divendres, 9 de maig del 2014

PASTÍS DE XOCOLATE AMB AMETLES

L'altre dia tenia un sopar d'amics a Beneixama i vaig dur aquest pastís de xocolate que vaig fer a partir de la recepta original i que vaig "alleugerir" una mica. El resultat va ser un pastís amb una textura "fondant" deliciosament addictiva.

PASTÍS DE XOCOLATE AMB AMETLES


INGREDIENTS:
400 g de xocolate negre "Nestlé postres"
400 g de margarina Tulipán (i una mica més per a greixar el motle)
200 g de sucre glacé
6 ous
6 clares pasteuritzades
2 cullerades de farina
4 cullerades d'ametla mòlta (ametló)
2 cullerades d'ametlles llescades
1 cullerada de melmelada de maduixa
1 cullerada d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Greixem el motlle (en aquest cas en vaig usar un de silicona) amb una mica de margarina. El col·loquem sobre una safata de forn per tal que, després, ens siga més fàcil de posar a dins.
En un cassó antiadherent i a foc molt fluixet, aboquem la margarina i el xocolate a trossos i l'anem remenant fins que s'hi hagen fos tots dos ingredients i la mescla presente un aspecte homogeni. Hem d'anar molt amb compte que no se'ns creme.
Aboquem la mecla anterior en un llibrell i li aboquem a poc a poc el sucre glacé alhora que remenem tot amb unes varetes de batre. El mateix amb la farina i amb l'ametla mòlta fins que estiga tot ben barrejat.
Ara, els ous i les clares. D'un en un fins que s'hi integren bé.
Quan tot estiga ben mesclat, ho abocarem amb cura al motle que havíem reservat abans.
 
L'enfornem a la part baixa del forn i n'abaixem la temperatura a 180º C. Passats 10 minuts la tornarem a abaixar a160º C. 
Veurem que el pastís puja molt, primer per les vores i, a poc a poc el centre i tot. Quan el traurem se n'abaixarà quasi a les dues terceres parts del que havia pujat. Però no passa res.


Com sempre, haurem de vigilar molt el procés de cuita perquè cada forn és un món. Jo l'hi vaig coure durant 38 minuts.
En estar fet, el traiem i el deixem que es refrede una mica. Millor sobre els ferros de la cuina, però encara sense traure'l del motle.



Quan el puguem manipular, l'en traiem amb cura i el col·loquem en un plat. Jo el vaig col·locar en una safata de cartó coberta amb una blonda de paper.
Una vegada col·locat a lloc, posem en un cassó la cullerada de melmelada i la d'aigua i quan tots dos elements s'hagen dissolt, apaguem el foc. Amb un pinzell pintarem tota la superfície del pastís. Això farà que quan li aboquem les ametles per damunt s'hi enganxen i no caiguen en tallar-lo.


Fet això, ja només ens queda posar-lo al frigorífic una estona per tal que ens el mengem fresquet i en gaudim bona cosa. 


Aquest és un pastís que el faré més d'una vegada. Segur.

6 comentaris:

amparo puig ha dit...

te molt bona pinta. A vorer si puc probar-ho una nit d´estiu.

No tot són postres ha dit...

Ja el tenim aquí... que bo Francesc!

PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Un pastís per xocoaddictes de veritat!
I amb tan poca farina, ha de quedar fondant i molt suau com tu dius.
per repetir segur!

Mònica Tarradellas ha dit...

Un pecat mortal de xocolata que segur que cometria i pel que hauria de pagar penitència!!! Petons!

esborrar ha dit...

Textura fondant??? Quin vici!!! Xocolata de gust intens i textura toveta. M'hi apunto, quina pinta!!
Marta

Francesc ha dit...

Amparo Puig: només has de passar per casa :D

M Glòria: queda bé, eh?

Gemma: és per a repetir a cada dia!! Però això no pot ser.

Mònica: és un pecatòrum total, però està boníssim!!!

Marta: Ja veuràs com t'agradarà!!

Disculpeu-me totes per no respondre-vos de seguida. Vaig una mica embolicadet...