Hui comencem "oficialment" amb l'horari complet de classes. És per això que he pensat que potser seria més fàcil començar amb un somriure si portava al departament un dolç. Com que fa dies que no guise "res de bo" (coses del règim) m'he posat a fer un "clafotís" que és ben fàcil de fer. La fruita més madura a casa eren les bresquilles (=préssecs) i per això l'he fet d'aquesta fruita:
CLAFOTÍS DE BRESQUILLA
INGREDIENTES:
1 kg de bresquilles (=préssecs)
3 iogurts de pinya (dels que en duen trossets)
5 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
150 g de farina
50 g de mantega
Mantega per untar el motlle
Sucre fi per a decorar (una vegada cuit el pastís)
PREPARACIÓ:
Agafem un motlle desmuntable redó. Tallem un tros de paper de forn de la mida del redolí de sota. Untem el motlle amb la mantega que havíem reservat. Col·loquem al fons el tros de paper de forn i el tornem a untar per damunt amb més mantega.
Aboquem dins del motlle la bresquilla feta trossos. Per damunt li abocarem la mescla d'ous, farina, sucres... Amb l'ajuda d'una espàtula farem que tot s'hi barrege bé.
Col·loquem el motlle al forn i l'abaixem a 160ºC i l'hi continuem coent durant 40 minuts. El deixem dins del forn apagat durant vint minuts més i ja està.
Per a servir-lo, una vegada fred, el col·loquem en una plata redona i l'empolvorem amb sucre fi.
Ha estat un èxit i no n'ha quedat ni un bocí!!! Potser en faré més vegades...
1 kg de bresquilles (=préssecs)
3 iogurts de pinya (dels que en duen trossets)
5 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
150 g de farina
50 g de mantega
Mantega per untar el motlle
Sucre fi per a decorar (una vegada cuit el pastís)
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a davall, amb l'aire engegat.
Pelem les bresquilles amb el pelacreïlles i les fem a trossets petits. Les reservem.En un bol posem els ous, la farina tamisada, els sucres, la mantega (fosa prèviament al microones) i ho batem tot amb el batedor de varetes. Queda amb una consistència densa i agradosa.
Agafem un motlle desmuntable redó. Tallem un tros de paper de forn de la mida del redolí de sota. Untem el motlle amb la mantega que havíem reservat. Col·loquem al fons el tros de paper de forn i el tornem a untar per damunt amb més mantega.Aboquem dins del motlle la bresquilla feta trossos. Per damunt li abocarem la mescla d'ous, farina, sucres... Amb l'ajuda d'una espàtula farem que tot s'hi barrege bé.
Col·loquem el motlle al forn i l'abaixem a 160ºC i l'hi continuem coent durant 40 minuts. El deixem dins del forn apagat durant vint minuts més i ja està.
Ha estat un èxit i no n'ha quedat ni un bocí!!! Potser en faré més vegades...
.JPG)
.JPG)
23 comentaris:
Francesc; Un bon começament de classes... i un bon acabament per aquest clafotís de bresquilla, "oficialment" acabat.
Que vagi de gust Francesc¡¡ :-D
Ben original! i segur que els teus companys t'han fet reverències! En prenc nota!
Salutacions
Quina manera de començar el curs, Francesc! Per la porta gran! Ets un luxe de company,xe. I el clafotis... mirarem de fer-ne un.
Bon curs!
Un clafoutis!!M'encanten desde que els vaig descobrir oficialment a l'escola Bell-art del David Lienas.
Així de prèssec no l'he menjat mai i ha de ser boníssim :))
Jo en sóc de novata, no ho he fet mai el claffoutis i hauries de veure la meva cara quant he llegit lo de bresquilla.
Muas!
Aquest clafoutis ha de ser ben bo, me l'apunto per provar-lo de fer a casa!
Perquè serà que després de les classes o de les reunions docents sempre s'acaba tot allò dolç que portem!!!
Boníssima aquesta recepta amb bresquilla (quan he vist el títol no em podia imaginar que parlaves dels prèssecs)!!
PTNTS
Dolça
que vagi molt bé l'inici del curs, francesc! amb aquestes postres segur que el primer dia va passar molt millor.
Segur que un tall d'aquesta clafoutís ajuda a veure el dia amb més bon humor i afrontar l'horari complet de classes amb molta més energia.
Els teus companys de departament deuen estar encantats amb tu! :)
Una bona idea per fer més portable l'horari complet de classes. M'agraden els clafoutis però no n'he menjat de préssec (bresquilla). Ves per on, pensava que eren peres. Coses de l'idioma, eh?.
Amb aquest nom tan sonor, segur que devia estar boníssim. Els teus companys no en deurien deixar ni una engruna... M'encanta el teu blog, perquè a més de cuina, sempre aprenc un munt de paraules noves!
Quina manera més dolça de començar l'escola. Avui tinc ganes de cafloutis, ara només em falta triar la fruita!!
Una recepta genial! Francesc!
Em vas fer una consulta sobre la massa brick:
Prova a veure què tal el següent... a mi em funciona quan faig farcellets i bombons farcits: Pinto una capa de la brick amb mantega fosa, li col·loco una segona capa de massa brick, així queda més consistent, i després ho manipulo segons la recepta..., com la mantega la hidrata li dóna elasticitat i la segona capa ajuda a què no s'esmicoli... Espero que et serveixi! Besades!
que bo ha de ser aquest clafotis! no sabia que eren bresquilles fins llegir aquesta recepta :)
salutacions
quan he llegit bresquilles no sabia pas el que era, sort que una mica més abaix ho posses.
té una pinta estupenda!
Així qualsevol comença el curs!! Sempre és millor començar d'una manera dolça que no pas amb un somriure amargat per la fi de les vacances... jo també vull companys com tu! ;)
Quan a aquestes hores de dissabte mire aquesta meravella dolceta... ummmm, Francesc.... què bo!
Hola Francesc, els teus companys segur que t'he vàren agraïr i molt el retrobament dolç , a n'això se li diu començar amb bon peu. Jo també som novata amb les clafoutis però, mentres llegia com vàres fer la teva m'ha vengut al cap fer-ne una . Ja veurem.
Una abraçada
Hola caninyet espere que estigueube els dos! Ja feia molt de temps queno venia al teu bloc ( es que el facebook dels co..ns em te enganxadeta :-)) He vist aquest enllac al Bloc de Vicent i he pensat que pot ser t'interesse:
http://www.cercabloc.cat/
Apuntat!
un beset als dos
Josepb: es va acabar "oficialíssimament". ;D
Teresa: tant com reverències, no. Però sí que somreien satisfets.
Queti: és que tinc molta sort amb els companys/es del departament.
Starbase: el clafotís es pot fer de moltes fruites i sempre sol eixir bo.
Gemma,Dolça, Glòria, Anna i Laura: el nostre català té paraules boniques i antigues per totes bandes. Quan més coneixem la nostra llengua (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer), més en podem gaudir. I si és cosa dolça, encara més!!! ;D
Visc a la cuina: ja ens diràs com t'ha eixit el teu clafotís.
Manel: el dolç el va fer més passador, sí.
Amics vermells: segur que, trieu la fruita que trieu, us eixirà boníssim. Sou uns artistes!
La Quinta: moltes gràcies pel teu consell!! A veure si tinc sort i aprenc a fer coses amb brick com cal. Besades
Els fogons: gràcies, amic.
Anna: t'hauria agradat, segur.
Xisca: segur que t'eixirà bo el que faces. Que tu cuines molt bé.
Belén: Holaaaaa!!! Quant de temps!!! Ara em mire això que em recomanes. Besades
L'he fet i m'ha quedat bonísssim.Una recepta ben senzilla i ben bona.Gràcies.
Laura-An: Estic content que t'haja eixit bo el clafotís!!! A veure si ens en mostres alguna foto!! :D
Quan el torne a fer li faré una foto.La primera vegada se'l menjàrem rapidíssim.Apart és que ni vaig pensar en fer una foto ni sé com l'he de fer arribar al teu blog.Estava bo ,boníssim.Moltes salutacions.
Publica un comentari a l'entrada