer i tot és possible avui!!!!

18 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...: Feliç Diada!!!!
Petunets,
Eva.; 23 d’abril del 2009, a les 8:39
Anònim ha dit...: Bona diada de sant jordi. Bones lectures.
RAFA; 23 d’abril del 2009, a les 8:49
Mercè ha dit...: Francesc, entre la cançó d'en Lluís Llach i aquestes fotografies, m'has fet emocionar!!
Bona Diada de Sant Jordi!! :)
Petons!; 23 d’abril del 2009, a les 8:57
No tot són postres ha dit...: Gràcies Francesc!!!!Cada vegada ens cal més fer país.
PTNTS
Dolça; 23 d’abril del 2009, a les 13:18
Oreto Doménech ha dit...: I tant!; 23 d’abril del 2009, a les 14:18
josep ha dit...: Francesc,
M'encanten las fotos i la música, i
subscric tot el que dieu, hem de fer país, i cada dia més, del contrari se'ns menjaran amb patates (creilles).
Una abraçada i bona diada.; 23 d’abril del 2009, a les 16:23
Gemma ha dit...: Bon Sant Jordi a tots dos!
Acabo de passar pel blog de l'Enric i ell ens ha regalat amb Amor Particular. Li he dit que era una de les meves preferides, però rectifico: em sembla que abans prefereixo aquesta... moltes gràcies pel regal :); 23 d’abril del 2009, a les 16:50
Josepb.Menja de bacallà. ha dit...: Francesc; -Bona diada i bona música també¡¡. Josepb -menja de bacallà-; 23 d’abril del 2009, a les 19:24
Francesc ha dit...: Estimats i estimades Eva, Rafa, Mercè, Dolça, Oreto (muac!), Josep, JosepB, en dies com aquest, tan especial per molts motius, cal que tinguem ben present la lletra d'una de les cançons tradicionals més boniques que conec: la santa espina. Som i serem gent catalana, valenciana, mallorquina. Som i serem el que som, el que hem estat, el que volem seguir sent, malgrat els qui volen que siguem el que no som, els qui volen que siguem "ells" per a deixar de ser "nosaltres".; 23 d’abril del 2009, a les 23:18
Sara Maria ha dit...: M'agrada especialment això de que tot es possible malgrat tot està per fer... Petons!; 24 d’abril del 2009, a les 8:51
Francesc ha dit...: Sara Maria: això mateix. Besades. ;D; 24 d’abril del 2009, a les 14:57
Teresa ha dit...: Francesc, m'agrada moltíssim la cançó que has penjat. M'he emocionat i tot (tot i que també he de dir-te que hui he estat a punt de plorar de l'emoció de veure que tres alumnes que tenia perduts i més que perduts s'han comprat el llibre de text per a l'última avaluació i s'han posat a fer els exercicis).

A Torrevella ja saps com està la cosa. No obstant aixo, alguna cosa s'ha fet per Sant Jordi (tot i que ha estat tot prou mal organitzat, la veritat). I hi han muntat una paradeta de llibres (hi han vingut d'una llibreria), on hi havia llibres en tots els idiomes llevat del valencià.

B7s; 24 d’abril del 2009, a les 17:54
Francesc ha dit...: Teresa: estic content de saber coses teues. Això que contes dels teus alumnes i que s'hagen comprat el llibre és tot un èxit. L'altre assumpte, el de la llibreria ja em sembla més trist. Ja sabem a Torrevella el pa que s'hi dóna, però això del valencià fa peneta. Potser l'any que ve s'ho plantejaran d'una altra manera. Besadetes "sogra". ;D; 24 d’abril del 2009, a les 19:22
glòria ha dit...: Un post molt expressiu per una jornada única.
Besades amics!; 25 d’abril del 2009, a les 0:56
Francesc ha dit...: Glòria: gràcies pel teu comentari. Estic content que t'haja agradat. Petonets...; 25 d’abril del 2009, a les 7:15
La cuina vermella ha dit...: Hola Francesc, perdona el retard. El nostre país és molt petit, però alhora valent i tossut com vosaltres.
Que l'esperit de Sant Jordi ens ompli de joia i ganes de llibertat tot l'any.; 26 d’abril del 2009, a les 11:26
enric ha dit...: Amb retard, però amb la magnífica experiència d’un (altre!) Sant Jordi entre llibres i roses i, com cada any, amb anècdotes a desdir (“Tenen un llibre que es diu no sé què dels llibres?”, em va preguntar una senyora), enguany fins i tot vaig veure una parella d’aquests que s’anomenen “gòtics”, que van entrar a la llibreria, i ella duia un parell de roses... negres!!!, prova, però, més que evident que Sant Jordi és una festa arreladíssima perquè és una festa que se la fa seva la mateixa gent.; 26 d’abril del 2009, a les 11:56
Francesc ha dit...: Amics Vermells: visca sant Jordi i el nostre País!!

Enric: això que expliques de les roses negres no m'ho hauria esperat mai. Quines coses que es poden contar al voltant d'aquesta Diada. És cert, se la fa (ens la fem) la gent. Salutacions. ;D; 26 d’abril del 2009, a les 19:41