dissabte, 5 de febrer del 2011

SÉPIA AMB JULIVERT

Ahir no sabia què fer per a segon plat del sopar i se'm va acudir que potser una sèpia aniria bé. Com que no volia que resultara molt calòric, vaig pensar en ingredients que l'assaboriren i no foren pesats. I això n'és el resultat.

SÉPIA AMB JULIVERT

INGREDIENTS:
(Per a quatre o cinc persones)
1 sépia d'un quilo aproximadament
1 bon ramellet de julivert fresc
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 all
1 puntadeta de pebre negre acabat de moldre
3 culleradetes de sal
1/2 gotet de vi blanc
1/2 gotet d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Tallem la sépia neta a tossets ben menuts. Posem l'oli de Beneixama a calfar a la paella. Quan estiga ben calent, hi aboquem la sépia de colp i l'anem remenant amb un cullerot de fusta.
Mentre es fregeix la sépia, posem la sal i el pebre en un morter, l'all pelat i trinxat i el piquem amb el picamà. En estar, hi afegim el julivert (a Beneixama en diem "jolivert") tallat amb les tisores i continuem picant perquè s'hi faça com una pasta verda. Ara li afegim el mig gotet de vi blanc, a poc a poc, tot incorporant-lo a la picada.

No ens hem de descuidar d'anar remenant la sépia de tant en tant. Quan aquesta ja ha perdut quasi tot el suc que havia amollat, li aboquem la picada d'all i julivert per damunt i la repartim ben repartida amb l'ajuda del cullerot. Continuem coent la sépia a la paella durant una estona, fins que s'haja begut el suc de la picada quasi del tot.
Ara és el moment d'afegir-hi el mig gotet d'aigua mineral i de continuar coent la sépia fins que quasi no quede líquid i ja es pot servir. En total, la sépia deu haver estat a la paella uns vint minuts.
Resulta una sépia molt tendra i amb un saboret suau a l'all i al julivert.

13 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Doncs sense dubte ho vas aconseguir! Gens pesat, tot el contrari i amb aquest gustet a l'all i julivert, .. boníssim!
Quin sopar més bo!

Els fogons de la Bordeta ha dit...

M'encanta la sèpia amb all i julivert... i aquesta té pinta de ser taaaaan tendreta i bona!!
Petonets
Sandra

Q ha dit...

Em sembla boníssima la teua recepta. Això del vi blanc i la picada a la paella faran que quede ben toveta i molt gustosa. Me l'apunte!
Besets

Unknown ha dit...

un plat que no falla, excel.lent!

Unknown ha dit...

Un segon molt lleuger però no per aixó menys gustós.

Muas!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; La sepia, al no portar cap clase d'espina ,és un encant a la cuina i poder-la cuinar, i amb la frescor de fet al moment...
Que vagi de gust Francesc¡¡

Massitet ha dit...

Ei, què bona!
A mi la sípia m'enxisa, sempre estic a punt per menjar-ne. I aquesta és ben poc calòrica, però molt abellidora!

Ara, per abellidora la truita de reciclatge que tens aquí a baix. I tu ens diu artistes a nosaltres??? Què xula i que bona!!!! Nyam!!

starbase ha dit...

Que bó, nosaltres a casa la fem de forma similar però sense fer-la a bocins. Ens agrada un cop a taula fer-ne fragments grans i menjar-la com si fós un filet :)

Però també ho tastarem així, que de tot se n'apren!!

Gemma ha dit...

Una recepta sana i senzilla per gaudir de tots els sabors del mar. Un segon plat boníssim i suculent!

margot ha dit...

Hola Fransec,m'agrada la sepia, de totes les maneres, peor aquesta es sencilla i deliciosa.
Petons.

josep ha dit...

Un plat tan senzill com suculent.

xisca ha dit...

Aquest plat ho té tot , Francesc. És molt bo , sa i lleuger. Molt bona proposta. Una abraçada

Francesc ha dit...

La cuina de l'Eri: era molt bona, de veritat.

Sandra: era molt tendra i tova. En estar tallada tan petita, quasi es desfà a la boca.

Queti: si la fas, ja veuràs com t'agrada.

Mandarina: He vist el teu blog i el trobe fantàstic. Gràcies pel teu comentari.

Gemma: és que estar a règim no té per què suposar no gaudir del menjar. No trobes?

JosepB: és que les espines i jo estem una mica barallats...

Massitet: sou un encant!! Gràcies

Starbase: a mi em passa que, si la faig a trossos grans, sempre em queda una mica "xiclosa" no li agafe el punt. Deu ser poca traça meua.

Margot: moltes gràcies!! Venint d'una artista de la cuina com tu, no saps l'alegria que em fa el teu comentari.

Josep: és que amb el règim ens hem d'espavilar a l'hora de fer coses abellidores.

Xisca: gràcies, guapa!!