diumenge, 28 d’octubre del 2012

PASTÍS DE XOCOLATE FÀCIL



Hi ha dies que abelleix moltíssim un tros de pastís i, més encara, si és de xocolate. Ahir era un d’aquells dies i m’hi vaig posar a la feina. No volia calfar-me massa el cap així que vaig modificar el típic pastís de iogurt i la gosadia va donar bon resultat.

PASTÍS DE XOCOLATE FÀCIL


INGREDIENTS:
2 ous
2 rovells d’ou
1 iogurt de pastís de gerds (marca “Hacendado”) que era el que tenia
2 mesuretes de sucre normal
1 mesureta de sucre glacé
2 mesures de farina
1 mesura de Maizena
1 mesura de cacau pur en pols “Nestlé” sense greix
1 sobre de rent “Royal”
1 got d’oli de gira-sol
1 pessiguet de sal
Mantega per a greixar el motlle
Farina per al motlle

COBERTURA:
200 g (8 barretes) de xocolate “Nestlé” de cobertura
75 g de mantega sense sal
Ametlles filetejades “Hacendado”

PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar-se a dalt, a sota i amb aire a 200 graus.
Separem les clares dels rovells i els reservem. Posem les clares amb un pessiguet de sal en un bol i alcem amb la batedora fins que estiguen al punt de neu fort. En eixe moment, li afegim les dues mesures de sucre normal i tornem a batre fins que quede tan dur que en voltejar el bol, el merengue es quede adherit al fons i no caiga (alerta amb els malabarismes!!!). Ara trenquem els rovells amb una forqueta i els afegim als merengues sense deixar de batre, perquè no baixen.
En el cernedor, posem les dues mesures de farina, la mesura de Maizena, la de sucre glacé, el rent i la mesura de cacau pur en pols. Ho cernem tot sobre la mescla anterior mentre ho anem barrejant tot molt bé amb l’ajuda d’un batedor manual. Quan tot estiga ben barrejat, hi afegim l’oli i el iogurt i ho tornem a homogeneïtzar tot.
Agafem un motlle redó i el greixem amb la mantega. En estar ben greixat, li afegim farina per totes bandes. En estar, li peguem uns colpets suaus al motlle capgirat perquè en caiga l’excés.
Distribuïm la barreja del pastís de manera uniforme i el fiquem al forn.
Quan hagen passat 15 minuts, el pastís ja haurà pujat bastant. Ara és el moment d’abaixar el forn a 150 graus i continuem coent el pastís durant vint minuts més. En total ha estat coent-se durant 35 minuts.
En estar cuit, el traiem del forn i el deixem tres minuts damunt del banc de la cuina. Passat aquest temps, el capgirem sobre una reixeta i el desemmotllem perquè perda la humitat. Deixem que es refrede durant aproximadament una hora.
Ara preparem la cobertura. Posem en un cassó d’acer inoxidable la mantega a foc suau. En estar desfeta, li afegim el xocolate de cobertura i anem removent amb un cullerot de fusta fins que esdevinga una crema ben lluent. Hem d’anar alerta que no se’ns creme ni se’ns enganxe, per a això convé remoure-la contínuament.
Col·loquem el pastís i la reixeta sobre un plat més gran i li aboquem per damunt la cobertura fins que el tape per totes bandes. Jo he usat una cullera i m’ha anat molt bé. Encara amb el xocolate calent, li tirem per damunt les ametlles filetejades, tantes com voldrem.
Quan la cobertura s’ha solidificat, amb cura col·loquem el pastís sobre una plata redona i ja està.
No cal dir que el xocolate que ha caigut al plat de sota del pastís no es perd. Jo mateix m’he encarregat de menjar-me’l mesclat amb un pessiguet més d’ametlles filetejades.
Ha eixit boníssim!! És ben fàcil de fer. La mescla del xocolate amb les ametlles fa un tast deliciós. Acompanyat d’un cafenet ja és massa per a la carabassa!!! Ideal per a eixos dies que el cos et demana xocolate. A mi em passa a cada dia, però...

dilluns, 22 d’octubre del 2012

CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA

La Giovanna Di Rosario és una bona amiga d'Oreto i meua que viu a Barcelona, tot i que ella és italiana, d'Arezzo. És especialista en literatura digital i membre del grup Hermeneia de recerca, que pertany a la Universitat de Barcelona. L'altre dia va preparar una deliciosa recepta dolça, un "ciambellone" i em va faltar temps per a demanar-li'n la recepta. El vaig preparar seguint les seues indicacions i va eixir boníssim!!

CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA



INGREDIENTS: 
3 ous 
150 g de sucre 
150 grams de farina 
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua 
Llevat 
Canella 
Mantega per al motlle 
Sucre glacé per a decorar 
Fruita (la que es vulga, jo faig fer servir  plàtans, nabius secs i ametlles (les ametlles són picades a daus)).

PREPARACIÓ: 
Separem els rovells de les clares. Batem les clares a punt de neu fort. En estar, hi afegim el sucre. Hi incorporem els rovells i continuem batent la barreja. 
Ara hi afegim la farina tamisada. Quan estiga llest, hi afegirem la cullerada d'oli i la d’aigua i, després, mesclem de nou; a continuació, hi afegim el llevat i un polsimet de canella (poca). Al final, hi posem la fruita tallada a trossos petits (quan es posa la fruita cal recórrer a un cullerot de fusta). Jo vaig tallar un plàtan a daus molt petits i també hi vaig afegir dos grapadets d'ametlles tallades a daus i un pessiguet de nabius secs. Ho vaig incorporar a la massa amb cura perquè no s'abaixara.
Untem el motle amb mantega i després s'hi aboca la mescla. Ho posem al forn a 180 graus (però es cobreix amb paper de forn, així queda més suau). S'hi va coure per espai de 25/30 minuts. Hem de tractar de no obrir el forn si podem i veure si està cuit amb un escuradents. Quan ix sec, ja està.
En estar, el vaig traure i el vaig abocar en una plata redona. Quan es va gelar, el vaig cobrir amb sucre glacé.
És molt important seguir l'ordre d'incorporació dels elements perquè el dolç quede com cal: suau, amb una textura entre el flam i el bescuit i amb un saboret per a llepar-se'n els dits!!
Tot, gràcies a la Giovanna. Bacione, cara!!

dissabte, 22 de setembre del 2012

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES

L'altre dia vam tindre l'ocasió de sopar convidats per una bona amiga nostra, la Laura Santacruz, que viu a Alacant per motius de treball. Era una "excusa" perfecta per tal de portar-hi alguna cosa i no dur-hi només "les barres" per a menjar. Ara és temps de figues i en tenia un basquet comprat del mercat de Beneixama. Unes figues madures, dolces, que deien "menja'm!!" a cada moment. En una revista vaig trobar una recepta d'un pastís de figues que va resultar boníssim!! El vaig canviar una mica per tal de llevar-li algun ingredient excessivament calòric i greixós.

PASTÍS DE FIGUES I AMETLLES



INGREDIENTS:
1 placa de pasta fullada
Figues (pelades), les que càpien al motlle.
2 ous
4 cullerades de formatge 0%
4 cullerades de sucre
75 g d'ametlla mòlta
1 puntadeta de sal
1 puntada de canella
1 trosset de mantega per a greixar el motlle
1 mica de farina per a enfarinar la superfície de treball

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt, a sota i amb l'aire.
Greixem el motlle (el meu feia 18 cm de diàmetre) i retallem un cercle de paper de forn de la mida del fons. El col·loquem a dins i el tornem a greixar.
Agafem la massa de pasta fullada i la fem ben fina amb l'ajuda del corró. Anirà millor si enfarinem a superfície de la taula per a estirar bé la massa. En retallem un cercle una mica més gran que el motlle i l'acoblem al mateix de manera que quede uniforme.
Separem les clares dels rovells. Alcem les clares a punt de neu amb una puntadeta de sal i les reservem.
Batem els rovells amb el sucre fins que esblanquesca. Hi afegim les quatre cullerades de formatge 0% i la canella i continuem batent. Ara hi aboquem l'ametlla mòlta i, en estar ben integrada, hi incorporarem les clares a punt de neu fins que quede tot ben homogeni.
Aboquem la mescla al motlle.
Agafem cada figa i la tallem en forma de creu per la part més prima sense arribar a baix del tot. Les anem col·locant ben atapeïdes per damunt fins a cobrir tota la superfície del pastís.
Llevem la funció d'aire del forn.
Enfornem el pastis a la part baixa del forn (aproximadament a un terç de l'altura total) i l'anem coent fins que estiga ben daurat per damunt. Dependrà del forn. Jo el vaig tindre coent-s'hi durant més de mitja hora.

 
En estar fet i ja fred, es desemmotlla amb molta cura sobre una safata o un plat bonic i ja està.
Queda boníssim!!!


  Però el millor de tot no van ser les postres, el millor va ser la companyia de Laura i el soparet tan bo que ens va preparar:
- Meló amb pernil d'ànec


 - Amanida alacantina (tonyina de sorra, bacallà, ametlles fregides i tomata a trossets)


 - Dàtils farcits de crema de formatge amb cogombrets envinagrats, ametlles i salmó


 - Amanida de créixens amb poma i ceba confitada
 - Coca amb tonyina


- Vi: Marina espumante, de Bodegues Bocopa, D.O. Alacant 


 Per cert, curiositats lingüístiques: a Alacant, als barris més despersonalitzats i acastellanats, la tradicional "coca amb tonyina" (pronunciada "/cocantonyina/") ha passat a dir-se i escriure's en algun forn com a "Coca Antoñina", com si fóra un diminutiu d'Antònia. En fi, coses de l'idioma.


Després de sopar, vam fer una passejada pel port d'Alacant. La ciutat no dormia encara quan ens en vam tornar cap a Beneixama.


Per als qui vulgueu fer la recepta original de la revista, ací us en deixe els ingredients i la preparació:
Pasta brisa, 10 figues fresques, 2 ous, 10 cl de nata líquida, 50 g de sucre en pols, 50 g d'ametlles mòltes.
Folrem un motlle de pastís amb la massa i l'enfornem a la part baixa del forn a 180 graus durant 10 minuts. Batem els ous amb el sucre fins que esdevinguen quasi blancs. Hi afegim la nata i les ametlles. Vessem la mescla sobre la massa cuita i la decorem amb les figues llavades i tallades en quatre i les estaquem amb la part del tall per amunt. Fiquem el pastís al forn a 210 graus durant mitja hora i el servim acabat de traure del forn.

divendres, 7 de setembre del 2012

QUIX POTI-POTI

Bé, com sempre, arriba un moment o un altre que tens coses al frigorífic que estan en bones condicions però que si no les consumeixes en poc temps, es faran malbé. No m'agrada tirar el menjar i menys encara que es tude. Per això, com que tenia una mica de tot, doncs, allà que m'hi vaig posar i em va eixir aquesta

QUIX POTI-POTI


INGREDIENTS:
3 tallades de pernil dolç amb poca sal
8 talladetes de llom curat
6 cullerades soperes de cuixot tallat a daus molt petits (ja en venen així)
1 tomata valenciana mitjana
4 cullerades de formatge d'untar light
1 ou
2 clares
1 cullerada d'herbes provençals
1 cullerada d'orenga
2 cullerades de formatge parmesà ratllat
Restes d'una placa de pasta fullosa
1 mica de mantega per a greixar el motlle

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt i a sota, amb l'aire també.
Deixem que es descongele la pasta fullosa. Enfarinem la superfície de treball i estenem la pasta de full amb el corró fins a fer-ne un rectangle d'un gruix d'un mil·límetre o dos com a molt.
Agafem un motlle quadrat de 20 x 20 cm i el greixem. Retallem un quadrat de paper de forn de la mateixa mida que la base, el col·loquem al fons del motlle i tornem a greixar-lo.
De la pasta fullada en tallem un quadrat de la mida del motlle i el col·loquem a dins de manera que en quede folrat fins a una certa altura.
Tallem el pernil dolç i el llom adobat amb les tisores fins a fer-ne bocins ben petits. Els mesclem amb el cuixot tallat a dauets i ho aboquem tot damunt de la pasta fullosa i ho repartim de manera que en cobrisca tota la superfície.
Pelem la tomata i li llevem, també, totes les vinces. La tallem a trossets i el repartim per damunt de la quix.


En un bol posem l'ou sencer, les clares i el formatge d'untar light i ho batem amb un batedor manual de varetes fins que estiga tot ben lligat. Ara és el moment d'afegir-hi les herbes. Tornem a batre i a mesclar. En estar això, ho aboquem amb cura sobre el motlle de pasta de manera que ho cobrisca tot.


Empolvorem la superfície de la quix amb el formatge parmesà ratllat i l'enfornem a la part baixa del forn, que haurem deixat ara només amb la funció d'aire i amb la part de sota. Aproximadament a un 25 per cent de l'altura total. Així la pasta de full es courà bé i no se'ns quedarà crua.


Quan vejam que la superfície es queda dauradeta, quallada i sense cremar-se, ja el podem traure i servir.
Queda molt bo i és una manera de "reciclar" restes de menjar.

dimecres, 22 d’agost del 2012

COCA D'ESTIU

L'estiu és una època propícia per a cuinar per a mi. Hi tinc més temps i puc dedicar-me a fer provatures a la cuina. Un dels blogs que m'agrada especialment és el de "Bojos per la cuina". Ací vaig trobar una entrada que parlava d'unes "Coquetes d'escalivada" que tenien una pasta facilíssima de fer i que, com he pogut comprovar, ix perfecta. La faig servir en la versió "coca grossa", ben estirada i fineta perquè cobresca bé la llanda del forn.
Com que a l'estiu hi ha moltes verdures i en un moment òptim de consum, em vaig idear aquesta 

COCA D'ESTIU



INGREDIENTS:
Per a la coca: 
100 g d’oli d’oliva  de Beneixama
130 g de cervesa de sabor suau 
390 g de farina fluixa
1 pessic de sal

Per al recapte:
1 ceba grossa
6 tomates de la pruna
1 pot de pebres escalivats (de 200g de pes net)
3 pots de tonyina al natural
2 ous durs
1 grapat  de pinyons
50 g de formatge ratllat
1 pessic d'orenga 

3 cullerades soperes d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:
En un llibrell, mesclem l'oli de Beneixama, la cervesa, la sal i la farina tamisada a poc a poc. La treballem amb les mans fins que no s’hi enganxe. Aquesta massa, si en respectem les proporcions, no té cap complicació i es fa en un tres i no res. L’estenem en una safata de forn on haurem col·locat prèviament un paper de forn.
Posem a escalfar el forn a 200 graus a dalt i a sota amb l’aire posat.
Pelem les cebes i les tallem a rodanxes fines. Posem a calfar les tres cullerades d'oli de Beneixama en una paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i un polsimet de sal i l'anem sofregint fins que estiga ben daurada i sense cremar-se. Llavors, la'n traiem i l'escorreguem ben escorreguda de tot l'oli que puguem. Reservem l'oli i col·loquem la ceba per damunt de la coca tot distribuint-la-hi de la manera més uniforme possible. Empolvorem per damunt amb orenga
Agafem les tomates de la pruna i els llevem la pell i les vinces. Tallem la polpa a trossets, els salem, i els anem fregint amb l'oli sobrant d'abans.
Ara agafem el pot de pebres escalivats i els llevem el suc. Els tallem a trossets i els afegim a la paella on hi ha les tomates a meitat de sofregir. Cap al final, hi afegirem els pinyons perquè li donen un bon saboret al sofregit.
Obrim els potets de tonyina al natural i els traiem també el suc.
En estar el sofregit, el colem i li traiem tot el suc que podrem. El col·loquem damunt de la ceba i l'orenga. Per damunt anirà la tonyina. Amb un rall, ratllem els ous durs i els repartim per damunt de la coca.
Enfornem la coca durant aproximadament 20 minuts amb l'aire, a dalt, a sota. Passat aquest temps, la continuem coent però només amb l'aire i a sota.
Hem de vigilar la cuita perquè cada forn és un món i es tracta que la coca quede cuita i cruixent, no que se'ns creme.
I ja està. 



Va eixir boníssimà i no té cap més secret. Com veieu és una coca de les que jo anomene "poti-poti" perquè hi pot cabre de tot. Es tracta de combinar els ingredients que més ens agraden i ja està. La pasta, com ja us he dit, és facilíssima de fer i queda perfecta si es respecten les proporcions dels ingredients.