Els xampinyons són uns bolets que m’agraden
molt. Es presten a moltes preparacions diverses. L’altre dia se’m va ocórrer
fer-los una mica “a l’oriental”. Bé,
d’això només en tenia les espècies... i les ganes d’usar-les.
XAMPINYONS AMB SALSA D’AMETLA I ESPÈCIES
INGREDIENTS:
½ quilo de xampinyons nets
1 cullerada d’oli d’oliva de Beneixama
1 got de vi blanc “De la Vall”
½ got d’aigua mineral o filtrada
1 culleradeta d’orenga seca
1 culleradeta de romaní sec
1 culleradeta de ras-alhanut
4 cullerades soperes d’ametla mòlta
4 alls pelats
Sal
PREPARACIÓ:
En una paella, posem l’oli i quan estiga ben
calent, hi aboquem els xampinyons i els hi fregim a foc viu durant uns minuts.
Potser amollaran un líquid marró que haurem de llançar i seguir fregint. Han de
quedar daurats, però no cremats.
Mentrestant, podem anar tallant els alls a
trossets. Els posem en un morter i els piquem amb una mica de sal. En estar ben
picats, hi afegim l’orenga, el romaní i el ras-elhanut. Piquem novament fins
que estiga tot mesclat. Ara l’ametlla a cullerades mentre piquem. Després, anem
abocant el vi i l’aigua a poc a poc mentre ho mesclem tot.
En una cassola antiadherent, aboquem els
xampinyons i el contingut del morter i l’anem coent durant uns deu o quinze
minuts sense deixar de remenar amb una cullera de fusta.
En estar, el servim i ja ens el podem menjar.
Queden uns xampinyons molt gustosos i amb un sabor molt diferent de l’habitual.
5 comentaris:
Tenen un pinta boníssima!! l'haurem de tastar.
Una receta muy sabrosa para hacer los champis de otra manera. Gracias ;)
m'encanta que utilitzis el ras-el-hanout, prova que és molt versàtil i el podem fer servir en moltíssimes preparacions...
una salutació!
Que pinta!! a tastar toca...
Bessets
http://desdelacuinadelhort.blogspot.com.es/
Els fruits saborosos: estan molt bons. Fa lleig que jo ho diga, però és cert.
Quina bona pinta: els "xampis" m'agraden molt i sempre fan un bon acompanyament i es poden preparar de moltes maneres.
Georgina: el ras-alhanut és una espècie que m'encanta. Bé, un conjunt d'elles. A la zona on visc estem molt acostumats a usar les herbes medicinals i oloroses per a guisar, perquè en tenim moltes a la serra. Deu ser una romanalla del nostre passat islàmic. Salutacions
Teresa: si els fas, ja em diràs què t'han semblat. Tens un blog molt guapet. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada