CREMA D'ALLS PORROS I CEBES

Una bona manera de fer règim en hivern i no passar fred és menjant-te una crema calenta que et reviscole i que siga poc calòrica. Aquesta és una proposta casolana i barateta.

CREMA DE PORROS I CEBES

INGREDIENTS:
Per a dues persones:
2 alls porros mitjans
4 cebes de Figueres
1 cullerada d'oli de Beneixama
Sal
2 gots d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Rentem els alls porros fins que no els quede gens de terra. Hem d'intentar aprofitar una mica de la part verda que tenen, que també és ben nutritiva. En estar nets, els tallem a rodanxes primes i els reservem.
Posem la cullerada d'oli de Beneixama en una paella a foc lent i, en assolir una bona temperatura, hi aboquem els porros tallats.
Mentrestant, pelem i piquem les cebes de figueres i les afegim a la paella.
Quan tot s'haja enrossit i estiga quasi bo, hi afegim la sal.
En una olla de pressió col·loquem la mescla de cebes i porros amb els dos gots d'aigua mineral. Tapem l'olla i encenem el foc. En assolir la pressió adient, abaixem el foc i continuem coent durant vint minuts.
Passat aquest temps, apaguem el foc i, quan puga ser, obrim l'olla. Llavors, amb l'ajuda de la batedora, triturem la mescla i la servim en plats o tassons individuals. Si es vol afinar el resultat, podem passar la crema pel colador xinès. Jo no ho vaig fer, però.

PASTÍS D'ANOUS AL CAFÉ

Per acabar el trimestre passat, vam fer un esmorzaret de departament i cadascú havíem d'aportar alguna cosa. A mi m'abellia portar-hi dolç. Feia dies que li tenia posada la vista en un dolç italià "Dolce alle noci e al caffè" del llibre "Il cucchiaio d'argento" i així ho vaig fer, tot canviant-hi algun ingredient.

DOLCE ALLE NOCI E AL CAFFÈ

INGREDIENTS:

PER AL BESCUIT:
1 mica de mantega per untar el motlle
250 g de sucre (jo hi vaig usar sucre glacé)
4 ous sencers (en separem les clares dels rovells)
1 clara d'ou
250 g de nous mòltes
100 g de farina tamisada

PER A LA CREMA:
50 g de mantega a punt de pomada
50 g de nous mòltes
1 rovell d'ou
1 cullerada de rom (jo n'hi vaig posar de conyac)

PER AL GLACEJAT:
120 g de sucre glacé (jo n'hi vaig posar 150)
120 ml de cafè exprés acabat de fer o café sol acabat de fer
1 cullerada d'aigua

Nous partides per la meitat
Grans de cafè per a adornar

PREPARACIÓ:
Posem a calfar-se el forn a 200º c. Untem dos motlles per a bescuit quadrats (jo vaig usar un gran i pla i, després, el vaig partir per la meitat a la curta) i poc fondos amb mantega (vaig posar un paper de forn, també untat de mantega, al fons per tal de traure millor el bescuit d'anous). En un llibrell batem els quatre rovells d'ou amb 250 g de sucre (hi vaig usar sucre glacé) fins que queden d'un color pàl·lid i una consistència escumosa. Hi incorporarem, llavors, els 250 g de farina d'anous i la farina.
En un altre bol, alcem les clares a punt de neu i les hi afegim a la barreja anterior. La distribuïm entre els dos motlles (recordeu que jo en vaig usar només un de forma rectangular) i l'enfornem durant 25 minuts (amb vint, en té prou, però). En estar cuit, retirem el bescuit del forn i deixem que es refrede.

Mentrestant, prepararem la crema. Batem la mantega en un altre llibrellet i hi afegim el rovell d'ou i la resta de la farina d'anous (50 g) i la cullerada de rom (jo hi vaig usar conyac). Estenem la barreja sobre una de les porcions del bescuit i col·loquem l'altra damunt, tot alineant-ne les vores.
Posem el sucre glacé en un llibrell i incorporem la resta del cafè i hi anem vessant aigua fins que obtindrem una preparació que es puga estendre per damunt.
Tirem el glacejat per damunt del pastís i l'estenem per tot i per les vores, tot allisant-lo amb l'ajuda d'una espàtula. El deixem refredar una mica perquè el glacejat es qualle.
En passar una bona estona, el decorem amb anous i grans de cafè (jo no n'hi vaig posar).

A LA CIUTAT D'OR I ARGENT

A LA CIUTAT D'OR I ARGENT. Títol original: Dans la ville d'or et d'argent. Kenizé Mourad. Traducció: Teresa Solana i Pau Joan Hernández. Col·lecció "El Balancí", núm. 646. Edicions 62.

Som a la mitjania del segle XIX. Ens movem a l'Índia controlada amb mà de ferro per la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. La reina Victòria regna a Anglaterra i sobre un munt de possessions al llarg i l'ample del món. L'Índia és una colònia d'on els anglesos, arrogants, racistes i menyspreadors (segons que es desprén de la lectura del llibre), trauen un munt de riqueses que arriben a la metròpoli, sense cap mena d'escrúpols.
Aquesta "Companyia Anglesa" necessita, com més va més, poder i riqueses que oferir a Anglaterra. Això propicia que, de grat o per força, la majoria d'estats i províncies índies siguen "convidades" a acceptar la tutel·la i jurisdicció dels hòmens blancs, els angrez. Això arriba al reialme d'Awadh, governat amb mà sàvia (però feble) per Wahid Alí Xa. Aquest regne, que sempre s'ha mantingut fidel als tractats amb els anglesos, es veu ara en la tessitura de cedir el poder efectiu del territori als ocupants o enfrontar-se a una guerra que, d'antuvi, sembla perduda.
Les dones de la cort, tancades al zenana (més o menys, l'harem) i sotmeses a les regles del purdah (pudor), no tenen cap possibilitat de fer-hi res. Malgrat tot, quan el rei se'n va a buscar la justícia dels anglesos, per demostrar-los que creu en el sistema i la cultura angleses i realment el que fa és fugir d'estudi i quedar-se còmodament a Calcuta, una de les dones del rei, Hazrat Mahal, liderarà una rebel·lió que posarà en perill l'autoritat anglesa a tot l'Índia.
Això és només una part de l'argument de la novel·la. Però és molt més que això, és una denúncia dels abusos dels colonitzadors anglesos que van esclavitzar, massacrar i espoliar totes les riqueses que van poder, sense cap escrúpol. Sota una pretesa "superioritat blanca, britànica i civilitzada", enfront d'uns altres pretesos "negres, incivilitzats, supersticiosos i endarrerits", es permeten el luxe de destrossar milers d'anys de civilització, art i costums antics d'una Índia mil·lenària. Un país que havia bastit la seua cultura com un gresol on es fonien llengües, creences i estats de poder a través dels segles. Es tractava de transformar, aparentment, l'Índia en un país modern, segons el patró i la manera de fer d'una Anglaterra que llavors era la primera potència mundial. El rerefons real era tot un altre, es tractava de justificar l'injustificable: la destrucció del que és diferent sense cap mirament, només el del profit propi.
Alhora que llegeixes el llibre, fas un "viatge" a unes cultures antigues i a uns llocs reals (com ara Lucknow, Kanpur o Hyderabad) i en pots veure la manera de viure i les creences i les aliances del poble indi d'aleshores; també t'ajuda a entendre una mica millor eixes cultures ben allunyades de les nostres. Descobreixes com l'Islam i l'Hinduisme, i d'altres creences, convivien harmoniosament i respectuosa en un territori immens. I això permetia que la literatura, les arts i la ciència es desenvoluparen a l'Índia d'aleshores, perquè cada cultura hi aportava el millor per a tothom. També és veritat que l'autora posa de manifest que ja hi havia moviments fonamentalistes islàmics que anaven en contra de tot això, però sembla que eren molt i molt minoritaris i escadussers llavors. Com que Kenizé Mourad coneix bé l'Islam i les cultures que se li associen, podem presumir que seria així.
Tot llegint el llibre, t'adones que hi ha paral·lelismes entre la situació de l'Índia ocupada d'aleshores i determinades situacions que s'esdevenen a casa nostra: l'espoli dels recursos, una casta forastera amb col·laboracionistes que els fan el cul gros, destrucció de la cultura pròpia i imposició de l'aliena... En fi, que et permet reflexionar sobre totes les formes de colonialisme i destrucció de les cultures que s'esdevenen en qualsevol etapa de la història de la humanitat.
Kenizé Mourad ha bastit una novel·la a partir d'investigacions minucioses d'arxius i biblioteques de l'Índia, d'Anglaterra i d'altres països, i després d'entrevistar-se amb moltes persones relacionades, familiarment o històrica, amb els esdeveniments narrats al llibre.
Aquesta novel·la és una altra mostra de la mestria d'aquesta autora, descendent de la dinastia otomana i que ha escrit altres dues novel·les anteriorment que també em van agradar molt: "De part de la princesa morta" i "Un jardí a Badalpur".

LLUÇ AMB SALSA DE MANDARINA

La idea era de preparar llenguado segons aquesta recepta. Però no hi va haver manera de trobar-ne d'una mida adient per a fer-ne filets. Per això, vaig optar pel lluç, un peix semblant al llenguado, però no tan fi, per al meu gust. Com que tampoc no teníem taronges adients, vam optar per les mandarines. De tot plegat, va eixir aquesta recepta reformada una mica.

LLUÇ AMB SALSA DE MANDARINA

INGREDIENTS:

2 lluços (sense espines ni escates i fets filets)
4 cebes mitjanes
3 dents d'all
10 cullerades de julivert fresc picat
1 polsim de vitet ratllat
1 got i mig de suc de mandarina colat
1 cullerada de farina de blat
4 cullerades d'oli de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes i les reservem. Amb l'ajuda d'un rall, les ratllem.
Posem l'oli de Beneixama en una paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i una mica de sal. L'hem d'anar sofregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.
Mentre esperem, pelem els alls i els filetegem. Agafem el julivert i el trinxem ben menut. Agafem les mandarines i les exprimim fins a traure'n el suc que ens cal.
En estar la ceba, la posem en una cassola ampla i hi aboquem l'all i el julivert per damunt. Repartim la cullerada de farina i salem novament. Ara li afegim el suc de mandarina i pugem el foc perquè s'espesseïsca una mica.

Tallem el lluç a filets i el col·loquem a la cassola. Posem el vitet amb cura de no passar-nos-en i continuem coent el peix durant uns deu minuts.

En estar cuit, el servim tot repartint la salsa per damunt del peix. La salsa s'haurà espesseït, però no massa.

PASTÍS DE FORMATGE I FONDANT DE XOCOLATE

El Dia de Cap d'Any volia fer un dolç amb el qual començar l'any nou de la millor manera. I quina manera millor que amb un pastís de xocolate? De receptes de pastissos de xocolate n'hi ha un munt a la xarxa i, buscant buscant, em vaig trobar amb aquesta, del blog "i-recetas". La recepta original, a banda de molt abellidora, tenia milions de calories. Per això vaig provar d'alleugerir-la una mica, tot usant alguns ingredients no tan calòrics i que foren més lleugers.

PASTÍS DE FORMATGE I FONDANT DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

8 galetes de xocolate amb trossets "Hacendado" (136g)
1 cullerada de cacau pur "Valor"
50 g de mantega
100g de xocolate de 85% de cacau "Hacendado"
100g de xocolate de cobertura de postres d 52% de cacau "Nestlé"
500g de formatge 0% de greix "Hacendado"
450g de llet condensada "light"
3 ous sencers
6 fulls de gelatina
1/2 got d'aigua
1 cullerada de "Cointreau"
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla en pols
Mantega per al motlle
Farina per al motlle
Per a acompanyar: gelat de vainilla (opcional)

PREPARACIÓ:

Posem el forn a escalfar-se a 150 graus a dalt i a sota.
En un morter, piquem les galetes fins que les reduïm a pols. Hi afegim una cullerada sopera de cacau pur i mesclem. Desfem la mantega al microones i, en estar, la barregem amb la pols de galeta i cacau fins que tinga un aspecte homogeni.

He usat un motlle desmuntable alt, d'uns 15 cm de diàmetre. Més petit que a la recepta original.

Agafem la part desmuntable del motlle i marquem un cercle en paper de forn. El retallem. Untem el motlle amb mantega i posem el cercle de paper al fons. Tornem a untar el paper amb mantega. Enfarinem el motlle per dins i en retirem la farina que sobre.
Aboquem la mescla de galetes, cacau i mantega al motlle i la distribuïm de manera uniforme amb l'ajuda d'una cullera. Guardem el motlle a la nevera.

Ara preparem el xocolate: en un cassó, posem a calfar l'aigua i la cullerada de Cointreau. Quan comence a traure fum, hi posem un pessiguet de sal i el xocolate a trossos. Remenem amb una cullera de fusta fins que forme una crema.
Posem en un got la gelatina en aigua perquè s'hi hidrate. Amb cura, traiem la gelatina i la mesclem amb la crema de xocolate fins que s'hi fonga bé.
En un bol, aboquem el formatge i la llet condensada i ho mesclem tot amb moviments suaus, sense batre. En estar, batem els ous un per un i els anem afegint a la mescla anterior sense batre, només mesclant. No afegirem un nou ou fins que no s'haja barrejat bé l'anterior.
Quan estiguen tots mesclats i la barreja siga uniforme, hi afegirem la vainilla en pols i el xocolate. Hem d'aconseguir una mescla sense grumolls i sense batre-la gens ni mica.
Segons l'autor de la recepta original, si batem quan mesclem els ingredients, la barreja agafa aire i, en coure-la, puja molt i es queda amb una depressió central al pastís que en desmillora l'aspecte.
Col·loquem el motlle desmuntable dins d'una altra safata de forn. Ara omplim el motlle amb l'ajuda d'un cullerot.
En estar ple, el fiquem al forn i l'hi deixem coent-se durant 70 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem que el pastís s'hi quede fins que es refrede totalment.
És molt important no obrir el forn per a res durant la cuita i després, fins que no s'haja refredat completament. Mentre cou, la pasta pot pujar uns dos centímetres per damunt de la vora, però, després, sol abaixar-se'n. Per si de cas regalima una mica, la safata de sota, recollirà els regalims, si es el cas.
Una vegada s'ha passat unes quatre o cinc hores al forn apagat, el col·loquem al frigorífic unes quantes hores més fins al moment de servir.

Resulta un dolç molt contundent. No se n'han de fer racions molt complides. El vam acompanyar d'un gelat de vainilla per assuavir-ne la presència. Ara, els qui siguen molt xocolaters (com jo), en gaudiran bona cosa.