dijous, 18 de març del 2010

POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS

De l'altre dia em quedaven uns xampinyons que començaven a perdre la frescor de la compra. Per això vaig pensar que, abans que es tudaren, els usaria en algun plat. Com que la carn que més m'agrada és la de pollastre, posant d'ací i d'allà (més que res, per tal que no es facen malbé coses) va eixir aquesta recepta.

POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS

INGREDIENTS:
Per a 4 persones
8 cuixes de pollastre
3 cebes mitjanes blanques
1 ceba mitjana de Figueres
1/ kg de xampinyons frescos
9 alls
16 orellanes
16 ametlles fregides
1 culleradeta (de les de cafè) de mostassa vermella en gra
1 cullerada sopera d'orenga seca
1 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
2 clavells d'olor
Sal
Oli d'oliva de Beneixama
1/2 got (dels d'aigua) de cava
1/2 got d'aigua

PREPARACIÓ:
És una mica laboriós. Posem un raig d'oli a la paella i hi sofregim un all xafat amb el tall del ganivet. Es tracta de perfumar l'oli, per tant, no s'hauria de cremar. En estar daurat, le'n traiem. Col·loquem el pollastre i abaixem el foc. L'hem d'anar fregint de manera que amolle el seu greixet i es vaja enrossint a poc a poc, per això s'ha de posar al foguer més petit, al mínim, i deixar-lo-hi uns tres quarts d'hora fent-s'hi. De tant en tant, li hem d'anar pegant la volteta perquè no es creme. L'hem de traure quan estiga ben rosset.

Mentrestant, poder anar tallant les cebes i els xampinyons ben menuts. En la paella de fregir el pollastre, sofregim la ceba fins que quede daurada sense cremar-se. En estar, la traiem i hi sofregim els xampinyons (si cal, s'hi pot posar més oli d'oliva). Quan ja s'hagen begut el líquid que amollen, tornem a abocar-hi la ceba reservada i sofregim ambdós ingredients durant una estona.
En una olla de pressió, aboquem la mescla de ceba i xampinyons. Aboquem les ametlles i les orellanes tallades a trossets i els dos clavells d'olor. Col·loquem per damunt els trossos de pollastre. Aixafem els altres 8 alls amb l'ajuda d'un ganivet de fulla ampla i els anem col·locant entre les cuixes de pollastre. Repartim per damunt l'orenga i el pebre vermell sobre cada cuixa. Ara fem el mateix amb la mostassa en gra.
Aboquem el cava i l'aigua i salem. Ha de quedar que es veja com a mig dit de pollastre sense cobrir. La ceba amolla molta aigua i no cal posar-n'hi més.

Tapem l'olla de pressió i, en assolir-la, comptem 30 minuts de cuita. Llavors, apaguem el foc i deixem que perda pressió tot el temps que li calga sense obrir l'olla ,i ja es pot servir.

11 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Carai Francesc, i a més amb orellanes, això és un plat de festa grossa. Salut i fins molt, molt aviat!!

josep ha dit...

Això és aprofitar bé el temps, fins l'últim moment!. Pel que fa al plat, el pollastre m'encanta de qualsevol manera i aquesta que proposes és boníssima.
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Francesc,
O vas a plaça o aprofites coses que estan a punt de fer-se malbé...ai ai i sempre et surten uns plats d'aspecte saborosíssim i de factura moderada.
Pollastre i ceba. Solament de pensar-hi em ve gana.
Una abraçada!

mercè ha dit...

Aquest pollastre ha d'estar boníssim!,el que passa és que jo no tinc olla a pressió...de tota manera m'apunto la recepta!!.Estic contenta de coneixer-vos ahir a la classe de la Mireia, tot i que el josep i la glòria ja me'n havien parlat molt de vosaltres.A REVEURE,Mercè-destapant cassoles

Unknown ha dit...

M'agrada el pollastre de qualsevol de les maneres i aquest té molt bona pinta. Va ser tot un plaer coneixer-vos. Ah! i dir-vos que el vostre obsequi ja ha sigut tastat el oli amb unes torrades de pà i el licor... ains.., dissabte nit va fer d'acompanyant en una nit de confidències, deliciós de ben segur que si alguna vegada vinc a Valencia, visita obligada serà Beneixama.
Muas!

illetapitita ha dit...

Em recorda als plats de les iaies quan aprofitaven el que tenien per casa per fer grans plats!
Una abraçada!

Fem un mos ha dit...

El pollastre admet mil i una receptes, aquesta que prepara’s te d’estar molt bona, queda anotada. A estat un plaer conèixer-vos i un sopar d’allò mes enriquidor.
Molts petons

Francesc ha dit...

Amics Vermells: això de les orellanes sempre dóna molt de joc. ;D

Josep: ja veus, coses de l'autopublicació. ;D

GLÒRIA: a veure si t'agrada fet per tu. ;D

Mercè: el pots fer igualment. Només cal tindre'l més estona coent-se i vigilar que no se li acabe el brou. Ara, així no sabria dir-te'n el temps de cuita. :D

Gemma: el plaer va ser mutu. A veure si ens veiem més vegades. ;D

Illeta: deu ser veritat això que dius. Però és que em sap molt de mal que se'm tuden les coses. :D

Fem un mos: el mateix dic. Salutacions. ;D

No tot són postres ha dit...

Que boooooo!
I amb l'olla express! jo el pollastre no li faig mai. I veig que t'ha quedat mooolt bé! Ho hauré de provar.
PTNTS
Dolça

Q ha dit...

Deu estar boníssim, i el pollastre agrada a tothom. De segur que has triomfat amb aquesta recepta. Veges si ara, a Pasqua, ens dónes la de la mona... o del que siga!
Besets

Francesc ha dit...

Dolça: l'olla exprés t'estalvia temps de cuita. Però també es pot deixar fent xup xup en una cassola normal, el que passa és que, llavors, t'hi has de fixar perquè no es quede sense brou i no s'enganxe. ;D

Queti: sí que va eixir bo. Ara com ara ho tinc un poc difícil amb això de les receptes. Fins que no tinga vacances no hi tindré temps. La de la mona no la sé. Besades